<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd"
                    xmlns:googleplay="https://www.google.com/schemas/play-podcasts/1.0"
             xmlns:atom="https://www.w3.org/2005/Atom"
     xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss" version="2.0" xml:lang="es-es"
>
    <channel>
        <title>La isla de los oyentes</title>
                            <link>https://cadenaser.com/podcast/radio-menorca/la-isla-de-los-oyentes/3482/</link>
                <description>Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.</description>
        <image>
            <url>https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/11/1712845631764_822.jpeg</url>
            <title>La isla de los oyentes</title>
                            <link>https://cadenaser.com/podcast/radio-menorca/la-isla-de-los-oyentes/3482/</link>
                    </image>
        <language>es-ES</language>
        <itunes:author>Cadena SER</itunes:author>
        <itunes:owner>
            <itunes:name>Cadena SER</itunes:name>
            <itunes:email>cadenaser.podcasts@prisaradio.com</itunes:email>
        </itunes:owner>
        <itunes:subtitle>Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.</itunes:subtitle>
        <itunes:summary>Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.</itunes:summary>
        <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/11/1712845631764_822.jpeg" />
        <itunes:keywords>Creaciones,originales,de,ficcion,de,autores,diversos.,Nace,desde,los,trabajos,de,talleres,de,creacion,de,relatos,literarios,en,Menorca,y,se,amplia,hacia,obras,breves,de,teatro.,Tanto,en,castellano,como,en,catalan.</itunes:keywords>
                    <itunes:category text="Fiction" />
                        <atom:link href="https://fapi-top.prisasd.com/podcast/playser/la_isla_de_los_oyentes/itunestfp/podcast.xml" rel="self" type="application/rss+xml" />
        
                
                                            <item>
                                                            <title>Silenci, un relat de Miquel Àngel Maria</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Miquel Àngel Maria i Ballester (Maó, 1965) és un escriptor, articulista, polític i professor menorquí amb una trajectòria destacada dins la literatura i el pensament cultural de les Illes Balears.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El relat «Silenci» va ser guardonat amb el Premi Francesc d’Albranca l’any 2012.&amp;nbsp;Amadeu Riera i Vallbona no anava per locutor, però la seva veu prodigiosa li va obrir les portes de Ràdio Enllaç. Després d’una temporada radiant notícies i gravant falques publicitàries, el director li va donar l’oportunitat de conduir el seu propi programa. El dia de l’estrena, un succés inesperat li va canviar la vida.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>ead7616b-b6f5-59db-8b31-4d630bf78a77</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260330/4882592_080705_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="14643840"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 Mar 2026 10:07:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:15:15</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Miquel Àngel Maria i Ballester (Maó, 1965) és un escriptor, articulista, polític i professor menorquí amb una trajectòria destacada dins la literatura i el pensament cultural de les Illes Balears.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El relat «Silenci» va ser guardonat amb el Premi Francesc d’Albranca l’any 2012.&amp;nbsp;Amadeu Riera i Vallbona no anava per locutor, però la seva veu prodigiosa li va obrir les portes de Ràdio Enllaç. Després d’una temporada radiant notícies i gravant falques publicitàries, el director li va donar l’oportunitat de conduir el seu propi programa. El dia de l’estrena, un succés inesperat li va canviar la vida.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20263/30/1774858006712_1774858830_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El sabor de la pomada. Un relato que bebe de En busca del tiempo perdido</title>
                    <description>&lt;p&gt;El sabor de la pomada es un guiño a Menorca, como la serie de relatos que hemos tomado de las grandes historias universales, como En busca del tiempo perdido.&amp;nbsp;La obra En busca del tiempo perdido, escrita por Marcel Proust, es considerada una de las cumbres de la literatura universal. Publicada en siete volúmenes entre 1913 y 1927, esta extensa novela explora con profundidad temas como la memoria, el paso del tiempo, el amor, el arte y la sociedad francesa de finales del siglo XIX y principios del XX.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Uno de los aspectos más conocidos de la obra es su tratamiento de la memoria involuntaria, ejemplificado en el célebre episodio de la magdalena. En este pasaje, el narrador experimenta una intensa evocación del pasado al probar un pequeño pastel mojado en té, lo que le transporta de forma inmediata a su infancia. Este momento se ha convertido en un símbolo de cómo los recuerdos pueden surgir de manera inesperada y cargados de emoción, revelando la complejidad de la experiencia humana.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La estructura de la novela es también uno de sus rasgos más distintivos. Lejos de seguir una narración lineal tradicional, Proust construye un relato introspectivo, lleno de digresiones y reflexiones. El narrador, que en muchos aspectos se identifica con el propio autor, recorre su vida y sus relaciones, deteniéndose en los detalles más minuciosos. Este estilo, caracterizado por largas frases y una gran riqueza descriptiva, exige del lector una atención constante, pero a cambio ofrece una profunda inmersión en el mundo interior de los personajes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Otro tema central es el análisis de la sociedad. Proust retrata con gran agudeza la aristocracia y la burguesía de su tiempo, mostrando sus costumbres, hipocresías y transformaciones. A través de personajes como los Guermantes o Swann, el autor pone de manifiesto las tensiones sociales y los cambios que se producen en una época marcada por la modernidad.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El amor y los celos ocupan también un lugar destacado en la obra. Las relaciones afectivas se presentan como complejas y, en muchas ocasiones, dolorosas. Proust analiza los sentimientos con una precisión casi psicológica, mostrando cómo el deseo, la inseguridad y la idealización pueden influir en la percepción del otro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El sabor de la pomada es En busca del tiempo perdido pero con esencia de Menorca. Y mucho más breve. Una reflexión sobre la condición humana y el paso del tiempo. A través de su estilo único y su mirada introspectiva, Proust invita al lector a explorar sus propios recuerdos y a comprender que el tiempo, aunque aparentemente perdido, puede ser recuperado a través de la memoria y la escritura.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>6b032f76-a112-54e9-bb88-dc0243012e6b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260318/4868241_175037_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="2101248"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 18 Mar 2026 18:50:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:11</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El sabor de la pomada es un guiño a Menorca, como la serie de relatos que hemos tomado de las grandes historias universales, como En busca del tiempo perdido.&amp;nbsp;La obra En busca del tiempo perdido, escrita por Marcel Proust, es considerada una de las cumbres de la literatura universal. Publicada en siete volúmenes entre 1913 y 1927, esta extensa novela explora con profundidad temas como la memoria, el paso del tiempo, el amor, el arte y la sociedad francesa de finales del siglo XIX y principios del XX.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Uno de los aspectos más conocidos de la obra es su tratamiento de la memoria involuntaria, ejemplificado en el célebre episodio de la magdalena. En este pasaje, el narrador experimenta una intensa evocación del pasado al probar un pequeño pastel mojado en té, lo que le transporta de forma inmediata a su infancia. Este momento se ha convertido en un símbolo de cómo los recuerdos pueden surgir de manera inesperada y cargados de emoción, revelando la complejidad de la experiencia humana.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La estructura de la novela es también uno de sus rasgos más distintivos. Lejos de seguir una narración lineal tradicional, Proust construye un relato introspectivo, lleno de digresiones y reflexiones. El narrador, que en muchos aspectos se identifica con el propio autor, recorre su vida y sus relaciones, deteniéndose en los detalles más minuciosos. Este estilo, caracterizado por largas frases y una gran riqueza descriptiva, exige del lector una atención constante, pero a cambio ofrece una profunda inmersión en el mundo interior de los personajes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Otro tema central es el análisis de la sociedad. Proust retrata con gran agudeza la aristocracia y la burguesía de su tiempo, mostrando sus costumbres, hipocresías y transformaciones. A través de personajes como los Guermantes o Swann, el autor pone de manifiesto las tensiones sociales y los cambios que se producen en una época marcada por la modernidad.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El amor y los celos ocupan también un lugar destacado en la obra. Las relaciones afectivas se presentan como complejas y, en muchas ocasiones, dolorosas. Proust analiza los sentimientos con una precisión casi psicológica, mostrando cómo el deseo, la inseguridad y la idealización pueden influir en la percepción del otro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El sabor de la pomada es En busca del tiempo perdido pero con esencia de Menorca. Y mucho más breve. Una reflexión sobre la condición humana y el paso del tiempo. A través de su estilo único y su mirada introspectiva, Proust invita al lector a explorar sus propios recuerdos y a comprender que el tiempo, aunque aparentemente perdido, puede ser recuperado a través de la memoria y la escritura.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20263/18/1773856183327_1773856728_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Camí d&#039;enllà</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Camí d&#039;enllà és un relat breu que neix de la voluntat de fer dialogar dos mons aparentment distants: la grandiosa arquitectura literària de La Divina Comèdia de Dante Alighieri i la geografia íntima i singular de l&#039;illa de Menorca. El resultat és una adaptació lliure, sense pretensions d&#039;equiparar-se al geni florentí, però sí amb l&#039;ambició de traslladar l&#039;essència del viatge dantesc a un territori concret, viu i profundament mediterrani.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Com en l&#039;obra original, el text proposa un recorregut iniciàtic a través de tres estats de l&#039;existència: la perdició, la purificació i la llum. El protagonista —un viatger sense nom, potser alter ego de l&#039;autor, potser reflex del lector— inicia el seu descens no entre boscos ombrívols de l&#039;Itàlia medieval, sinó enmig dels paisatges de Menorca.&amp;nbsp; El seu inframón no és un abisme de pedra i foc, sinó les coves fondes de l&#039;illa, les platges desertes, els camins de cavalls enfonsats entre barrancs que semblen no portar a cap lloc.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El purgatori s&#039;obre entre els barrancs del sud, on la llum canvia a cada hora i la pedra calcària guarda el temps com si fos una memòria pròpia. I el paradís, en fi, no és una esfera celestial ni una visió abstracta de déu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El text no és una traducció ni una paràfrasi. És una conversa. Pren de Dante la idea que el viatge interior necessita un paisatge exterior per fer-se visible, i que la literatura és, al capdavall, un intent d&#039;orientar-se en la foscor. Camí d&#039;enllà proposa que Menorca —amb la seva llum, el seu vent, els seus silencis i la seva contenció— és un territori tan capaç com qualsevol altre de sostenir el pes dels grans interrogants humans: la mort, la culpa, la redempció i l&#039;esperança.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat breu, sí. Però amb una illa sencera a dins.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>59fb34ba-2dcc-5b58-8066-1e02c5951556</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260313/4861115_081946_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="2800128"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 Mar 2026 09:19:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:55</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Camí d&#039;enllà és un relat breu que neix de la voluntat de fer dialogar dos mons aparentment distants: la grandiosa arquitectura literària de La Divina Comèdia de Dante Alighieri i la geografia íntima i singular de l&#039;illa de Menorca. El resultat és una adaptació lliure, sense pretensions d&#039;equiparar-se al geni florentí, però sí amb l&#039;ambició de traslladar l&#039;essència del viatge dantesc a un territori concret, viu i profundament mediterrani.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Com en l&#039;obra original, el text proposa un recorregut iniciàtic a través de tres estats de l&#039;existència: la perdició, la purificació i la llum. El protagonista —un viatger sense nom, potser alter ego de l&#039;autor, potser reflex del lector— inicia el seu descens no entre boscos ombrívols de l&#039;Itàlia medieval, sinó enmig dels paisatges de Menorca.&amp;nbsp; El seu inframón no és un abisme de pedra i foc, sinó les coves fondes de l&#039;illa, les platges desertes, els camins de cavalls enfonsats entre barrancs que semblen no portar a cap lloc.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El purgatori s&#039;obre entre els barrancs del sud, on la llum canvia a cada hora i la pedra calcària guarda el temps com si fos una memòria pròpia. I el paradís, en fi, no és una esfera celestial ni una visió abstracta de déu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El text no és una traducció ni una paràfrasi. És una conversa. Pren de Dante la idea que el viatge interior necessita un paisatge exterior per fer-se visible, i que la literatura és, al capdavall, un intent d&#039;orientar-se en la foscor. Camí d&#039;enllà proposa que Menorca —amb la seva llum, el seu vent, els seus silencis i la seva contenció— és un territori tan capaç com qualsevol altre de sostenir el pes dels grans interrogants humans: la mort, la culpa, la redempció i l&#039;esperança.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat breu, sí. Però amb una illa sencera a dins.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Hamlet (fragmento) con la voz de Aleix Rengel</title>
                    <description>&lt;p&gt;Hamlet, tragedia escrita por William Shakespeare hacia 1600, es una de las obras más influyentes del teatro universal. La historia se desarrolla en el reino de Dinamarca y gira en torno al príncipe Hamlet, quien se enfrenta a un profundo conflicto moral tras la muerte de su padre, el rey.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al inicio de la obra, el fantasma del difunto monarca se aparece a Hamlet y le revela que fue asesinado por su propio hermano, Claudio, quien después se casó con la reina viuda, Gertrudis, y ocupó el trono. El espectro exige a Hamlet que vengue el crimen. A partir de ese momento, el príncipe se debate entre la obligación de vengar a su padre y sus dudas morales sobre el asesinato y la justicia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Para confirmar la culpabilidad de Claudio, Hamlet finge locura y organiza una representación teatral que reproduce el crimen del rey. La reacción de Claudio confirma sus sospechas, pero aun así Hamlet continúa dudando y retrasando la venganza. Esta indecisión provoca una cadena de tragedias: mata por error a Polonio, lo que conduce a la locura y muerte de Ofelia. Su hermano, Laertes, regresa buscando venganza y conspira con Claudio para matar a Hamlet mediante un duelo envenenado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El desenlace es trágico: durante el duelo mueren Gertrudis, Laertes, Claudio y finalmente Hamlet. Antes de morir, el príncipe logra vengar a su padre. La obra explora temas universales como la duda, la corrupción del poder, la locura, la muerte y el sentido de la existencia, sintetizados en el famoso monólogo “ser o no ser”. Por su profundidad psicológica y filosófica, Hamlet sigue siendo una de las piezas centrales de la literatura y el teatro occidentales.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;El actor Aleix Rengel crea una adaptación en forma de monólogo de uno de los fragmentos, quizás, más potentes de la obra.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>58acf96f-5d94-57a9-a6d2-2e3a14b14b74</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260306/4851157_070317_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="5440128"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 06 Mar 2026 08:03:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:40</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Hamlet, tragedia escrita por William Shakespeare hacia 1600, es una de las obras más influyentes del teatro universal. La historia se desarrolla en el reino de Dinamarca y gira en torno al príncipe Hamlet, quien se enfrenta a un profundo conflicto moral tras la muerte de su padre, el rey.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al inicio de la obra, el fantasma del difunto monarca se aparece a Hamlet y le revela que fue asesinado por su propio hermano, Claudio, quien después se casó con la reina viuda, Gertrudis, y ocupó el trono. El espectro exige a Hamlet que vengue el crimen. A partir de ese momento, el príncipe se debate entre la obligación de vengar a su padre y sus dudas morales sobre el asesinato y la justicia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Para confirmar la culpabilidad de Claudio, Hamlet finge locura y organiza una representación teatral que reproduce el crimen del rey. La reacción de Claudio confirma sus sospechas, pero aun así Hamlet continúa dudando y retrasando la venganza. Esta indecisión provoca una cadena de tragedias: mata por error a Polonio, lo que conduce a la locura y muerte de Ofelia. Su hermano, Laertes, regresa buscando venganza y conspira con Claudio para matar a Hamlet mediante un duelo envenenado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El desenlace es trágico: durante el duelo mueren Gertrudis, Laertes, Claudio y finalmente Hamlet. Antes de morir, el príncipe logra vengar a su padre. La obra explora temas universales como la duda, la corrupción del poder, la locura, la muerte y el sentido de la existencia, sintetizados en el famoso monólogo “ser o no ser”. Por su profundidad psicológica y filosófica, Hamlet sigue siendo una de las piezas centrales de la literatura y el teatro occidentales.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;El actor Aleix Rengel crea una adaptación en forma de monólogo de uno de los fragmentos, quizás, más potentes de la obra.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20263/06/1772780576790_1772781363_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Lo que no se escala</title>
                    <description>&lt;p&gt;A raíz de un artículo publicado por el economista Pedro Pons Ester, bebemos de lo que nos inspira para menorquinizar sus ideas. Le ponemos un paisaje y creamos una breve ficción que lleva un mensaje. Es fácil de entender, probablemente fácil para que empaticemos y nos pongamos en la piel del protagonista. Para pensar un poco de cómo vivimos en este mundo que, en ocasiones, nos deshumaniza haciéndonos perder cualidades como la pertenencia a un lugar y a una realidad.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>7e77277a-1c55-53bf-b875-73fe7d781438</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260223/4835191_135311_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="8021376"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 23 Feb 2026 14:53:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:21</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;A raíz de un artículo publicado por el economista Pedro Pons Ester, bebemos de lo que nos inspira para menorquinizar sus ideas. Le ponemos un paisaje y creamos una breve ficción que lleva un mensaje. Es fácil de entender, probablemente fácil para que empaticemos y nos pongamos en la piel del protagonista. Para pensar un poco de cómo vivimos en este mundo que, en ocasiones, nos deshumaniza haciéndonos perder cualidades como la pertenencia a un lugar y a una realidad.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20262/23/1771854777704_1771855442_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El punto ciego de Binigaus</title>
                    <description>&lt;p&gt;Me imagino que muchos ya sabeis que 1984 es una novela política de ficción distópica, escrita por George Orwell entre 1947 y 1948. La novela popularizó los conceptos del omnipresente y vigilante Gran Hermano, de la policía del Pensamiento y de la neolengua, adaptación del idioma inglés en la que se reduce y se transforma el léxico con fines represivos, basándose en el principio de que lo que no forma parte de la lengua, no puede ser pensado.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Muchos analistas detectan paralelismos entre la sociedad actual y el mundo de 1984, sugiriendo que estamos comenzando a vivir en lo que se ha conocido como sociedad orwelliana, una sociedad donde se manipula la información y se practica la vigilancia masiva y la represión política y social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Adaptar esta idea a una Menorca distópica donde nada escapa al ojo controlador del sistema nos inspiró a encontrar un vacío en el mapa, un reducto donde esconderse y ser libre. Y ese lugar fue Binigaus.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>3f6004e0-7d66-546b-ad9f-cbf43e37fc0a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260130/4803488_073023_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="3679872"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 30 Jan 2026 08:30:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:50</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Me imagino que muchos ya sabeis que 1984 es una novela política de ficción distópica, escrita por George Orwell entre 1947 y 1948. La novela popularizó los conceptos del omnipresente y vigilante Gran Hermano, de la policía del Pensamiento y de la neolengua, adaptación del idioma inglés en la que se reduce y se transforma el léxico con fines represivos, basándose en el principio de que lo que no forma parte de la lengua, no puede ser pensado.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Muchos analistas detectan paralelismos entre la sociedad actual y el mundo de 1984, sugiriendo que estamos comenzando a vivir en lo que se ha conocido como sociedad orwelliana, una sociedad donde se manipula la información y se practica la vigilancia masiva y la represión política y social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Adaptar esta idea a una Menorca distópica donde nada escapa al ojo controlador del sistema nos inspiró a encontrar un vacío en el mapa, un reducto donde esconderse y ser libre. Y ese lugar fue Binigaus.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20261/30/1769758208168_1769758853_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Los domingos en Es Castell. Un relato al estilo de Orgullo y prejuicio</title>
                    <description>&lt;p&gt;Los domingos en Es Castell es un relato incluido en ese ejercicio que Radio Menorca hace re-construyendo obras literarias universales pero con un toque claramente local. Orgullo y prejuicio es una de las novelas más célebres de la escritora inglesa Jane Austen, publicada en 1813. La obra narra la historia de una joven inteligente e independiente que vive con su familia en la Inglaterra rural del siglo XIX, donde el matrimonio es una cuestión social y económica crucial. La llegada de un adinerado señor altera la vida del vecindario. A través de malentendidos, juicios precipitados y tensiones entre clases sociales, deberán superar su propio orgullo y sus prejuicios para comprenderse verdaderamente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Salvando las distancias, este relato breve busca la esencia de la historia y la lleva a Cales Fons. Austen escribió una primera versión titulada First Impressions, que fue rechazada por un editor. Años después la revisó profundamente, dando lugar a la obra que hoy es considerada un clásico universal de la literatura.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>ef559826-fa10-55dd-a4e8-e14ec3541902</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260126/4797702_165019_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="2449536"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 26 Jan 2026 17:50:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:33</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Los domingos en Es Castell es un relato incluido en ese ejercicio que Radio Menorca hace re-construyendo obras literarias universales pero con un toque claramente local. Orgullo y prejuicio es una de las novelas más célebres de la escritora inglesa Jane Austen, publicada en 1813. La obra narra la historia de una joven inteligente e independiente que vive con su familia en la Inglaterra rural del siglo XIX, donde el matrimonio es una cuestión social y económica crucial. La llegada de un adinerado señor altera la vida del vecindario. A través de malentendidos, juicios precipitados y tensiones entre clases sociales, deberán superar su propio orgullo y sus prejuicios para comprenderse verdaderamente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Salvando las distancias, este relato breve busca la esencia de la historia y la lleva a Cales Fons. Austen escribió una primera versión titulada First Impressions, que fue rechazada por un editor. Años después la revisó profundamente, dando lugar a la obra que hoy es considerada un clásico universal de la literatura.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20261/26/1769446120151_1769446729_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La última huída</title>
                    <description>&lt;p&gt;La última huída es un relato de Luis Soler en el que una persona ermitaña y aparentemente inofensiva es realmente un despiadado ser que se esconde de la sociedad. Un encuentro casi casual anuncia la tragedia. No conviene perturbar la soledad de esta persona pero claro, ¿qué saben aquellos que se acercan a conversar con él?&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d4e8c01d-0d63-5ffa-875f-df95f2fceed3</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20260120/4789563_122856_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  length="5187840"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 20 Jan 2026 13:28:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:24</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La última huída es un relato de Luis Soler en el que una persona ermitaña y aparentemente inofensiva es realmente un despiadado ser que se esconde de la sociedad. Un encuentro casi casual anuncia la tragedia. No conviene perturbar la soledad de esta persona pero claro, ¿qué saben aquellos que se acercan a conversar con él?&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20261/20/1768912126890_1768913308_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La cala de las ánimas. Un Hamlet a la menorquina</title>
                    <description>&lt;p&gt;Esta historia pretende acercar los paisajes y cultura de Menorca bajo el prisma de una historia universal; La obra Hamlet, escrita por William Shakespeare a comienzos del siglo XVII, es una de las tragedias más influyentes de la literatura universal. Su historia gira en torno del príncipe Hamlet de Dinamarca, cuya vida da un giro decisivo cuando el fantasma de su padre se le aparece para revelarle que fue asesinado por Claudio, hermano del rey y ahora nuevo monarca, además de esposo de la reina Gertrudis. Esta revelación desata en el protagonista un profundo conflicto interno que constituye uno de los rasgos más destacados de la obra.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Uno de los elementos más notables de Hamlet es la exploración psicológica del personaje principal. Hamlet se cuestiona constantemente la justicia, la moralidad, la venganza y el sentido de la existencia. Su famoso monólogo “Ser o no ser” resume esta lucha interna y se ha convertido en un emblema del dilema humano. La obra destaca por su complejidad emocional y por la manera en que la duda paraliza a Hamlet, mostrando la tensión entre pensamiento y acción.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Asimismo, la tragedia profundiza en temas como el poder, la corrupción, la traición y la apariencia frente a la realidad. Claudio representa la ambición desmedida y la hipocresía, mientras que Gertrudis aparece envuelta en la ambigüedad moral. Ofelia, víctima de las manipulaciones políticas y afectivas, simboliza la fragilidad del individuo ante fuerzas que no puede controlar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Shakespeare utiliza un lenguaje poético excepcional, cargado de metáforas, ironía y juegos de palabras, lo que enriquece la comprensión de los conflictos internos y sociales presentes en la obra. Además, la estructura teatral combina escenas de humor con momentos de profunda tragedia, creando un equilibrio que potencia el impacto dramático.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En conjunto, Hamlet destaca por su retrato de la condición humana, su profundidad filosófica y su capacidad para cuestionar las certezas del espectador. Es una obra que trasciende su época y continúa siendo objeto de estudio por su riqueza literaria y su vigencia temática.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>4a6c3c36-ea41-5c27-99a2-7a0c715e9ec6</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251128/4726206_122919_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 28 Nov 2025 13:29:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:42</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Esta historia pretende acercar los paisajes y cultura de Menorca bajo el prisma de una historia universal; La obra Hamlet, escrita por William Shakespeare a comienzos del siglo XVII, es una de las tragedias más influyentes de la literatura universal. Su historia gira en torno del príncipe Hamlet de Dinamarca, cuya vida da un giro decisivo cuando el fantasma de su padre se le aparece para revelarle que fue asesinado por Claudio, hermano del rey y ahora nuevo monarca, además de esposo de la reina Gertrudis. Esta revelación desata en el protagonista un profundo conflicto interno que constituye uno de los rasgos más destacados de la obra.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Uno de los elementos más notables de Hamlet es la exploración psicológica del personaje principal. Hamlet se cuestiona constantemente la justicia, la moralidad, la venganza y el sentido de la existencia. Su famoso monólogo “Ser o no ser” resume esta lucha interna y se ha convertido en un emblema del dilema humano. La obra destaca por su complejidad emocional y por la manera en que la duda paraliza a Hamlet, mostrando la tensión entre pensamiento y acción.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Asimismo, la tragedia profundiza en temas como el poder, la corrupción, la traición y la apariencia frente a la realidad. Claudio representa la ambición desmedida y la hipocresía, mientras que Gertrudis aparece envuelta en la ambigüedad moral. Ofelia, víctima de las manipulaciones políticas y afectivas, simboliza la fragilidad del individuo ante fuerzas que no puede controlar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Shakespeare utiliza un lenguaje poético excepcional, cargado de metáforas, ironía y juegos de palabras, lo que enriquece la comprensión de los conflictos internos y sociales presentes en la obra. Además, la estructura teatral combina escenas de humor con momentos de profunda tragedia, creando un equilibrio que potencia el impacto dramático.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En conjunto, Hamlet destaca por su retrato de la condición humana, su profundidad filosófica y su capacidad para cuestionar las certezas del espectador. Es una obra que trasciende su época y continúa siendo objeto de estudio por su riqueza literaria y su vigencia temática.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202511/28/1764332920235_1764334446_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Las vueltas del viento en Cavalleria. Al estilo de La Odisea de Homero</title>
                    <description>&lt;p&gt;Como si fuera La Odisea de Homero, una historia harto conocida, en este relato titulado Las vueltas del viento en Cavalleria, un personaje emprende un viaje. En la serie de relatos que van poniendo personajes y paisajes propios de Menorca pero con el estilo de las grandes obras universales, surge este nuevo relato.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0c48be7d-7a48-549e-be52-2e9271da21a5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251121/4716450_133033_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 21 Nov 2025 14:30:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:30</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Como si fuera La Odisea de Homero, una historia harto conocida, en este relato titulado Las vueltas del viento en Cavalleria, un personaje emprende un viaje. En la serie de relatos que van poniendo personajes y paisajes propios de Menorca pero con el estilo de las grandes obras universales, surge este nuevo relato.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202511/21/1763731681625_1763733266_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Los limoneros de Llucalari, una adaptación menorquina de Cien años de soledad</title>
                    <description>&lt;p&gt;Existe una fotografía de Gabo (Gabriel García Márquez) en La Solana, en Menorca. Parace ser que estuvo en la isla un par de veces. No sabemos si se inspiró para algún relato, cuento o historia pero hemos querido hacer el siguiente ejercicio; coger una de sus obras más conocidas y &quot;menorquinizarla&quot;. No sólo eso, también comprimir la esencia en un relato de pocos minutos. Así nacen los limoneros de Llucalari.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>937f2fa7-1070-5251-8456-54fb9185f609</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251114/4706103_080931_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 14 Nov 2025 09:09:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:48</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Existe una fotografía de Gabo (Gabriel García Márquez) en La Solana, en Menorca. Parace ser que estuvo en la isla un par de veces. No sabemos si se inspiró para algún relato, cuento o historia pero hemos querido hacer el siguiente ejercicio; coger una de sus obras más conocidas y &quot;menorquinizarla&quot;. No sólo eso, también comprimir la esencia en un relato de pocos minutos. Así nacen los limoneros de Llucalari.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202511/14/1763107716954_1763108146_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Un día cualquiera, de Juan A Majuelos Ruiz</title>
                    <description>&lt;p&gt;¿Hace sol o está lloviendo? En la mente de nuestros dos protagonistas puede estar sucediendo una realidad muy diferente. Algo ocurrió en el pasado que alejó la percepción de la realidad de uno de ellos. ¿De cuál? ¿Por qué? Un relato breve que nos propone Juan A Majuelos y que nos lleva a un lugar con un sombrío pasado que condiciona la realidad diaria.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>60f2e340-a6e3-5d7a-9e0d-6a7aea6e8079</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251107/4696782_133242_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 07 Nov 2025 14:32:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:26</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;¿Hace sol o está lloviendo? En la mente de nuestros dos protagonistas puede estar sucediendo una realidad muy diferente. Algo ocurrió en el pasado que alejó la percepción de la realidad de uno de ellos. ¿De cuál? ¿Por qué? Un relato breve que nos propone Juan A Majuelos y que nos lleva a un lugar con un sombrío pasado que condiciona la realidad diaria.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202511/07/1762522336543_1762522670_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Señá Juanita, de Marga Buson</title>
                    <description>&lt;p&gt;Marga Buson escribe un monólogo a dos personajes. O una conversación en la que uno de los personajes está presente pero no tiene que hablar para entender que está allí. Señá Juanita nos lleva a la anciana y su cuidadora, en la &quot;conversación&quot; que nos sirve para acercarnos a la circunstancia de cada personaje e, incluso, a rozar la parte más escondida de la historia personal de una de ellas que aflora como una confesión frente al silencio de la interlocutora.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1840e143-998b-5119-a85f-13b9fdb55cec</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251031/4686472_094237_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 31 Oct 2025 10:42:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:22</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Marga Buson escribe un monólogo a dos personajes. O una conversación en la que uno de los personajes está presente pero no tiene que hablar para entender que está allí. Señá Juanita nos lleva a la anciana y su cuidadora, en la &quot;conversación&quot; que nos sirve para acercarnos a la circunstancia de cada personaje e, incluso, a rozar la parte más escondida de la historia personal de una de ellas que aflora como una confesión frente al silencio de la interlocutora.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202510/31/1761903734527_1761904064_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Soledad en la ciudad, un relato de Rosa Roca</title>
                    <description>&lt;p&gt;Rosa Roca escribe en su blog la historia de estas dos mujeres que, en este relato, se encuentran. Una se confiesa con la otra y ambas se entienden y consuelan. Entre el arrepentimiento y la descarga emocional, desde el punto de vista de la periodista al saber escuchar al prójimo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2981d093-bf36-5d6b-b684-63072a2482f7</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251024/4676600_065854_audio_128.mp3?dest=la_isla_de_los_oyentes"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 24 Oct 2025 08:58:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:57</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Rosa Roca escribe en su blog la historia de estas dos mujeres que, en este relato, se encuentran. Una se confiesa con la otra y ambas se entienden y consuelan. Entre el arrepentimiento y la descarga emocional, desde el punto de vista de la periodista al saber escuchar al prójimo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202510/27/1761289117288_1761582486_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La barca de Binibèquer, una adaptació lliure de Crimen y castigo de Dostoievski</title>
                    <description>&lt;p&gt;Entre las grandes obras universales, muchos autores coinciden en que Crimes y castigo de Fiodor Dostoievski es un título a considerar. Lo hemos releido y de él hemos extraído lo esencial para llevarlo a un paisaje, momento y circunstancia diferente. Lo hemos menorquinizado. Y nos ha salido esta barca en Binibèquer.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>ed208a6e-9d60-54c0-aeb0-02e16a4df45e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251017/4667329_124453_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 17 Oct 2025 14:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:31</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Entre las grandes obras universales, muchos autores coinciden en que Crimes y castigo de Fiodor Dostoievski es un título a considerar. Lo hemos releido y de él hemos extraído lo esencial para llevarlo a un paisaje, momento y circunstancia diferente. Lo hemos menorquinizado. Y nos ha salido esta barca en Binibèquer.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202510/17/1760705047182_1760706536_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El viento del norte de Sara</title>
                    <description>&lt;p&gt;Este relato breve de Luis Soler nos habla de Sara, aunque podría ser de cualquiera de aquellas personas que llegan un día a una isla distinta a su lugar de origen. Todo nuevo, todo diferente, un nuevo comienzo. El espíritu de integración y la esperanza de un nuevo comienzo se tropiezan con dificultades, pero también con apoyos y nuevas relaciones que permiten que el viento del norte no te empuje para alejarte, si no que sea un elemento propio del lugar al que perteneces a partir de que te enraizas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>81db47fc-5502-5310-9013-9cd98d72c6bc</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251010/4657675_125451_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 10 Oct 2025 14:54:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:56</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Este relato breve de Luis Soler nos habla de Sara, aunque podría ser de cualquiera de aquellas personas que llegan un día a una isla distinta a su lugar de origen. Todo nuevo, todo diferente, un nuevo comienzo. El espíritu de integración y la esperanza de un nuevo comienzo se tropiezan con dificultades, pero también con apoyos y nuevas relaciones que permiten que el viento del norte no te empuje para alejarte, si no que sea un elemento propio del lugar al que perteneces a partir de que te enraizas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202510/10/1760100885662_1760101320_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Sonata interrumpida. Belén Visús</title>
                    <description>&lt;p&gt;Un pianista arranca notas de vida en mitad de un mundo que se desmorona. ¿Cómo sonará la música cuando la cruda realidad alcance el salón de este hogar? Sonata interrumpida es un nuevo relato de Belén Visús Díaz que Radio Menorca adapta a podcast. Forma parte del libro Cuando ya no quede nada que contar, de la Editorial Loto Azul&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>e4c0a847-7efe-5fd8-9b5f-4a1d1cfe8d7f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20251003/4647010_072729_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 03 Oct 2025 09:27:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:41</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Un pianista arranca notas de vida en mitad de un mundo que se desmorona. ¿Cómo sonará la música cuando la cruda realidad alcance el salón de este hogar? Sonata interrumpida es un nuevo relato de Belén Visús Díaz que Radio Menorca adapta a podcast. Forma parte del libro Cuando ya no quede nada que contar, de la Editorial Loto Azul&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202510/03/1759476441578_1759476611_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El cavaller del Camí de Cavalls</title>
                    <description>&lt;p&gt;Hi ha qui diu que la calor del juliol a Menorca pot arribar a fondre la raó. Però n’hi ha d’altres que creuen que l’illa, amb el seu vent suau i el blau persistent del mar, només revela la veritat que amaguen els cors. Aquesta és la història de Mateu, un home vell que va decidir tornar-se cavaller.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Mateu vivia a Ferreries, en una casa petita plena de llibres de llegendes, llanes de cabra i mapes antics del Camí de Cavalls. Després de jubilar-se com a mestre, havia llegit tant sobre cavalleria que un dia es va aixecar, es va posar un barret de palla amb plomes d’indiot, es va penjar una canyafèrel·la seca al cinturó com si fos una espasa, i va sortir a defensar la natura menorquina.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>f1fa908b-bb6c-5249-b5fc-e085298685e8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250926/4637327_063707_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 26 Sep 2025 08:37:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:54</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Hi ha qui diu que la calor del juliol a Menorca pot arribar a fondre la raó. Però n’hi ha d’altres que creuen que l’illa, amb el seu vent suau i el blau persistent del mar, només revela la veritat que amaguen els cors. Aquesta és la història de Mateu, un home vell que va decidir tornar-se cavaller.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Mateu vivia a Ferreries, en una casa petita plena de llibres de llegendes, llanes de cabra i mapes antics del Camí de Cavalls. Després de jubilar-se com a mestre, havia llegit tant sobre cavalleria que un dia es va aixecar, es va posar un barret de palla amb plomes d’indiot, es va penjar una canyafèrel·la seca al cinturó com si fos una espasa, i va sortir a defensar la natura menorquina.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20259/26/1758868576829_1758868796_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La hora de los infortunados, de Belén Visús</title>
                    <description>&lt;p&gt;Belén Visús ha cumplido un sueño. Ha escrito un libro. Se titula Cuando ya no quede nada que contar y lo publica Loto Azul. Ha recopilado 36 relatos cortos y microrrelatos que abordan temas universales como la pérdida, la soledad, la venganza o el recuerdo. En este relato, La hora de los infortunados, una persona escribe desde la prisión a un amigo al que le cuenta lo que siente y vive, y lo que recuerda del pasado que tuvieron juntos.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Belén Visús es licenciada en traducción e interpretación por la Universidad Pontificia Comilla de Madrid.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>e5141ace-741d-5191-a0d8-63b9eb1037e8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250919/4627416_081503_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 19 Sep 2025 10:15:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:22:36</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Belén Visús ha cumplido un sueño. Ha escrito un libro. Se titula Cuando ya no quede nada que contar y lo publica Loto Azul. Ha recopilado 36 relatos cortos y microrrelatos que abordan temas universales como la pérdida, la soledad, la venganza o el recuerdo. En este relato, La hora de los infortunados, una persona escribe desde la prisión a un amigo al que le cuenta lo que siente y vive, y lo que recuerda del pasado que tuvieron juntos.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Belén Visús es licenciada en traducción e interpretación por la Universidad Pontificia Comilla de Madrid.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20259/19/1758269682631_1758270255_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Chubasquero rojo y negro</title>
                    <description>&lt;p&gt;Julio Mauriz nos deleita con un nuevo relato corto. Pero intenso. Un padre y su hija, una esquina y una situación que parece imposible pero que puede ocurrirle a cualquiera; perder de vista por un instante a tu hija y no estar seguro de dónde está. Un microrelato que engancha por cómo nos hace saltar el corazón.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f2900aae-752d-522e-9be0-225627f71610</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250905/4609392_132059_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 05 Sep 2025 15:20:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:40</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Julio Mauriz nos deleita con un nuevo relato corto. Pero intenso. Un padre y su hija, una esquina y una situación que parece imposible pero que puede ocurrirle a cualquiera; perder de vista por un instante a tu hija y no estar seguro de dónde está. Un microrelato que engancha por cómo nos hace saltar el corazón.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20259/05/1757078445998_1757078658_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La dissortada història de l&#039;Elvis Presley mallorquí, d&#039;en Joan Llinàs Cuadros</title>
                    <description>&lt;p&gt;L&#039;editorial Penguinllibres ens va enviar el llibre Hotel Universal d&#039;en Joan Llinàs Cuadros. En veure que eren relats ens vam plantejar si podríem convertir-los en podcast i, voilà, el primer candidat encaixava perfectament. &#039;La dissortada història de l&#039;Elvis Presley mallorquí&#039; es va convertir en la primera de les històries que sumem a La isla de los Oyentes.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>20c05e5a-da00-5210-81e8-b1018c8467c0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250813/4583047_074825_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 13 Aug 2025 09:48:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:26:55</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;L&#039;editorial Penguinllibres ens va enviar el llibre Hotel Universal d&#039;en Joan Llinàs Cuadros. En veure que eren relats ens vam plantejar si podríem convertir-los en podcast i, voilà, el primer candidat encaixava perfectament. &#039;La dissortada història de l&#039;Elvis Presley mallorquí&#039; es va convertir en la primera de les històries que sumem a La isla de los Oyentes.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20258/13/1755071263769_1755071643_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Cosas de la vida. Julio Mauriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;Julio Mauriz nos vuelve a sorprender con un relato donde la condición humana se expresa en los límites. Coloca al oyente/lector en el punto de quien observa atónito a la transformación de un personaje principal que actúa de una manera extraña. Elucubrar los motivos puede llevarnos a error. ¿Cómo se puede justificar una metamorfosis como esta?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>aae0165e-f373-5a92-8648-f76995a5c096</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250804/4573081_081159_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 04 Aug 2025 10:11:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:08</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Julio Mauriz nos vuelve a sorprender con un relato donde la condición humana se expresa en los límites. Coloca al oyente/lector en el punto de quien observa atónito a la transformación de un personaje principal que actúa de una manera extraña. Elucubrar los motivos puede llevarnos a error. ¿Cómo se puede justificar una metamorfosis como esta?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20258/04/1754295113555_1754296537_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La jaula dorada, de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Diana y Victoria son dos jóvenes en la flor de la vida, hijas de una de las familias más ricas de Gran Bretaña y con un prometedor futuro por delante. Pero el destino depara un quiebro brutal a esta estampa. No hay nada que hacer. Solo resignarse. Sin embargo, va a llegar una misteriosa carta a una de las chicas que le va a hacer sospechar que todo es una mascarada.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es otro relato de Luis Soler Dauchy&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2eff4bb9-643d-5242-9e47-38f00843e7b4</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250620/4520689_085320_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 20 Jun 2025 10:53:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:25:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Diana y Victoria son dos jóvenes en la flor de la vida, hijas de una de las familias más ricas de Gran Bretaña y con un prometedor futuro por delante. Pero el destino depara un quiebro brutal a esta estampa. No hay nada que hacer. Solo resignarse. Sin embargo, va a llegar una misteriosa carta a una de las chicas que le va a hacer sospechar que todo es una mascarada.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es otro relato de Luis Soler Dauchy&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20256/20/1750409585547_1750414116_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Missie y los motoristas</title>
                    <description>&lt;p&gt;Un grupo de jóvenes decide acudir a la ayuda de una persona conocida que ha perdido a su gata. En la zona hay un grupo de motoristas que tiene un aire sospechoso. ¿Qué aventuras pasarán los chavales?¿Conseguirán encontrar a Missie?¿A qué precio?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relato infantil de Luis Soler para todos los públicos&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d3a05a28-637b-5e9a-ba06-75bb9bee47df</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250613/4511385_121137_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 Jun 2025 14:11:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Un grupo de jóvenes decide acudir a la ayuda de una persona conocida que ha perdido a su gata. En la zona hay un grupo de motoristas que tiene un aire sospechoso. ¿Qué aventuras pasarán los chavales?¿Conseguirán encontrar a Missie?¿A qué precio?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relato infantil de Luis Soler para todos los públicos&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20256/13/1749816691373_1749816911_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Romance, amb Jordi Odrí i Joana Ferrer</title>
                    <description>&lt;p&gt;Descobreix Romance, una història de passions, secrets i dilemes morals&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Basat en l’obra del reconegut guionista i cineasta nord-americà Neil LaBute, Romance és un podcast intens, directe i provocador que t’endinsa en les complexitats de les relacions humanes, els límits de la veritat i els girs inesperats del desig.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;L’argument gira entorn d’una trobada aparentment casual entre dos desconeguts. Però, a mesura que la conversa avança, res és el que sembla. Cada paraula, cada silenci, revela intencions amagades, ferides obertes i una tensió emocional que creix fins al clímax. L’amor, la manipulació i la recerca desesperada d’autenticitat es barregen en un diàleg intens que et mantindrà en suspens fins al final.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amb l’estil característic de LaBute —càustic, incòmode i brillant—, aquest podcast no només explica una història d’amor, sinó que qüestiona allò que entenem per estimar, confiar i connectar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Et convidem a escoltar Romance. Deixa’t atrapar per aquesta història que et sacsejarà, et farà pensar i et deixarà amb preguntes sense resposta… Com les grans obres. Amb la maestria d&#039;aquesta parella d&#039;actors que resulten molt convincents en aquesta història.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d1bfc008-2a47-52eb-a80b-aaab8550f642</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250606/4501289_082452_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 06 Jun 2025 10:24:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:16:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Descobreix Romance, una història de passions, secrets i dilemes morals&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Basat en l’obra del reconegut guionista i cineasta nord-americà Neil LaBute, Romance és un podcast intens, directe i provocador que t’endinsa en les complexitats de les relacions humanes, els límits de la veritat i els girs inesperats del desig.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;L’argument gira entorn d’una trobada aparentment casual entre dos desconeguts. Però, a mesura que la conversa avança, res és el que sembla. Cada paraula, cada silenci, revela intencions amagades, ferides obertes i una tensió emocional que creix fins al clímax. L’amor, la manipulació i la recerca desesperada d’autenticitat es barregen en un diàleg intens que et mantindrà en suspens fins al final.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amb l’estil característic de LaBute —càustic, incòmode i brillant—, aquest podcast no només explica una història d’amor, sinó que qüestiona allò que entenem per estimar, confiar i connectar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Et convidem a escoltar Romance. Deixa’t atrapar per aquesta història que et sacsejarà, et farà pensar i et deixarà amb preguntes sense resposta… Com les grans obres. Amb la maestria d&#039;aquesta parella d&#039;actors que resulten molt convincents en aquesta història.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20256/06/1749198273655_1749200081_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres llibres i tres flors. Capítol 5</title>
                    <description>&lt;p&gt;Escoltem tres fragments dels llibres per constatar la diferència d&#039;estils. La passió a Lletres de safrà, la màgia de les paraules a Geranis Vermells, del retrobament a través de la boira del temps a Misaki. Escolteu i jutjau. Escolteu i llegiu. Disfruteu.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>27c345be-df2d-58a2-b175-26053e962283</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250414/4429192_154930_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 17:49:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:14:55</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Escoltem tres fragments dels llibres per constatar la diferència d&#039;estils. La passió a Lletres de safrà, la màgia de les paraules a Geranis Vermells, del retrobament a través de la boira del temps a Misaki. Escolteu i jutjau. Escolteu i llegiu. Disfruteu.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20254/14/1744645751178_1744646305_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres llibres i tres flors. Capítol 4</title>
                    <description>&lt;p&gt;Arribem al capítol dedicat a &#039;Misaki. La boira&#039;. La novel·la va sorgir com la necessitat de continuar un gir argumental que va quedar obert al final de la novel·la de Dionís. Després de molts anys d&#039;absència, Misaki reapareix a Barcelona i desferma una espiral de pensaments i cabòries en la ment d&#039;en Dionís. La història mostra, com si fos una fosa cinematogràfica, com Misaki es va diluint fins a despararèixer, a finals dels setanta, i com es va materialitzant després, a principis del segle XXI, fins a fer-se totalment present de nou a la vida d&#039;en Dionís.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>3781e4f6-7eab-50ea-8324-9bce3a9c5ce0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250414/4429187_154233_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 17:42:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:52</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Arribem al capítol dedicat a &#039;Misaki. La boira&#039;. La novel·la va sorgir com la necessitat de continuar un gir argumental que va quedar obert al final de la novel·la de Dionís. Després de molts anys d&#039;absència, Misaki reapareix a Barcelona i desferma una espiral de pensaments i cabòries en la ment d&#039;en Dionís. La història mostra, com si fos una fosa cinematogràfica, com Misaki es va diluint fins a despararèixer, a finals dels setanta, i com es va materialitzant després, a principis del segle XXI, fins a fer-se totalment present de nou a la vida d&#039;en Dionís.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20254/14/1744645338354_1744645585_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres llibres, tres flors. Capítol 3</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aquest capítol està dedicat a Lletres de safrà. Al segle XIII, Menorca es el darrer baluard musulmà davant la pujança impetuosa de les diverses forces cristianes a la Mediterrània. L&#039;illa es converteix en l&#039;escenari on l anissaga dels Mukhtar esdevindrà protagonista d&#039;excepció d&#039;una època en què les invasions o els pactes de domini entre territoris de religions confrontades eres tan habituals com el mercadeig entre ells.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c148f75e-1638-5883-bf17-d1b6b39c6c37</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250414/4428805_125537_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 14:55:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:31</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aquest capítol està dedicat a Lletres de safrà. Al segle XIII, Menorca es el darrer baluard musulmà davant la pujança impetuosa de les diverses forces cristianes a la Mediterrània. L&#039;illa es converteix en l&#039;escenari on l anissaga dels Mukhtar esdevindrà protagonista d&#039;excepció d&#039;una època en què les invasions o els pactes de domini entre territoris de religions confrontades eres tan habituals com el mercadeig entre ells.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20254/14/1744635295612_1744635533_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres llibres, tres flors. Capítol 2</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aquest capítol està dedicat a Geranis Vermells, de na Maria Villalonga. A dintre de les pàgines d&#039;aquest llibre, com diu Maria Cubas en la introducció d&#039;aquest capítol, trobareu històries senzilles i quotidianes, de perfil costumista xiuxiuejades a cau d&#039;orella. Ja teniu curiositat per sentir-ho? Que serveixi d&#039;aperitiu de la lectura.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>70da6d5e-8434-5ec6-9837-2d533918e928</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250414/4428785_125006_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 14:50:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aquest capítol està dedicat a Geranis Vermells, de na Maria Villalonga. A dintre de les pàgines d&#039;aquest llibre, com diu Maria Cubas en la introducció d&#039;aquest capítol, trobareu històries senzilles i quotidianes, de perfil costumista xiuxiuejades a cau d&#039;orella. Ja teniu curiositat per sentir-ho? Que serveixi d&#039;aperitiu de la lectura.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20254/14/1744634993714_1744635260_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres llibres, tres flors. Capítol 1</title>
                    <description>&lt;p&gt;Què tenen en comú, a primera vista, el recull de relats breus Geranis vermells, la novel·la històrica Lletres de safrà i la contemporània Misaki. La boira? En cinc petits capítols anirem apropant-nos a les semblances i també a les singularitats. Tres obres, tres autors, tres lectures que vos recomenam amb els seus autors; Maria Villalonga, Gabriel Subirats i Armand Escandell.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6e49ef7d-a4fe-5da7-81ee-e3d80d9787cd</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250414/4428655_122749_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 14:27:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Què tenen en comú, a primera vista, el recull de relats breus Geranis vermells, la novel·la històrica Lletres de safrà i la contemporània Misaki. La boira? En cinc petits capítols anirem apropant-nos a les semblances i també a les singularitats. Tres obres, tres autors, tres lectures que vos recomenam amb els seus autors; Maria Villalonga, Gabriel Subirats i Armand Escandell.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20254/14/1744633656748_1744633869_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El planeta del foc. Un conte d&#039;en Martí Olivella Solé</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Aquest conte va néixer un calorós estiu de l&#039;any 2004, a la localitat d&#039;Arbúcies, en el marc de la Marxa per la Cultura de la Pau. Aquesta iniciativa pretenia sensibilitzar la societat sobre la necessitat d&#039;un món lliure de guerres i violència, destacant la pau com a valor universal i essencial per al futur de la humanitat. Arbúcies, un poble carregat de simbolisme, compta amb l&#039;arbre de la Llibertat al bell mig de la seva plaça. Aquest arbre, testimoni de moltes històries, va ser l&#039;escenari en què es va reunir una multitud diversa, amb una presència destacada de mainada vinguda d&#039;arreu del món.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En aquell context, davant l&#039;energia inesgotable dels infants i la importància de fer arribar un missatge de pau, va sorgir aquest relat. Un conte pensat per captivar l&#039;atenció dels més petits i alhora convidar grans i petits a reflexionar sobre la importància de construir un món en harmonia. Amb senzillesa i emotivitat, el conte busca sembrar una llavor de compromís amb la pau.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En una entrevista recent al programa Emergència Climàtica d&#039;Antòn Soler al Hoy por hoy Menorca, l&#039;autor d&#039;aquest relat va compartir com va ser el procés de creació del conte i com l&#039;experiència d&#039;aquell estiu a Arbúcies va marcar un abans i un després en la seva manera de comunicar missatges de pau. D&#039;aquesta conversa va sorgir la idea de convertir aquesta història en un podcast, aprofitant el poder de la narrativa oral per fer arribar aquest missatge a una audiència més àmplia i diversa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Aquest podcast es presenta en un moment crític per al planeta. Les guerres que encara avui assolen el món –més de trenta, incloent-hi la devastadora guerra d&#039;Ucraïna– causen un patiment immens i evitable a milions de persones. Aquest relat serveix com un recordatori que la pau no és només un desig, sinó una necessitat urgent i una responsabilitat compartida. És un missatge que apel·la a la consciència col·lectiva i ens convida a prendre acció: o ens organitzem com a habitants del planeta blau per posar fi a les guerres, o aquestes poden arribar a destruir-nos com a espècie.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;El conte que sentireu a continuació no és només una història per entretenir. És una crida a l&#039;acció, una invitació a reflexionar sobre la nostra manera d&#039;entendre el món i les nostres responsabilitats com a part d&#039;una comunitat global. Ens recorda que petites accions individuals, com el compromís amb iniciatives per a la pau i la no-violència, poden sumar-se i generar un canvi significatiu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Si aquest relat us inspira i voleu agrair l&#039;esforç de compartir-lo, podeu contribuir a enfortir projectes que promouen forces de pau, resistència noviolenta i defensa civil. Podeu trobar més informació sobre com participar en aquestes iniciatives a la pàgina web: [www.elplanetadelfoc.cat](http://www.elplanetadelfoc.cat).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ara és el moment de prémer la tecla Play i endinsar-vos en aquesta història que ens parla de pau, esperança i compromís. Escolteu amb el cor obert i deixeu-vos inspirar per les paraules que, tot i sorgir sota l&#039;ombra d&#039;un arbre en un petit poble, tenen el potencial d&#039;arribar arreu del món.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>e08176cc-8d75-54eb-9105-7a35c35f7f2f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250116/4304189_170133_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 16 Jan 2025 18:01:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:34</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Aquest conte va néixer un calorós estiu de l&#039;any 2004, a la localitat d&#039;Arbúcies, en el marc de la Marxa per la Cultura de la Pau. Aquesta iniciativa pretenia sensibilitzar la societat sobre la necessitat d&#039;un món lliure de guerres i violència, destacant la pau com a valor universal i essencial per al futur de la humanitat. Arbúcies, un poble carregat de simbolisme, compta amb l&#039;arbre de la Llibertat al bell mig de la seva plaça. Aquest arbre, testimoni de moltes històries, va ser l&#039;escenari en què es va reunir una multitud diversa, amb una presència destacada de mainada vinguda d&#039;arreu del món.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En aquell context, davant l&#039;energia inesgotable dels infants i la importància de fer arribar un missatge de pau, va sorgir aquest relat. Un conte pensat per captivar l&#039;atenció dels més petits i alhora convidar grans i petits a reflexionar sobre la importància de construir un món en harmonia. Amb senzillesa i emotivitat, el conte busca sembrar una llavor de compromís amb la pau.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;En una entrevista recent al programa Emergència Climàtica d&#039;Antòn Soler al Hoy por hoy Menorca, l&#039;autor d&#039;aquest relat va compartir com va ser el procés de creació del conte i com l&#039;experiència d&#039;aquell estiu a Arbúcies va marcar un abans i un després en la seva manera de comunicar missatges de pau. D&#039;aquesta conversa va sorgir la idea de convertir aquesta història en un podcast, aprofitant el poder de la narrativa oral per fer arribar aquest missatge a una audiència més àmplia i diversa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Aquest podcast es presenta en un moment crític per al planeta. Les guerres que encara avui assolen el món –més de trenta, incloent-hi la devastadora guerra d&#039;Ucraïna– causen un patiment immens i evitable a milions de persones. Aquest relat serveix com un recordatori que la pau no és només un desig, sinó una necessitat urgent i una responsabilitat compartida. És un missatge que apel·la a la consciència col·lectiva i ens convida a prendre acció: o ens organitzem com a habitants del planeta blau per posar fi a les guerres, o aquestes poden arribar a destruir-nos com a espècie.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;El conte que sentireu a continuació no és només una història per entretenir. És una crida a l&#039;acció, una invitació a reflexionar sobre la nostra manera d&#039;entendre el món i les nostres responsabilitats com a part d&#039;una comunitat global. Ens recorda que petites accions individuals, com el compromís amb iniciatives per a la pau i la no-violència, poden sumar-se i generar un canvi significatiu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Si aquest relat us inspira i voleu agrair l&#039;esforç de compartir-lo, podeu contribuir a enfortir projectes que promouen forces de pau, resistència noviolenta i defensa civil. Podeu trobar més informació sobre com participar en aquestes iniciatives a la pàgina web: [www.elplanetadelfoc.cat](http://www.elplanetadelfoc.cat).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ara és el moment de prémer la tecla Play i endinsar-vos en aquesta història que ens parla de pau, esperança i compromís. Escolteu amb el cor obert i deixeu-vos inspirar per les paraules que, tot i sorgir sota l&#039;ombra d&#039;un arbre en un petit poble, tenen el potencial d&#039;arribar arreu del món.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20251/16/1737046852538_1737047475_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Auf Wiedersehen de Stavros  Milos</title>
                    <description>&lt;p&gt;Para presentaros al autor de este relato, os transcribimos lo que él mismo explica en su página web:&amp;nbsp;Se desconoce mi procedencia. Dicen que soy de Armenia. Yo digo que soy de Armenia, pero tampoco lo tengo muy claro. El lugar nunca importa. Ahora vivo en una isla de la albufera de Valencia y aquí soy feliz.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Total, he hecho muchas cosas en esta vida: música, activismo, teatro, filosofía… pero me centraré en mi trayectoria como escritor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;He criado tres libros: Como el gallo de Morón (2011), Hombres de alambre (2015) y Palos y fango (2024). He dormido poco y alguna vez pasado hambre, aunque pienso que una de las cosas más despreciables de esta vida es el victimismo de los artistas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;No seguiré por ahí. De hecho, mi relación con los tres libros viene marcada por algo muy distinto. He disfrutado y vivido momentos increíbles con ellos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;He realizado casi trescientas presentaciones en España y Latinoamérica, y tengo idea de estar girando con Palos y fango hasta el año 2026.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Disfruto igualmente del proceso de escritura que de las presentaciones. Estas no son muy normales. Se asemejan más a un show. Hay música, baile, recursos audiovisuales y un sinfín de absurdeces que ponen de manifiesto la ridiculez humana, en este caso la mía.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Este relato es uno de los muchos que ha escrito y no está (todo) en alemán.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>553864f5-3f37-5b15-9dce-13e51ce72e9f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20250113/4297688_094228_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 13 Jan 2025 10:42:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Para presentaros al autor de este relato, os transcribimos lo que él mismo explica en su página web:&amp;nbsp;Se desconoce mi procedencia. Dicen que soy de Armenia. Yo digo que soy de Armenia, pero tampoco lo tengo muy claro. El lugar nunca importa. Ahora vivo en una isla de la albufera de Valencia y aquí soy feliz.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Total, he hecho muchas cosas en esta vida: música, activismo, teatro, filosofía… pero me centraré en mi trayectoria como escritor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;He criado tres libros: Como el gallo de Morón (2011), Hombres de alambre (2015) y Palos y fango (2024). He dormido poco y alguna vez pasado hambre, aunque pienso que una de las cosas más despreciables de esta vida es el victimismo de los artistas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;No seguiré por ahí. De hecho, mi relación con los tres libros viene marcada por algo muy distinto. He disfrutado y vivido momentos increíbles con ellos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;He realizado casi trescientas presentaciones en España y Latinoamérica, y tengo idea de estar girando con Palos y fango hasta el año 2026.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Disfruto igualmente del proceso de escritura que de las presentaciones. Estas no son muy normales. Se asemejan más a un show. Hay música, baile, recursos audiovisuales y un sinfín de absurdeces que ponen de manifiesto la ridiculez humana, en este caso la mía.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Este relato es uno de los muchos que ha escrito y no está (todo) en alemán.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20251/13/1736761313530_1736761600_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Cuento de la Navidad de 1998. Otro relato de Julio Mauriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;En 1998 nuestro autor invitado escribió este relato de Navidad. Hoy os lo ofrecemos aquí. Julio Mauriz nace en Villafranca del Bierzo (León). En los años ochenta se prodiga con artículos en revistas culturales y esporádicamente en algún periódico provincial. En 1984, coincidiendo con el nacimiento del semanario Bierzo 7, hoy desaparecido, se encarga de la corresponsalía de Villafranca. En los años noventa se inicia en la literatura escribiendo relatos y cuentos, publicados en diversas antologías literarias. En el año 2002 es galardonado con el primer Premio Hontanar de Narrativa Breve por su novela Tras los visillos. En el año 2004 publica la recopilación de relatos breves Cuando el tiempo decide, que un año más tarde sería distinguido por el Instituto Leonés de Cultura como «Libro leonés del año». En el año 2010 publica la novela Pervivir en la memoria, un amplio recorrido por su lugar de nacimiento: Villafranca. También en 2010 se encarga de escribir el guion del documental En un lugar de nadie, obra original de Alejo Sandes, resultando finalista en el X Festival Internacional de Cine de Naturaleza, Telenatura. En 2013 es reeditada su novela Tras los visillos en formato digital. En 2015 publica su primera novela negra Adagio 123. En 2018 publica su segundo libro de relatos Teórica del fuego. Tiene un blog de temática cultural llamado Desde un apartado lugar.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f780ec2b-0dc8-5d00-893b-71e5ebc3dd01</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241219/4270990_164737_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 19 Dec 2024 17:47:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En 1998 nuestro autor invitado escribió este relato de Navidad. Hoy os lo ofrecemos aquí. Julio Mauriz nace en Villafranca del Bierzo (León). En los años ochenta se prodiga con artículos en revistas culturales y esporádicamente en algún periódico provincial. En 1984, coincidiendo con el nacimiento del semanario Bierzo 7, hoy desaparecido, se encarga de la corresponsalía de Villafranca. En los años noventa se inicia en la literatura escribiendo relatos y cuentos, publicados en diversas antologías literarias. En el año 2002 es galardonado con el primer Premio Hontanar de Narrativa Breve por su novela Tras los visillos. En el año 2004 publica la recopilación de relatos breves Cuando el tiempo decide, que un año más tarde sería distinguido por el Instituto Leonés de Cultura como «Libro leonés del año». En el año 2010 publica la novela Pervivir en la memoria, un amplio recorrido por su lugar de nacimiento: Villafranca. También en 2010 se encarga de escribir el guion del documental En un lugar de nadie, obra original de Alejo Sandes, resultando finalista en el X Festival Internacional de Cine de Naturaleza, Telenatura. En 2013 es reeditada su novela Tras los visillos en formato digital. En 2015 publica su primera novela negra Adagio 123. En 2018 publica su segundo libro de relatos Teórica del fuego. Tiene un blog de temática cultural llamado Desde un apartado lugar.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202412/19/1734626733933_1734627397_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>¿Qué es para tí la Navidad? Otro relato de Julio Mauriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;La Navidad ha servido de inspiración a Julio Mauriz desde los muchos relatos que ha escrito sobre esta temática. Hoy traemos para La isla de los oyentes un nuevo relato. De él podemos decir que nace en Villafranca del Bierzo (León). En los años ochenta se prodiga con artículos en revistas culturales y esporádicamente en algún periódico provincial. En 1984, coincidiendo con el nacimiento del semanario Bierzo 7, hoy desaparecido, se encarga de la corresponsalía de Villafranca. En los años noventa se inicia en la literatura escribiendo relatos y cuentos, publicados en diversas antologías literarias. En el año 2002 es galardonado con el primer Premio Hontanar de Narrativa Breve por su novela Tras los visillos. En el año 2004 publica la recopilación de relatos breves Cuando el tiempo decide, que un año más tarde sería distinguido por el Instituto Leonés de Cultura como «Libro leonés del año». En el año 2010 publica la novela Pervivir en la memoria, un amplio recorrido por su lugar de nacimiento: Villafranca. También en 2010 se encarga de escribir el guion del documental En un lugar de nadie, obra original de Alejo Sandes, resultando finalista en el X Festival Internacional de Cine de Naturaleza, Telenatura. En 2013 es reeditada su novela Tras los visillos en formato digital. En 2015 publica su primera novela negra Adagio 123. En 2018 publica su segundo libro de relatos Teórica del fuego. Tiene un blog de temática cultural llamado Desde un apartado lugar.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c74c330c-9923-5d4f-bd9b-88ce4027f6ae</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241219/4270988_164050_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 19 Dec 2024 17:40:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:52</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La Navidad ha servido de inspiración a Julio Mauriz desde los muchos relatos que ha escrito sobre esta temática. Hoy traemos para La isla de los oyentes un nuevo relato. De él podemos decir que nace en Villafranca del Bierzo (León). En los años ochenta se prodiga con artículos en revistas culturales y esporádicamente en algún periódico provincial. En 1984, coincidiendo con el nacimiento del semanario Bierzo 7, hoy desaparecido, se encarga de la corresponsalía de Villafranca. En los años noventa se inicia en la literatura escribiendo relatos y cuentos, publicados en diversas antologías literarias. En el año 2002 es galardonado con el primer Premio Hontanar de Narrativa Breve por su novela Tras los visillos. En el año 2004 publica la recopilación de relatos breves Cuando el tiempo decide, que un año más tarde sería distinguido por el Instituto Leonés de Cultura como «Libro leonés del año». En el año 2010 publica la novela Pervivir en la memoria, un amplio recorrido por su lugar de nacimiento: Villafranca. También en 2010 se encarga de escribir el guion del documental En un lugar de nadie, obra original de Alejo Sandes, resultando finalista en el X Festival Internacional de Cine de Naturaleza, Telenatura. En 2013 es reeditada su novela Tras los visillos en formato digital. En 2015 publica su primera novela negra Adagio 123. En 2018 publica su segundo libro de relatos Teórica del fuego. Tiene un blog de temática cultural llamado Desde un apartado lugar.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202412/19/1734626425609_1734626664_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Un adiós te brindaré</title>
                    <description>&lt;p&gt;Laura ha perdido a su madre por una cruel enfermedad. Ella es una niña y todo su mundo se cae. Un adiós te brindaré es un poemario, un ejercicio de duelo, una forma de expresar los sentimientos. Pero es algo más. Este podcast es también un reflejo de los estadios del duelo, de las voces de los expertos en cuanto a cómo conllevar una pérdida en estas edades, un espacio para reencontrar la paz con uno mismo, una ayuda para quienes necesitan esa paz.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0d726cb3-0fe9-589c-8463-7b4689d137de</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241219/4270033_092037_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 19 Dec 2024 10:20:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:15:07</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Laura ha perdido a su madre por una cruel enfermedad. Ella es una niña y todo su mundo se cae. Un adiós te brindaré es un poemario, un ejercicio de duelo, una forma de expresar los sentimientos. Pero es algo más. Este podcast es también un reflejo de los estadios del duelo, de las voces de los expertos en cuanto a cómo conllevar una pérdida en estas edades, un espacio para reencontrar la paz con uno mismo, una ayuda para quienes necesitan esa paz.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202412/19/1734600021099_1734600442_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Cuento de Navidad de 2010. Mi abuelo. Julio Mauriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;Así empieza el relato que nos ofrece Julio Mauriz: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Nos sentamos en el rellano sin pensarlo, aunque el viejo con una dificultad extrema. Entonces le pregunté a bocajarro:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Qué te gustaría hacer hoy de especial? Es Nochebuena.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Nada –contestó secamente-. Apenas sí soy una nota aislada en el desconcierto de esta familia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Por qué dices eso? –inquirí- No es agradable lo que piensas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; Al escuchar la pregunta, el viejo se pasó la mano por la frente, cerró los ojos y, tras un prolongado silencio, solo dijo: la vida.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; Como un redomado cobarde le propuse, para no implicarme, unas copichuelas con sensatez para después de los postres: dos o tres, no más. Pero el abuelo rehusó, aunque yo sabía de sus ganas de saborear el anisado en fecha tan señalada. &amp;lt;&amp;lt;El despecho&amp;gt;&amp;gt;, me dije a mí mismo. Le sugerí entonces la trascendencia de acudir a la misa del Gallo, mas él rechazó de plano esa devoción que la familia había perdido al transcurrir del tiempo.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>04fb5b7a-db37-5503-b359-e9f55cb7c621</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241218/4268613_115750_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 18 Dec 2024 12:57:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:02</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Así empieza el relato que nos ofrece Julio Mauriz: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Nos sentamos en el rellano sin pensarlo, aunque el viejo con una dificultad extrema. Entonces le pregunté a bocajarro:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Qué te gustaría hacer hoy de especial? Es Nochebuena.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Nada –contestó secamente-. Apenas sí soy una nota aislada en el desconcierto de esta familia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Por qué dices eso? –inquirí- No es agradable lo que piensas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; Al escuchar la pregunta, el viejo se pasó la mano por la frente, cerró los ojos y, tras un prolongado silencio, solo dijo: la vida.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; Como un redomado cobarde le propuse, para no implicarme, unas copichuelas con sensatez para después de los postres: dos o tres, no más. Pero el abuelo rehusó, aunque yo sabía de sus ganas de saborear el anisado en fecha tan señalada. &amp;lt;&amp;lt;El despecho&amp;gt;&amp;gt;, me dije a mí mismo. Le sugerí entonces la trascendencia de acudir a la misa del Gallo, mas él rechazó de plano esa devoción que la familia había perdido al transcurrir del tiempo.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202412/18/1734522939897_1734523470_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El misterio del maletín</title>
                    <description>&lt;p&gt;En el aeropuerto de Menorca, el bullicio cotidiano era el escenario perfecto para que las cosas pasaran desapercibidas. Pero no aquel día. No para el agente Manuel Ruiz, quien había recibido instrucciones claras: vigilar a un hombre sospechoso que acababa de aterrizar en la isla desde un vuelo procedente de Burdeos. Un hombre con un maletín metálico del que no se separaba nunca.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ruiz se apostó en la zona de llegadas. Aparentaba calma, pero sus ojos estaban alerta, buscando entre la multitud. El mensaje recibido desde la central describía al sospechoso como un hombre grueso, sudoroso, con un bigote característico, con una mirada que parecía escapar de cualquier contacto directo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Así es como comienza el relato que vas a escuchar, otra propuesta creada por Luis Soler Dauchy disponible también en La isla de los oyentes.&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>7a2b7539-6aea-5472-8a42-1bfba130f60a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241212/4260917_132947_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 12 Dec 2024 14:29:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:53</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En el aeropuerto de Menorca, el bullicio cotidiano era el escenario perfecto para que las cosas pasaran desapercibidas. Pero no aquel día. No para el agente Manuel Ruiz, quien había recibido instrucciones claras: vigilar a un hombre sospechoso que acababa de aterrizar en la isla desde un vuelo procedente de Burdeos. Un hombre con un maletín metálico del que no se separaba nunca.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ruiz se apostó en la zona de llegadas. Aparentaba calma, pero sus ojos estaban alerta, buscando entre la multitud. El mensaje recibido desde la central describía al sospechoso como un hombre grueso, sudoroso, con un bigote característico, con una mirada que parecía escapar de cualquier contacto directo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Así es como comienza el relato que vas a escuchar, otra propuesta creada por Luis Soler Dauchy disponible también en La isla de los oyentes.&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202412/12/1734010176746_1734011175_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El sorollet</title>
                    <description>&lt;p&gt;Altre relat d&#039;en Lluís Soler. En aquest cas es podria haver dit &quot;procrastinació&quot; però era més senzill filar una historieta sobre el tema. El protagonista comença el seu dia arrossegant tot el que no ha fet el dia anterior. Mal auguri de com acaba la història.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>38b701ef-81e9-50f8-adba-1072db46ba7a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241126/4238344_090524_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 26 Nov 2024 10:05:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:03</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Altre relat d&#039;en Lluís Soler. En aquest cas es podria haver dit &quot;procrastinació&quot; però era més senzill filar una historieta sobre el tema. El protagonista comença el seu dia arrossegant tot el que no ha fet el dia anterior. Mal auguri de com acaba la història.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/26/1732611923417_1732618986_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Sa nuvia d&#039;Algendar</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aquesta es una de les més destacades mostres de històries populars de Menorca. Sa nuvia d&#039;Algendar ha estat protagonista de cançons, folklore, expressions artístiques i més. El destí d&#039;una menorquina raptada i l&#039;anyorança a la seva terra, la seva gent.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>cd3b02ce-f7f6-5618-b85a-c12489987361</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233230_172822_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 18:28:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:45</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aquesta es una de les més destacades mostres de històries populars de Menorca. Sa nuvia d&#039;Algendar ha estat protagonista de cançons, folklore, expressions artístiques i més. El destí d&#039;una menorquina raptada i l&#039;anyorança a la seva terra, la seva gent.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732210083435_1732211568_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes. Es gorg d&#039;Albranca</title>
                    <description>&lt;p&gt;La tragèdia i la duresa d&#039;algunes històries que han arribat als nostres dies no tenen res a envejar a la cruesa que tenen certs contes dels germans Grimm. Es gorg d&#039;Albranca pot ser un bon exemple.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b4607b03-7fa6-53bb-9b39-7b372777a152</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233226_172504_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 18:25:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:05</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La tragèdia i la duresa d&#039;algunes històries que han arribat als nostres dies no tenen res a envejar a la cruesa que tenen certs contes dels germans Grimm. Es gorg d&#039;Albranca pot ser un bon exemple.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732209893161_1732210044_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Sa somereta blanca</title>
                    <description>&lt;p&gt;Sa somereta blanca es una història que tracta d&#039;un jove ciutadellenc que feia feina a Maó i que cada dia es trobava en el seu camí una somereta blanca. El que passa després l&#039;hauràs de sentir en aquest podcast.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;box-sizing: border-box; border: 0px solid; margin-top: 1.25em; margin-bottom: 1.6875rem; font-size: 1.125rem; line-height: 27px; --tw-text-opacity: 1; color: hsl(var(--twc-copy-primary)/var(--twc-copy-primary-opacity,var(--tw-text-opacity))); font-family: Söhne, sans-serif; background-color: rgb(249, 249, 249);&quot;&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6ce8df0e-d7a1-564b-940a-e27e30473931</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233191_170707_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 18:07:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:25</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Sa somereta blanca es una història que tracta d&#039;un jove ciutadellenc que feia feina a Maó i que cada dia es trobava en el seu camí una somereta blanca. El que passa després l&#039;hauràs de sentir en aquest podcast.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;box-sizing: border-box; border: 0px solid; margin-top: 1.25em; margin-bottom: 1.6875rem; font-size: 1.125rem; line-height: 27px; --tw-text-opacity: 1; color: hsl(var(--twc-copy-primary)/var(--twc-copy-primary-opacity,var(--tw-text-opacity))); font-family: Söhne, sans-serif; background-color: rgb(249, 249, 249);&quot;&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732208815716_1732209852_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Confussió de llengus</title>
                    <description>&lt;p&gt;El francés no es com el menorquí, tot i que es poden semblar. Menorca va tenir uns segles XVII i XVIII on molta gent estrangera va ocupar l&#039;illa i que es va barrejar amb els illencs. En ocasions això ha provocat situacions absurdes i divertides que es poden veure en aquesta història.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>fd767b35-6a22-5807-ae06-ab5d6d9c71f0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233184_170323_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 18:03:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:55</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El francés no es com el menorquí, tot i que es poden semblar. Menorca va tenir uns segles XVII i XVIII on molta gent estrangera va ocupar l&#039;illa i que es va barrejar amb els illencs. En ocasions això ha provocat situacions absurdes i divertides que es poden veure en aquesta història.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732208587114_1732208758_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Sa senyora de sa cova de sa por</title>
                    <description>&lt;p&gt;Moltes vegades les històries que ens arriben a nivell de rondalles i llegendes tenen un component de misteri i, fins i tot, de por. Aquest sentiment cala bé en les ments joves que escolten amb atenció i recorden millor el que cal aprendre de cada història. Aquest es un bon cas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d84b2af7-48bc-53a9-b9d3-a704581e7f23</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233180_165732_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 17:57:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:31</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Moltes vegades les històries que ens arriben a nivell de rondalles i llegendes tenen un component de misteri i, fins i tot, de por. Aquest sentiment cala bé en les ments joves que escolten amb atenció i recorden millor el que cal aprendre de cada història. Aquest es un bon cas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732208233529_1732208549_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Sa primera casa</title>
                    <description>&lt;p&gt;I a l&#039;inici de tot, estaven un home i una dona. Les histories populars i les que duen més de dos mil anys rodant pel planeta, s&#039;ajunten per afegir qualque element més, com el que explica com es va fer la primera casa i per què.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f85be61f-7b55-5207-9046-84daf3ab0c8e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4233176_165418_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 17:54:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:42</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;I a l&#039;inici de tot, estaven un home i una dona. Les histories populars i les que duen més de dos mil anys rodant pel planeta, s&#039;ajunten per afegir qualque element més, com el que explica com es va fer la primera casa i per què.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732208049960_1732208186_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes. Descobriment d&#039;es carbó</title>
                    <description>&lt;p&gt;Altre forma d&#039;explicar un element present al mon rural de s&#039;illa i l&#039;explicació que per tradició oral va resonar pels llocs menorquins al llarg del temps.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6d59d951-13a7-5a5c-9a2f-d9245e516d06</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232862_135855_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:58:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:33</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Altre forma d&#039;explicar un element present al mon rural de s&#039;illa i l&#039;explicació que per tradició oral va resonar pels llocs menorquins al llarg del temps.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732197514770_1732207995_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes. Com s&#039;introduï sa vinya</title>
                    <description>&lt;p&gt;Per explicar alguns trets que formen part de la cultura menorquina, aquestes històries son bones d&#039;entendre per a totes les edats.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b9b58b15-6b82-5a38-9c13-b5e68c064629</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232856_135600_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:55:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:26</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Per explicar alguns trets que formen part de la cultura menorquina, aquestes històries son bones d&#039;entendre per a totes les edats.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732197328595_1732197484_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes. Es pas d&#039;en Revull</title>
                    <description>&lt;p&gt;Tenia el cabell de tal manera que tothom el coneixia pel mal nom de Revull.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a102f715-fbfe-535b-8526-000a68315e33</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232841_135235_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:52:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:53</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Tenia el cabell de tal manera que tothom el coneixia pel mal nom de Revull.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732197136289_1732197282_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes. Sa ciutat de Parella</title>
                    <description>&lt;p&gt;Diuen que en un determinat moment de l&#039;any la pots veure. Es com una Atlàntida, com una promesa d&#039;un futur millor quan mires l&#039;horitzó.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d5de8b5d-a9fa-52ea-a8f5-6a8ca4c7613f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232791_134810_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:48:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Diuen que en un determinat moment de l&#039;any la pots veure. Es com una Atlàntida, com una promesa d&#039;un futur millor quan mires l&#039;horitzó.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732196877932_1732197095_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. La Cova d&#039;en Xoroi</title>
                    <description>&lt;p&gt;Hi ha tanta gent que li agrada sentir aquesta història com anar a veure en persona la cova que avui es un referent turístic, tant de dia com de nit. D&#039;en Xoroi hi ha una cova, una cançó i aquest podcast.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1d712dad-8025-55aa-9dcf-ec29e8171a77</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232762_134450_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:44:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:21</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Hi ha tanta gent que li agrada sentir aquesta història com anar a veure en persona la cova que avui es un referent turístic, tant de dia com de nit. D&#039;en Xoroi hi ha una cova, una cançó i aquest podcast.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732196674253_1732196815_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rondalles i llegendes de Menorca. Sa Nau des Tudons</title>
                    <description>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Sa nau d&#039;Es Tudons es una de les més conegudes històries que ens explica la manca d&#039;una pedra a la part de dalt d&#039;un dels monuments talaiòtics més simbólics de Menorca. &lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>214ebfd0-6d68-5b7d-a16e-4a1010af1f12</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241121/4232669_132800_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 21 Nov 2024 14:27:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:16</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Sa nau d&#039;Es Tudons es una de les més conegudes històries que ens explica la manca d&#039;una pedra a la part de dalt d&#039;un dels monuments talaiòtics més simbólics de Menorca. &lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;







&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/21/1732195635897_1732196228_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>L&#039;arrel de la vida, un relat d&#039;en Lluís Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;En qualque moment d&#039;un temps molt llunyà, van deixar a un mort amb una llavor, sepultat dins una nau d&#039;enterrament menorquina. Avui en Tomeu descobreix aquell indret i un arbre que vols seguir amb vida, més de 2.000 anys des de que brotàs del pit d&#039;aquella persona.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>79332e40-c5ff-5dbd-9a86-7c50f5b5f41d</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241115/4224586_102331_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 15 Nov 2024 11:23:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:03</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En qualque moment d&#039;un temps molt llunyà, van deixar a un mort amb una llavor, sepultat dins una nau d&#039;enterrament menorquina. Avui en Tomeu descobreix aquell indret i un arbre que vols seguir amb vida, més de 2.000 anys des de que brotàs del pit d&#039;aquella persona.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/15/1731666198306_1731666453_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La depravada, de David Desola</title>
                    <description>&lt;p&gt;La depravada es un relato corto de David Desola Mediavilla. Escritor, dramaturgo y guionista de cine y televisión español. Sus textos se encuentran casi siempre en la estrecha franja que separa la comedia de la tragedia. Su estilo, para muchos críticos, tiene reminiscencias kafkianas, del teatro del absurdo y del realismo mágico latinoamericano.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La protagonista de esta historia vive cerca del marido que la vida le ha puesto delante, de un marco social patriarcal y machista y de un diccionario enciclopédico en el que intenta encontrar respuestas, sin demasiado éxito.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c498cf33-a0bb-5616-b1a3-857f83c65d9c</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241108/4215185_130630_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 08 Nov 2024 14:06:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:10</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La depravada es un relato corto de David Desola Mediavilla. Escritor, dramaturgo y guionista de cine y televisión español. Sus textos se encuentran casi siempre en la estrecha franja que separa la comedia de la tragedia. Su estilo, para muchos críticos, tiene reminiscencias kafkianas, del teatro del absurdo y del realismo mágico latinoamericano.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La protagonista de esta historia vive cerca del marido que la vida le ha puesto delante, de un marco social patriarcal y machista y de un diccionario enciclopédico en el que intenta encontrar respuestas, sin demasiado éxito.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202411/08/1731071181215_1731072433_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tres años sin Joan Aloy, un relato de Julio Mauriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Hoy, casi sin pretenderlo, mi cerebro ha hecho abstracción, enredándose en el tiempo antiguo, y he visto sin esfuerzo la antigua casita, con la puerta sencilla y breve que ahora ocupan gruesos cabos de amarre.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp; Joan era viudo y sin hijos. Jubilado del campo. Su existir, el día a día, lo ocupaba en disfrutar de su casa y de la formidable panorámica que se colaba como una novia atrevida a través de la ventana de su alcoba.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Éste es un fragmento de este microrrelato de Julio Mauriz que hoy os ofrecemos en su versión en podcast.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a830140d-42b3-5b0b-8ea9-aa34a7772360</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241031/4204387_110428_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 31 Oct 2024 12:04:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:29</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Hoy, casi sin pretenderlo, mi cerebro ha hecho abstracción, enredándose en el tiempo antiguo, y he visto sin esfuerzo la antigua casita, con la puerta sencilla y breve que ahora ocupan gruesos cabos de amarre.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp; Joan era viudo y sin hijos. Jubilado del campo. Su existir, el día a día, lo ocupaba en disfrutar de su casa y de la formidable panorámica que se colaba como una novia atrevida a través de la ventana de su alcoba.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Éste es un fragmento de este microrrelato de Julio Mauriz que hoy os ofrecemos en su versión en podcast.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202410/31/1730372655762_1730372882_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Defender un lugar sagrado. Relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;A la agente de la policía científica Sara Michelénez le tocó aquella mañana acompañar a un equipo para la investigación de un supuesto homicidio. Alguien había informado del hallazgo de un cadáver con herida de bala en la cabeza en el Parque de la Sierra de Gredos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La unidad y el forense llegaron al lugar casi al mismo tiempo. Era una zona apartada y escondida por un desnivel del terreno, unos pocos alcornoques y abundantes jarales y brezales. Para acceder utilizaron una vieja carretera mal cuidada, camino habitual de cazadores (furtivos o no) de perdices, conejos y jabalíes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sara tomó notas como hacía habitualmente y habló con el forense y preguntó detalles sobre quién había dado el aviso. Un hombre dijo que escuchó un disparo y que pensó que pudiera tratarse de alguien cazando.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los compañeros de la primera unidad habían identificado el cuerpo, así como el vehículo en el que lo encontraron. Se trataba de un traficante de drogas de poca monta llamado Pablo Blanco. Se tomaron fotos del cadáver y de los alrededores. Sara iba torciendo la nariz con frecuencia. Algo no le gustaba y su instinto le decía que había algo raro. Se localizó un casquillo y un arma corta muy común, una pistola suizo-alemana que utiliza munición de nueve milímetros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;De vuelta en la comisaría, en el momento de redactar el informe, hubo discrepancias entre el equipo. Sara sentía que algo se escapaba a lo evidente, mientras que sus compañeros apuntaban a un ajuste de cuentas o un suicidio. Sara no se explicaba por qué había un hematoma en el lugar por el que entró la bala por la cabeza.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y además, ¿por qué estaría tan alejado de la ciudad? Demasiado extraño.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Este es otro relato de Luis Soler para La isla de los oyentes.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>44e8a6d0-b709-5d22-9856-1416b3828704</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241028/4200130_162226_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 28 Oct 2024 17:22:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:23:36</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;A la agente de la policía científica Sara Michelénez le tocó aquella mañana acompañar a un equipo para la investigación de un supuesto homicidio. Alguien había informado del hallazgo de un cadáver con herida de bala en la cabeza en el Parque de la Sierra de Gredos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La unidad y el forense llegaron al lugar casi al mismo tiempo. Era una zona apartada y escondida por un desnivel del terreno, unos pocos alcornoques y abundantes jarales y brezales. Para acceder utilizaron una vieja carretera mal cuidada, camino habitual de cazadores (furtivos o no) de perdices, conejos y jabalíes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sara tomó notas como hacía habitualmente y habló con el forense y preguntó detalles sobre quién había dado el aviso. Un hombre dijo que escuchó un disparo y que pensó que pudiera tratarse de alguien cazando.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los compañeros de la primera unidad habían identificado el cuerpo, así como el vehículo en el que lo encontraron. Se trataba de un traficante de drogas de poca monta llamado Pablo Blanco. Se tomaron fotos del cadáver y de los alrededores. Sara iba torciendo la nariz con frecuencia. Algo no le gustaba y su instinto le decía que había algo raro. Se localizó un casquillo y un arma corta muy común, una pistola suizo-alemana que utiliza munición de nueve milímetros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;De vuelta en la comisaría, en el momento de redactar el informe, hubo discrepancias entre el equipo. Sara sentía que algo se escapaba a lo evidente, mientras que sus compañeros apuntaban a un ajuste de cuentas o un suicidio. Sara no se explicaba por qué había un hematoma en el lugar por el que entró la bala por la cabeza.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y además, ¿por qué estaría tan alejado de la ciudad? Demasiado extraño.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Este es otro relato de Luis Soler para La isla de los oyentes.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202410/28/1730132520503_1730132779_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Natalio Feliz, un relato de Julio Máuriz</title>
                    <description>&lt;p&gt;Natalio Feliz es un lector nato. No se puede concebir su vida sin sus libros y las historias que contienen pero en su apartada vida, en la que apenas cabe su fiel dama de llaves Angustias, algo está empezando a cambiar. ¿Y si la desgracia se cierne sobre él por seguir leyendo más y más? Julio Máuriz nos regala este relato de un personaje singular y una historia que pasa del papel al podcast.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>eb273fc2-56df-55ac-9b0d-4b07f788e5cd</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241023/4192733_072806_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 23 Oct 2024 09:28:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:31</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Natalio Feliz es un lector nato. No se puede concebir su vida sin sus libros y las historias que contienen pero en su apartada vida, en la que apenas cabe su fiel dama de llaves Angustias, algo está empezando a cambiar. ¿Y si la desgracia se cierne sobre él por seguir leyendo más y más? Julio Máuriz nos regala este relato de un personaje singular y una historia que pasa del papel al podcast.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202410/23/1729668466633_1729668791_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La señal perdida. Un relato de OVNIS y talayots</title>
                    <description>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;En el
corazón de Menorca, donde las antiguas piedras cuentan historias de tiempos
pasados, dos hombres llegaron buscando respuestas. Ambos obsesionados con el
cielo, pero desde perspectivas muy distintas. Martín, un apasionado estudioso
de las civilizaciones antiguas, creía que las estrellas habían guiado a los
constructores de taulas y talayots. Benito, en cambio, había dedicado su vida a
estudiar los cielos por razones muy diferentes: estaba convencido de que algún
día presenciaría un contacto extraterrestre.&amp;nbsp;
&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;



&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;Aquella
noche, el yacimiento arqueológico de Torrellafuda les uniría de una manera que
ninguno de los dos podía imaginar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;Es otro relato de Luis Soler para La isla de los Oyentes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>34407de1-f355-5ed1-bef1-0f0815a781bb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241011/4176872_062741_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 11 Oct 2024 08:27:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:30</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;En el
corazón de Menorca, donde las antiguas piedras cuentan historias de tiempos
pasados, dos hombres llegaron buscando respuestas. Ambos obsesionados con el
cielo, pero desde perspectivas muy distintas. Martín, un apasionado estudioso
de las civilizaciones antiguas, creía que las estrellas habían guiado a los
constructores de taulas y talayots. Benito, en cambio, había dedicado su vida a
estudiar los cielos por razones muy diferentes: estaba convencido de que algún
día presenciaría un contacto extraterrestre.&amp;nbsp;
&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;



&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;Aquella
noche, el yacimiento arqueológico de Torrellafuda les uniría de una manera que
ninguno de los dos podía imaginar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;Es otro relato de Luis Soler para La isla de los Oyentes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal;mso-hyphenate:
none&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size:14.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,sans-serif&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202410/11/1728628018874_1728628227_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Horizonte seco, otro relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;En un mundo distópico donde el agua tiene más valor que el petróleo, la noticia de que el último gran lago de agua dulce está contaminado por una extraña bacteria pone en jaque la paz mundial. Un grupo de investigadores, periodistas y personas conscientes de qué puede pasar a partir de esta noticia se concentran en averiguar si las grandes compañías que monopolizan la poca agua potable que queda tienen algo que ver.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>034e1bc8-940c-5359-9bfa-3f4e52a60c8b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20241004/4167366_111425_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 04 Oct 2024 13:14:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:17:21</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En un mundo distópico donde el agua tiene más valor que el petróleo, la noticia de que el último gran lago de agua dulce está contaminado por una extraña bacteria pone en jaque la paz mundial. Un grupo de investigadores, periodistas y personas conscientes de qué puede pasar a partir de esta noticia se concentran en averiguar si las grandes compañías que monopolizan la poca agua potable que queda tienen algo que ver.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202410/04/1728040452783_1728040717_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La fulla, de Maria Villalonga</title>
                    <description>&lt;p&gt;La fulla, de Maria Villalonga. Un relat que ens apropa a una dona, a un record, a una cuina. El temps i l&#039;espai es mouen en un forat negre (podria ser el del nas). Aromes i llums, conjunt de les percepcions que ens envolten i que ens ajuden a viatjar més enllà.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>e37382d0-03bd-5a48-a8cd-7c6786b9d7d8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240927/4157733_121741_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 Sep 2024 14:17:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La fulla, de Maria Villalonga. Un relat que ens apropa a una dona, a un record, a una cuina. El temps i l&#039;espai es mouen en un forat negre (podria ser el del nas). Aromes i llums, conjunt de les percepcions que ens envolten i que ens ajuden a viatjar més enllà.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20249/27/1727439455311_1727439901_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Resolverlo en la mesa, un relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Vicente regenta un restaurante al que acaban de comer dos personajes singulares. Vincente aún no lo sabe pero son descendientes de dos bandos rivales que hace algo más de doscientos años se enzarzaron en una guerra peculiar alrededor de un aceite con propiedades casi mágicas. ¿Cómo se resolverá este encuentro?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>50b9853f-6492-558a-a560-4a142da15169</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240920/4147347_094350_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 20 Sep 2024 11:43:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:29</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Vicente regenta un restaurante al que acaban de comer dos personajes singulares. Vincente aún no lo sabe pero son descendientes de dos bandos rivales que hace algo más de doscientos años se enzarzaron en una guerra peculiar alrededor de un aceite con propiedades casi mágicas. ¿Cómo se resolverá este encuentro?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20249/20/1726825404575_1726825702_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La mujer adúltera. Albert Camús</title>
                    <description>&lt;p&gt;El cuento «La mujer adúltera» del escritor francés Albert Camus relata el viaje interior y transformador de Janine, quien acompaña a su esposo Marcel en un viaje de trabajo por el desierto de Argelia. Durante el trayecto, Janine siente una profunda soledad y una creciente insatisfacción con su vida diaria y su matrimonio. La historia describe sus observaciones del entorno, las personas que conocen y, sobre todo, su introspección sobre su propio estado emocional y existencial. En medio del inmenso y árido desierto, Janine se enfrenta a sus deseos ocultos, su sensación de vacío y la búsqueda de un sentido más profundo para su vida. El equipo de Radio Menorca, impregnado por la conexión que Albert Camús tiene con Menorca (su abuela era menorquina) rinde un pequeño homenaje al autor convirtiendo el cuento en otro podcast en La isla de los oyentes.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2b2c102e-3716-5363-8950-345e73fbbceb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240913/4137799_101736_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 Sep 2024 12:17:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:42:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El cuento «La mujer adúltera» del escritor francés Albert Camus relata el viaje interior y transformador de Janine, quien acompaña a su esposo Marcel en un viaje de trabajo por el desierto de Argelia. Durante el trayecto, Janine siente una profunda soledad y una creciente insatisfacción con su vida diaria y su matrimonio. La historia describe sus observaciones del entorno, las personas que conocen y, sobre todo, su introspección sobre su propio estado emocional y existencial. En medio del inmenso y árido desierto, Janine se enfrenta a sus deseos ocultos, su sensación de vacío y la búsqueda de un sentido más profundo para su vida. El equipo de Radio Menorca, impregnado por la conexión que Albert Camús tiene con Menorca (su abuela era menorquina) rinde un pequeño homenaje al autor convirtiendo el cuento en otro podcast en La isla de los oyentes.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20249/13/1726222617664_1726229024_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La venta de los gatos de Gustavo Adolfo Bécquer</title>
                    <description>&lt;p&gt;La isla de los oyentes vuelve de nuevo a interpretar una leyenda de la mano de Gustavo Adolfo Bécquer. Es una leyenda del siglo XIX sobre la Venta de los Gatos, camino que iba desde la Puerta de la Macarena, hasta el monasterio de San Jerónimo, lo que hoy sería la Avenida Sánchez Pizjuán, según nos indican algunos estudiosos del tema.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Cuenta la leyenda, que dicho lugar era habituado y reconocido por todos los habitantes sevillanos desde al menos el siglo XVIII por una famosa venta llamada «La Venta de los Gatos». La gente acudía allí por las tardes, los días de fiesta, a pasar el rato. Era el lugar ideal para que los más jóvenes jugasen y los más mayores descansasen en compañía de sus seres queridos y conocidos. Se cuenta incluso que el célebre poeta Gustavo Adolfo Bécquer estuvo en la bien oída «Venta de los Gatos» allá por el año 1854 y se percató de la belleza de una joven muchacha. Asombrado por el divertido canto que entonaba la chica entre un grupo de amigos, el poeta decidió hacer un pequeño retrato del rostro de la muchacha que luego acabaría regalándole al novio de esta. Tras intercambiar unas palabras con el joven, el célebre poeta supo acerca de la historia de la joven mocita: se llamaba Amparo, y había sido abandonada en la Casa Cuna para más tarde acabar siendo adoptada por el dueño de la Venta, quien precisamente era el padre del muchacho. Años más tarde, cuando Gustavo Adolfo Bécquer se ubicaba de nuevo en la capital española, nace en él el deseo de volver a dicha venta. Para su sorpresa, al regreso del poeta a Sevilla, este se da cuenta de que la «Venta de los Gatos» había cambiado durante su ausencia y estancia en Madrid. La Venta había pasado a ser un fúnebre recinto para los muertos, perdiendo así todo el verdor y alegre ambiente que antes poseía. Se construyó el Cementerio de San Fernando. Perdidas las risas de aquel dicharachero lugar, el poeta sevillano decidió preguntar al ventero por la joven Amparo y su novio de los que aún se acordaba con cariño, y el ventero le contó entonces el trágico desenlace de dicho amor. De ahí nace esta leyenda y la versión en podcast que hemos preparado para tí.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6c3108ff-70b7-57d2-80b1-924fb880107a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240906/4128806_140216_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 06 Sep 2024 16:02:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:26:48</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La isla de los oyentes vuelve de nuevo a interpretar una leyenda de la mano de Gustavo Adolfo Bécquer. Es una leyenda del siglo XIX sobre la Venta de los Gatos, camino que iba desde la Puerta de la Macarena, hasta el monasterio de San Jerónimo, lo que hoy sería la Avenida Sánchez Pizjuán, según nos indican algunos estudiosos del tema.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Cuenta la leyenda, que dicho lugar era habituado y reconocido por todos los habitantes sevillanos desde al menos el siglo XVIII por una famosa venta llamada «La Venta de los Gatos». La gente acudía allí por las tardes, los días de fiesta, a pasar el rato. Era el lugar ideal para que los más jóvenes jugasen y los más mayores descansasen en compañía de sus seres queridos y conocidos. Se cuenta incluso que el célebre poeta Gustavo Adolfo Bécquer estuvo en la bien oída «Venta de los Gatos» allá por el año 1854 y se percató de la belleza de una joven muchacha. Asombrado por el divertido canto que entonaba la chica entre un grupo de amigos, el poeta decidió hacer un pequeño retrato del rostro de la muchacha que luego acabaría regalándole al novio de esta. Tras intercambiar unas palabras con el joven, el célebre poeta supo acerca de la historia de la joven mocita: se llamaba Amparo, y había sido abandonada en la Casa Cuna para más tarde acabar siendo adoptada por el dueño de la Venta, quien precisamente era el padre del muchacho. Años más tarde, cuando Gustavo Adolfo Bécquer se ubicaba de nuevo en la capital española, nace en él el deseo de volver a dicha venta. Para su sorpresa, al regreso del poeta a Sevilla, este se da cuenta de que la «Venta de los Gatos» había cambiado durante su ausencia y estancia en Madrid. La Venta había pasado a ser un fúnebre recinto para los muertos, perdiendo así todo el verdor y alegre ambiente que antes poseía. Se construyó el Cementerio de San Fernando. Perdidas las risas de aquel dicharachero lugar, el poeta sevillano decidió preguntar al ventero por la joven Amparo y su novio de los que aún se acordaba con cariño, y el ventero le contó entonces el trágico desenlace de dicho amor. De ahí nace esta leyenda y la versión en podcast que hemos preparado para tí.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20249/06/1725631299398_1725631796_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 16 i final</title>
                    <description>&lt;p&gt;El senyor arriba amb la galera al lloc. Segurament ja s&#039;ha enterat de que en Xec ha tornat de Barcelona. La conversa retracta a cada personatge en el seu paper i la tragèdia de la pérdua que planteja la continuitat del destí de Francina i del propi Xec al capdavant de la feina al lloc. Amb aquestes converses es tanca aquesta obra costumista menorquina d&#039;un original d&#039;Àngel Ruiz i Pablo.&amp;nbsp; &amp;nbsp;&amp;nbsp;Ràdio Menorca ha re-editat així el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>cec0a838-91c0-57d9-96b2-d43176a11145</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240830/4119401_090758_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 30 Aug 2024 11:07:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:15:07</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El senyor arriba amb la galera al lloc. Segurament ja s&#039;ha enterat de que en Xec ha tornat de Barcelona. La conversa retracta a cada personatge en el seu paper i la tragèdia de la pérdua que planteja la continuitat del destí de Francina i del propi Xec al capdavant de la feina al lloc. Amb aquestes converses es tanca aquesta obra costumista menorquina d&#039;un original d&#039;Àngel Ruiz i Pablo.&amp;nbsp; &amp;nbsp;&amp;nbsp;Ràdio Menorca ha re-editat així el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20248/30/1725008771646_1725009130_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 15</title>
                    <description>&lt;p&gt;Xerren en Xec i na Francina. Ell relata els records dels darrers moments a Barcelona. Des de les impressions que va copsar a la gran ciutat, tan diferent del paisatge de S&#039;Ullestrar, fins a les darreres hores de la mare i esposa que agonitzava en mans dels metges, amb el detall de com va patir abans i després de l&#039;operació.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2c23d8fd-4046-58ee-a3e2-a52201aacc22</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240822/4110796_070406_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 22 Aug 2024 09:04:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:16</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Xerren en Xec i na Francina. Ell relata els records dels darrers moments a Barcelona. Des de les impressions que va copsar a la gran ciutat, tan diferent del paisatge de S&#039;Ullestrar, fins a les darreres hores de la mare i esposa que agonitzava en mans dels metges, amb el detall de com va patir abans i després de l&#039;operació.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20248/22/1724310078188_1724310439_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 14</title>
                    <description>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec entra en escena i conversa amb na Francina. Marit i filla han perdut a un persona molt important a les seves vides. De la feina al lloc o de l&#039;espai que ocupa als seus cors, les paraules d&#039;ells dos omplen aquest capítol. En Xec comenta com recorda el que van ser els darrers moments de madona.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d34bf3da-3cb1-50fb-b2ff-120b31120fed</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240816/4105004_073838_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 16 Aug 2024 09:38:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec entra en escena i conversa amb na Francina. Marit i filla han perdut a un persona molt important a les seves vides. De la feina al lloc o de l&#039;espai que ocupa als seus cors, les paraules d&#039;ells dos omplen aquest capítol. En Xec comenta com recorda el que van ser els darrers moments de madona.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20248/16/1723793849056_1723794112_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 13</title>
                    <description>&lt;p&gt;Francina i es missatge xerren. Ho fan els personatges d&#039;aquest drama en el moment més dur, allà on es contempla com quedaran les seves vides ara que falta madona. A tothom li preocupa molt també l&#039;ànim d&#039;en Xec.&amp;nbsp;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>703573a3-2cfb-5653-bcb7-3fe66e95f81a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240810/4099616_100905_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Sat, 10 Aug 2024 12:09:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:51</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Francina i es missatge xerren. Ho fan els personatges d&#039;aquest drama en el moment més dur, allà on es contempla com quedaran les seves vides ara que falta madona. A tothom li preocupa molt també l&#039;ànim d&#039;en Xec.&amp;nbsp;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20248/10/1723284486885_1723284657_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrà. Capítol 12</title>
                    <description>&lt;p&gt;Mestre Pau, el curander, visita la casa de l&#039;amo en Xec, tot després de que surti d&#039;escena en Bep, mentre Guida està a la cuina. Ells conversaran de la mala sort que ha tingut la família amb la pérdua de madona i el paper que té la medicina o les técniques del curander respecte a la salut de les persones.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>ac44ea22-306b-5ae6-8287-12dabebfb5f3</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240805/4094375_115234_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 05 Aug 2024 13:52:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:01</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Mestre Pau, el curander, visita la casa de l&#039;amo en Xec, tot després de que surti d&#039;escena en Bep, mentre Guida està a la cuina. Ells conversaran de la mala sort que ha tingut la família amb la pérdua de madona i el paper que té la medicina o les técniques del curander respecte a la salut de les persones.&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20248/05/1722858738524_1722860141_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 11</title>
                    <description>&lt;p&gt;Bep i Guida estan a la casa del lloc de S&#039;Ullestrar. Un balancí buit els acompanya en l&#039;escena mentre bull la llet a la cuina i l&#039;aparedador doba unes avarques. La notícia més trista s&#039;ha produit i amb la tristor es barregen retrets, algunes tensions i reflexions intentant assumir la realitat.&amp;nbsp;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a66762f4-4f4a-5bcb-8a3a-c9b16736bacb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240725/4084751_070756_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 25 Jul 2024 09:07:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:32</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Bep i Guida estan a la casa del lloc de S&#039;Ullestrar. Un balancí buit els acompanya en l&#039;escena mentre bull la llet a la cuina i l&#039;aparedador doba unes avarques. La notícia més trista s&#039;ha produit i amb la tristor es barregen retrets, algunes tensions i reflexions intentant assumir la realitat.&amp;nbsp;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20247/25/1721891233031_1721891544_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 10</title>
                    <description>&lt;p&gt;En aquest nou capítol continúa el relat d&#039;en Xec, explicant les seves peripècies viscudes a Barcelona mentre va i ve de s&#039;Hospital cap a can Sebastià. Les seves filles segueixen molt interessades en el relat, que troben molt graciós. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f4f02d89-a4d6-5414-8fed-b47163a10378</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240712/4071195_121345_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 12 Jul 2024 14:13:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:14:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En aquest nou capítol continúa el relat d&#039;en Xec, explicant les seves peripècies viscudes a Barcelona mentre va i ve de s&#039;Hospital cap a can Sebastià. Les seves filles segueixen molt interessades en el relat, que troben molt graciós. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20247/12/1720786342864_1720786734_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 9</title>
                    <description>&lt;p&gt;En Sebastià dona avís a les seves tres filles que mantenguin les formes i respectin la visita de l&#039;amo en Xec a ca seva a Barcelona. Sempre sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam, segueix el relat i les rialles brollen de les jovenetes a cada nova paraula de l&#039;home del camp. Mentres, madona segueix al metge. Tothom espera que li trobi què té i que la curi. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1ca447df-fdff-57d1-b328-249a8d513cfb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240628/4054370_083018_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 28 Jun 2024 10:30:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:29</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En Sebastià dona avís a les seves tres filles que mantenguin les formes i respectin la visita de l&#039;amo en Xec a ca seva a Barcelona. Sempre sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam, segueix el relat i les rialles brollen de les jovenetes a cada nova paraula de l&#039;home del camp. Mentres, madona segueix al metge. Tothom espera que li trobi què té i que la curi. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20246/28/1719563328114_1719563719_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Ullestrar. Capítol 8</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;font color=&quot;#3a3f52&quot; face=&quot;Poppins&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px; background-color: rgb(245, 245, 245);&quot;&gt;L&#039;amo en Xec apareix a casa d&#039;es Senyor a Barcelona sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam. Per vergonya nega la seva fam, tot i que avui està convidat a dinar. Al mateix temps, explica i dona detalls de les desaventures que està passant a Barcelona on tot li sembla complicat, difícil i contrari al que ell ha conegut a la seva Menorca rural, ara tan llunyana. Les explicacions de l&#039;amo en Xec fa molta gràcia a les filles i a tota la família. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>bd33a08d-cadb-5174-b0a2-a63cd39c284c</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240625/4050205_134316_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 25 Jun 2024 15:43:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:54</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;font color=&quot;#3a3f52&quot; face=&quot;Poppins&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px; background-color: rgb(245, 245, 245);&quot;&gt;L&#039;amo en Xec apareix a casa d&#039;es Senyor a Barcelona sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam. Per vergonya nega la seva fam, tot i que avui està convidat a dinar. Al mateix temps, explica i dona detalls de les desaventures que està passant a Barcelona on tot li sembla complicat, difícil i contrari al que ell ha conegut a la seva Menorca rural, ara tan llunyana. Les explicacions de l&#039;amo en Xec fa molta gràcia a les filles i a tota la família. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20246/25/1719322910345_1719323254_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 7</title>
                    <description>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec i madona expliquen les dificultats per moure&#039;s a Barcelona. Només arribar a la casa en la que estan ha estat un calvari. Arrossegant el balancí i xerrant amb la gent sense acabar d&#039;entendre les indicacions. El llenguatge està ple de pedres en el camí, com així sembla pel que explica l&#039;amo en Xec a la família. Ses filles fan unes bones rialles de cada anècdota que explica en Xec. Tot esperant que el metge pugui veure a madona, que està esgotada de tant de caminar.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>92f03e66-6a43-50dc-8d8b-d9e823fbe53f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/mcv/playser/multimedia/20240607/4028013_125430_audio_128.mp3"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 07 Jun 2024 14:54:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:20</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec i madona expliquen les dificultats per moure&#039;s a Barcelona. Només arribar a la casa en la que estan ha estat un calvari. Arrossegant el balancí i xerrant amb la gent sense acabar d&#039;entendre les indicacions. El llenguatge està ple de pedres en el camí, com així sembla pel que explica l&#039;amo en Xec a la família. Ses filles fan unes bones rialles de cada anècdota que explica en Xec. Tot esperant que el metge pugui veure a madona, que està esgotada de tant de caminar.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20246/07/1717764843580_1717765092_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 6</title>
                    <description>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec i madona han arribat a Barcelona. L&#039;escena ha canviat i ara estem a una casa de senyors on els personatges que participen reflectiran la societat benestant d&#039;aquella època i lloc. Dos móns distants en molts d&#039;aspectes estan a punt de trobar-se en aquesta escena.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>465eb428-0318-5e1c-9a7a-1da6b87b1641</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20245/31/1717149236743_1717149242_audio_128.mp3"  length="22702751"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 31 May 2024 11:54:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:23:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;L&#039;amo en Xec i madona han arribat a Barcelona. L&#039;escena ha canviat i ara estem a una casa de senyors on els personatges que participen reflectiran la societat benestant d&#039;aquella època i lloc. Dos móns distants en molts d&#039;aspectes estan a punt de trobar-se en aquesta escena.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20245/31/1717149236743_1717149650_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 5</title>
                    <description>&lt;p&gt;Bep dona consells a l&#039;amo en Xec. Barcelona es una gran ciutat i està plena de perills i gent que potser no es ben intencionada. A més, si ja li resultava costós lliurar gallines per mirar de curar a madona, ara les poques monedes que li quedin s&#039;aniran amb el viatge i anar a la ciutat, que sembla la única manera per salvar a la seva dona.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d4b235ae-1acd-5377-b3ce-6cb6a10eed73</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20245/24/1716538842171_1716538922_audio_128.mp3"  length="4869268"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 24 May 2024 10:22:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Bep dona consells a l&#039;amo en Xec. Barcelona es una gran ciutat i està plena de perills i gent que potser no es ben intencionada. A més, si ja li resultava costós lliurar gallines per mirar de curar a madona, ara les poques monedes que li quedin s&#039;aniran amb el viatge i anar a la ciutat, que sembla la única manera per salvar a la seva dona.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20245/24/1716538842171_1716539149_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;Amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 4</title>
                    <description>&lt;p&gt;Al capítol 4, Xec conversa amb diferents personatges. Des de la seva filla, fins an Bep, al senyor del lloc,... amb tots ells conversa sobre l&#039;estat delicat de salut de madona. Serà el senyor del lloc el que l&#039;empeny a viatjar a Barcelona per visitar un metge i fer operar a la seva dona, que continua molt malalta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d4e0cae7-c770-51a8-b7c0-3f3af376113f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20245/20/1716222995216_1716223081_audio_128.mp3"  length="12716452"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 20 May 2024 18:38:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:14</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Al capítol 4, Xec conversa amb diferents personatges. Des de la seva filla, fins an Bep, al senyor del lloc,... amb tots ells conversa sobre l&#039;estat delicat de salut de madona. Serà el senyor del lloc el que l&#039;empeny a viatjar a Barcelona per visitar un metge i fer operar a la seva dona, que continua molt malalta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20245/20/1716222995216_1716223337_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 3</title>
                    <description>&lt;p&gt;En aquest capítol hi ha el moment en el que l&#039;amo en Xec reflexiona sobre la dificultat d&#039;aconseguir unes poques monedes, així com la facilitat en la que s&#039;en van per mirar de pagar remeis i solucions per intentar sanar a madona. Conversa amb en Bep sobre la salut de na Guida, la seva dona, el que funciona en medicina i el que no. Es una operació la solució?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;font color=&quot;#3a3f52&quot; face=&quot;Poppins&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12px; background-color: rgb(245, 245, 245);&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f0fe2c38-7319-5b30-b2f8-1575dbf02535</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20245/10/1715326528126_1715326579_audio_128.mp3"  length="12477379"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 10 May 2024 09:36:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:59</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En aquest capítol hi ha el moment en el que l&#039;amo en Xec reflexiona sobre la dificultat d&#039;aconseguir unes poques monedes, així com la facilitat en la que s&#039;en van per mirar de pagar remeis i solucions per intentar sanar a madona. Conversa amb en Bep sobre la salut de na Guida, la seva dona, el que funciona en medicina i el que no. Es una operació la solució?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;font color=&quot;#3a3f52&quot; face=&quot;Poppins&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12px; background-color: rgb(245, 245, 245);&quot;&gt;Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20245/10/1715326528126_1715327010_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 2</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;En Xec té a madona malalta. Els remeis per mantenir-la sana son molts costosos i no semblen donar bon remei. Però la salut d&#039;ella es lo primer. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>699bea7f-897d-5dee-bfb4-fa094c194050</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20245/3/1714724868625_1714724928_audio_128.mp3"  length="8566535"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 03 May 2024 10:28:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:55</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;color: rgb(25, 28, 48); font-family: Poppins; font-size: 16px;&quot;&gt;En Xec té a madona malalta. Els remeis per mantenir-la sana son molts costosos i no semblen donar bon remei. Però la salut d&#039;ella es lo primer. Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20245/03/1714724868625_1714725864_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà. Capítol 1</title>
                    <description>Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&amp;nbsp;</description>
                    <guid>9e371fc6-dd8f-50ae-92a1-023f1e7d20d7</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20244/25/1714049476289_1714049511_audio_128.mp3"  length="8416488"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 25 Apr 2024 14:51:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:45</itunes:duration>
                    <itunes:summary>Ràdio Menorca re-edita el &#039;Viatge tràgic de l&#039;amo en Xec de S&#039;Uestrà&#039;, adaptació del grup de teatre Fila d&#039;or de l&#039;Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l&#039;any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a &#039;La isla de los oyentes&#039;, a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.&amp;nbsp;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/25/1714049476289_1714049635_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>No es por tí, un relato para un confinamiento</title>
                    <description>&lt;p&gt;&#039;Des de casa&#039; es una obra que recopila a los finalistas de un certámen organizado por el Ayuntamiento de Maó en 2020 que recoge vivencias, experiencias, sentimientos vividos desde la pandemia. Uno de estos relatos es &#039;No es por tí&#039;. Una historia epistolar que nos retrata a dos personajes que conectan gracias a unas cartas que esconden algún secreto que no se desvelará hasta el final. De Luis Soler&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f50dddc7-bc8e-5d7e-8ef7-bdcb93f308d0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20244/19/1713530440572_1713530478_audio_128.mp3"  length="12109993"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 19 Apr 2024 14:41:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:36</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&#039;Des de casa&#039; es una obra que recopila a los finalistas de un certámen organizado por el Ayuntamiento de Maó en 2020 que recoge vivencias, experiencias, sentimientos vividos desde la pandemia. Uno de estos relatos es &#039;No es por tí&#039;. Una historia epistolar que nos retrata a dos personajes que conectan gracias a unas cartas que esconden algún secreto que no se desvelará hasta el final. De Luis Soler&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/19/1713530440572_1713530690_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El miserere de Gustavo Adolfo Bécquer</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;line-height: 1;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;El equipo de producción de podcast de &#039;La isla de los oyentes&#039; vuelve a la obra de uno de los grandes referentes de la literatura y de la poesía castellana de todos los tiempos; Bécquer.&amp;nbsp;Si bien la figura de Gustavo Adolfo Bécquer trasciende en nuestra literatura como&amp;nbsp;un destacado exponente del Romanticismo español, pues prolonga aspectos propios de esta&amp;nbsp;tendencia como la idealización de la experiencia amorosa, el rescate de los espacios&amp;nbsp;medievales, la melancolía como estado permanente del sujeto, la subjetividad en el&amp;nbsp;tratamiento de los temas y el sentimiento y la irracionalidad como fundamento de la&amp;nbsp;creación artística, éste se anticipa a procedimientos literarios posteriores que dan vida a las&amp;nbsp;formas de expresión contemporáneas y que escapan a los modos propios de la estética&amp;nbsp;romántica, principalmente, en lo que respecta a la prolijidad de la forma. Este hecho se&amp;nbsp;manifiesta en su prosa mediante la complejidad estructural presente en algunos relatos,&amp;nbsp;dentro de los cuales la leyenda “El Miserere” se configura como el caso más significativo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;line-height: 1;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1b68185e-0547-5d54-b66d-0737cf3231fb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20244/12/1712925360175_1712925374_audio_128.mp3"  length="21973830"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 12 Apr 2024 14:36:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:22:53</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;line-height: 1;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;El equipo de producción de podcast de &#039;La isla de los oyentes&#039; vuelve a la obra de uno de los grandes referentes de la literatura y de la poesía castellana de todos los tiempos; Bécquer.&amp;nbsp;Si bien la figura de Gustavo Adolfo Bécquer trasciende en nuestra literatura como&amp;nbsp;un destacado exponente del Romanticismo español, pues prolonga aspectos propios de esta&amp;nbsp;tendencia como la idealización de la experiencia amorosa, el rescate de los espacios&amp;nbsp;medievales, la melancolía como estado permanente del sujeto, la subjetividad en el&amp;nbsp;tratamiento de los temas y el sentimiento y la irracionalidad como fundamento de la&amp;nbsp;creación artística, éste se anticipa a procedimientos literarios posteriores que dan vida a las&amp;nbsp;formas de expresión contemporáneas y que escapan a los modos propios de la estética&amp;nbsp;romántica, principalmente, en lo que respecta a la prolijidad de la forma. Este hecho se&amp;nbsp;manifiesta en su prosa mediante la complejidad estructural presente en algunos relatos,&amp;nbsp;dentro de los cuales la leyenda “El Miserere” se configura como el caso más significativo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;line-height: 1;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/12/1712925360175_1712925684_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Arròs de diumenge, de na Carlota Fluxà Van Delzen. Relat inclós en el llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;El relat que tanca les històries recollides al llibre 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc ens apropa al record en primera persona d&#039;un al·lot i de la seva infantesa. Moments al voltant de la figura paterna, de l&#039;arròs del diumenge i de la família al voltant d&#039;una taula, amb moments durs que queden a la memòria (també olfativa i gustativa) del protagonista, a més de a l&#039;ànima.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat de na Carlota Fluxà Van Delzen&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a0cb81d9-2a2a-5eb7-a68e-91983440541e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20244/5/1712321013460_1712321063_audio_128.mp3"  length="10637941"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 05 Apr 2024 14:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El relat que tanca les històries recollides al llibre 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc ens apropa al record en primera persona d&#039;un al·lot i de la seva infantesa. Moments al voltant de la figura paterna, de l&#039;arròs del diumenge i de la família al voltant d&#039;una taula, amb moments durs que queden a la memòria (també olfativa i gustativa) del protagonista, a més de a l&#039;ànima.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat de na Carlota Fluxà Van Delzen&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20244/05/1712321013460_1712321264_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Prou!, un relat de Graziela Lleonart i Escuer. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Prou!, un relat de&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Graziela Lleonart i Escuer, finalista del Concurs de narrativa gastronòmica Es Molí de Foc. Un relat que comença així:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Prou!, prou!, ja no puc més. Ja n&#039;hi ha prou!&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amb aquestes paraules i un fort cop de porta que va provocar un&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tremolor en les parets del senzill apartament, la Carme va donar per&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;acabada la conversa amb l&#039;Ernest. Estirada sobre el llit va deixar anar&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un reguerot de llàgrimes que no la deixaven escoltar ni els seus pen&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;saments.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Com havien arribat fins aquí? En quin moment varen perdre la màgia?&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;I la pregunta que no voldria haver-se de fer mai: calia continuar?&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Feia massa temps que el dia a dia era un reguitzell de retrets i males&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;cares, amenitzades amb presses per discutir i no escoltar. No, això no&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;podia seguir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mai hauria pensat a separar-se. Perquè ella estimava l&#039;Ernest, almenys&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;fins avui. Però ara ja no ho tenia clar. Ni tampoc tenia clar què sopari&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;en, i aquest detall, que podria semblar banal, en realitat era el nucli&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de la discussió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ja feia temps que la Carme treballava en la botiga de roba més cèntri&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;ca del poble i també la que més vendes feia. Això implicava dedicar-hi&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;les hores reglamentàries que marcava l&#039;horari i molt sovint quedar&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;se a passar caixa, cosa que provocava que arribés a casa cansada i&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;molt més tard del que tocava. El problema, però, no era aquest sinó&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;els efectes col·laterals que d&#039;aquí se&#039;n derivaven. Normalment quan&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;arribava a casa el més calent per sopar era a l&#039;aigüera i això automàti&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;cament implicava primer crits i després plors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Com era possible que l&#039;Ernest pogués estar gairebé tota la tarda esti&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;regassat en el sofà, tornant boig el comandament a distància de tant&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;canviar de canal i no se li ocorregués, ni tan sols, descongelar qualcu&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;na cosa per sopar?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c0560898-be76-5c64-82a9-c54f8c4393c5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20243/25/1711364460580_1711364490_audio_128.mp3"  length="9122003"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 25 Mar 2024 12:01:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:30</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Prou!, un relat de&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Graziela Lleonart i Escuer, finalista del Concurs de narrativa gastronòmica Es Molí de Foc. Un relat que comença així:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Prou!, prou!, ja no puc més. Ja n&#039;hi ha prou!&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amb aquestes paraules i un fort cop de porta que va provocar un&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tremolor en les parets del senzill apartament, la Carme va donar per&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;acabada la conversa amb l&#039;Ernest. Estirada sobre el llit va deixar anar&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un reguerot de llàgrimes que no la deixaven escoltar ni els seus pen&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;saments.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Com havien arribat fins aquí? En quin moment varen perdre la màgia?&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;I la pregunta que no voldria haver-se de fer mai: calia continuar?&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Feia massa temps que el dia a dia era un reguitzell de retrets i males&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;cares, amenitzades amb presses per discutir i no escoltar. No, això no&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;podia seguir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mai hauria pensat a separar-se. Perquè ella estimava l&#039;Ernest, almenys&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;fins avui. Però ara ja no ho tenia clar. Ni tampoc tenia clar què sopari&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;en, i aquest detall, que podria semblar banal, en realitat era el nucli&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de la discussió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ja feia temps que la Carme treballava en la botiga de roba més cèntri&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;ca del poble i també la que més vendes feia. Això implicava dedicar-hi&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;les hores reglamentàries que marcava l&#039;horari i molt sovint quedar&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;se a passar caixa, cosa que provocava que arribés a casa cansada i&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;molt més tard del que tocava. El problema, però, no era aquest sinó&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;els efectes col·laterals que d&#039;aquí se&#039;n derivaven. Normalment quan&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;arribava a casa el més calent per sopar era a l&#039;aigüera i això automàti&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;cament implicava primer crits i després plors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Com era possible que l&#039;Ernest pogués estar gairebé tota la tarda esti&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;regassat en el sofà, tornant boig el comandament a distància de tant&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;canviar de canal i no se li ocorregués, ni tan sols, descongelar qualcu&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;na cosa per sopar?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20243/25/1711364460580_1711364727_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El flautista de Melis, de Neus Solàles. Relat inclós al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aquest relat comença així:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mai havia vist tantes abelles juntes. I mai havia vist tants animals en&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;llibertat, campant lliurement. Totes les abelles voleiaven en un radi&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;aproximat de dos-cents metres al voltant d&#039;aquell camió estimbat a la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;giravoga. Potser ja eren dos-cents cinquanta, i no tardarien gaire a ser&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tres-cents. I açò era una greu constatació, perquè el taxista es trobava a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;poc més d&#039;aquesta distància. Feia fressa veure com aquell eixam esva&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;lotat sortia disparat cap a no se sabia ben bé on, en una mena de núvol&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;amorf que anava dibuixant vinyetes menys o més allargassades cada&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;segon que passava. I els núvols s&#039;estireganyaven per dalt i per baix a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;mesura que els primers insectes s&#039;allunyaven. Molts d&#039;ells es devien&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;saltar les normes bàsiques de formació de batalló, alterats pel regiró&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;d&#039;una batzegada brusca com aquella. Semblaven del tot desproveïdes&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de qualsevol protocol intern que les fes actuar amb coreografies estu&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;diades, tot i que el mateix costum dels moviments compartits encara&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;dissimulava una mica aquell caos. Certament, si tenien protocol, la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;trompada d&#039;aquell camió els l&#039;havia fet oblidar. Anaven completament&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;desbocades, i si cap d&#039;elles tenia prou serenitat i coratge com per fer&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un bon crit i posar un poc d&#039;ordre, el futur d&#039;aquella bresca estava es&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;campat pels marges i els camps del voltant. Per a qui també perillava&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;el futur era per al taxista que havia albirat l&#039;accident des de la dis&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tància, que havia vist aproximar les abelles a gran velocitat i que ara&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;pujava a correcuita la finestreta del taxi per evitar que li entressin a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;dins. Es comptaven a milers. Quan ja tenia un dels principals núvols&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;al damunt, encara hi havia animals que sortien del camió bolcat a la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Carretera General, en direcció a Ciutadella. Per moments fins i tot li&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;va semblar que s&#039;enfosquia el dia, i era conseqüència de la gran clapa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;animal que cobria la seva visió del cel. Feia tot just dos o tres minuts&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;que havia sortit de Maó, i poc es podia pensar que seria espectador de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;primera fila d&#039;aquell espectacle.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b2c89eca-8b07-5805-a989-9586a48c6428</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20243/15/1710492047191_1710492081_audio_128.mp3"  length="8956909"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 15 Mar 2024 09:41:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:19</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aquest relat comença així:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mai havia vist tantes abelles juntes. I mai havia vist tants animals en&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;llibertat, campant lliurement. Totes les abelles voleiaven en un radi&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;aproximat de dos-cents metres al voltant d&#039;aquell camió estimbat a la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;giravoga. Potser ja eren dos-cents cinquanta, i no tardarien gaire a ser&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tres-cents. I açò era una greu constatació, perquè el taxista es trobava a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;poc més d&#039;aquesta distància. Feia fressa veure com aquell eixam esva&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;lotat sortia disparat cap a no se sabia ben bé on, en una mena de núvol&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;amorf que anava dibuixant vinyetes menys o més allargassades cada&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;segon que passava. I els núvols s&#039;estireganyaven per dalt i per baix a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;mesura que els primers insectes s&#039;allunyaven. Molts d&#039;ells es devien&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;saltar les normes bàsiques de formació de batalló, alterats pel regiró&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;d&#039;una batzegada brusca com aquella. Semblaven del tot desproveïdes&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de qualsevol protocol intern que les fes actuar amb coreografies estu&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;diades, tot i que el mateix costum dels moviments compartits encara&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;dissimulava una mica aquell caos. Certament, si tenien protocol, la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;trompada d&#039;aquell camió els l&#039;havia fet oblidar. Anaven completament&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;desbocades, i si cap d&#039;elles tenia prou serenitat i coratge com per fer&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un bon crit i posar un poc d&#039;ordre, el futur d&#039;aquella bresca estava es&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;campat pels marges i els camps del voltant. Per a qui també perillava&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;el futur era per al taxista que havia albirat l&#039;accident des de la dis&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tància, que havia vist aproximar les abelles a gran velocitat i que ara&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;pujava a correcuita la finestreta del taxi per evitar que li entressin a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;dins. Es comptaven a milers. Quan ja tenia un dels principals núvols&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;al damunt, encara hi havia animals que sortien del camió bolcat a la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Carretera General, en direcció a Ciutadella. Per moments fins i tot li&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;va semblar que s&#039;enfosquia el dia, i era conseqüència de la gran clapa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;animal que cobria la seva visió del cel. Feia tot just dos o tres minuts&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;que havia sortit de Maó, i poc es podia pensar que seria espectador de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;primera fila d&#039;aquell espectacle.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20243/15/1710492047191_1710493677_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Entropia, de na Montse Alsina Hipólito. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Luisa Gago posa la veu al relat Entropía, de na Montse Alsina Hipólito. Altre dels relats del llibre dels 25 anys d&#039;intensitat culinàira del Restaurant Molí de Foc. Un relat que comença així:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;1996. Equilibri&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tot i que els Orriols eren ateus gairabé militants, el desplegament del pessebre marcava l&#039;inici de les festes de Nadal a casa de l aLaura. Avanven amb els nens a collir molsa al camp i feien un lluent cel ple d&#039;estreles amb paper de xarol. Paper de plata pel riu i sorra de la platja per posar-hi les palmeres. Un paisatge incongruent amb la neu-farina espolsada sobre les muntanyes se duro del fons del pessebre, però que era imprescindible per marcar el camí per on s&#039;acostaven els Reis Mags des de l&#039;Orient.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>259c8b67-484d-554f-ae68-7ad1d796ba59</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20243/11/1710162505325_1710162625_audio_128.mp3"  length="19974313"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 11 Mar 2024 14:10:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:20:48</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Luisa Gago posa la veu al relat Entropía, de na Montse Alsina Hipólito. Altre dels relats del llibre dels 25 anys d&#039;intensitat culinàira del Restaurant Molí de Foc. Un relat que comença així:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;1996. Equilibri&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tot i que els Orriols eren ateus gairabé militants, el desplegament del pessebre marcava l&#039;inici de les festes de Nadal a casa de l aLaura. Avanven amb els nens a collir molsa al camp i feien un lluent cel ple d&#039;estreles amb paper de xarol. Paper de plata pel riu i sorra de la platja per posar-hi les palmeres. Un paisatge incongruent amb la neu-farina espolsada sobre les muntanyes se duro del fons del pessebre, però que era imprescindible per marcar el camí per on s&#039;acostaven els Reis Mags des de l&#039;Orient.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20243/11/1710162505325_1710163140_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>L&#039;amic invisible, de na Eva Vinent Pons. Relat inclòs al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;La protagonista d&#039;aquesta història té un amor secret i, en el moment de les festes nadalenques, on s&#039;estila fer-se regals entre companys de feina, a ella li toca fer un regal a un amic invisible que resulta ser aquest al·lot que tant li agrada. Què li regalarà? Li agradarà el que ha preparat?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1b4f4016-4cbb-5ffd-936e-c8a49168f425</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20242/29/1709226790025_1709226832_audio_128.mp3"  length="12293895"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 29 Feb 2024 18:13:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:48</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La protagonista d&#039;aquesta història té un amor secret i, en el moment de les festes nadalenques, on s&#039;estila fer-se regals entre companys de feina, a ella li toca fer un regal a un amic invisible que resulta ser aquest al·lot que tant li agrada. Què li regalarà? Li agradarà el que ha preparat?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20242/29/1709226790025_1709226968_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Les croquetes, d&#039;en Francesc Pons Sans. Relat inclós al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aquest relat comença així: Caminaven en silenci pel vesprejar del carrer de les Escoles, Ileument&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;allunyats, com si els separés una mar de vent. Ella carregava un plat&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de truita de patata, tallada en quadradets i embolicada en paper de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;film; ell, el cap cot, endinsat en les ulleres de pasta, i les mans dins les&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;butxaques de la caçadora de cuir negre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No sé per què putes hem d&#039;anar-hi-va dir ell.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Perquè són es nostres amics- va respondre ella, esquerdant el vidre&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;del mutisme de l&#039;hivern.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Es teus amics- va puntualitzar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Torna a casa, idò.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Va callar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Però és que...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-És que, què?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Ja saps que no se me dóna bé sa gent. No sé què dir-lis.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Que tornis a ca nostra, te dic-va cridar, assenyalant la direcció per la&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;qual havien vingut.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ell va donar una passa cap enrere, observant el plat de truita de pa&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tata, que es balancejava a dreta i esquerra, esperant que un copet de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tou de dits d&#039;un dimoni decantés la balança cap a qualsevol banda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Si vols que hi vagi tota sola, hi aniré tota sola. De totes maneres, mai&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;m&#039;acompanyes a ses coses on vull anar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No, no, dona. T&#039;acompany. T&#039;acompany.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-I si no saps què rallar amb sa gent, te poses a menjar i a beure com&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un porc, en un raconet, sense molestar ningú, com fas sempre. I tots&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;contents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Laia Garcia narra aquest relat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>6a63dfc7-316b-5b1e-9d21-2409a1488685</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20242/28/1709113389449_1709113445_audio_128.mp3"  length="10471175"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 28 Feb 2024 10:44:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:54</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aquest relat comença així: Caminaven en silenci pel vesprejar del carrer de les Escoles, Ileument&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;allunyats, com si els separés una mar de vent. Ella carregava un plat&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;de truita de patata, tallada en quadradets i embolicada en paper de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;film; ell, el cap cot, endinsat en les ulleres de pasta, i les mans dins les&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;butxaques de la caçadora de cuir negre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No sé per què putes hem d&#039;anar-hi-va dir ell.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Perquè són es nostres amics- va respondre ella, esquerdant el vidre&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;del mutisme de l&#039;hivern.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Es teus amics- va puntualitzar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Torna a casa, idò.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Va callar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Però és que...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-És que, què?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Ja saps que no se me dóna bé sa gent. No sé què dir-lis.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Que tornis a ca nostra, te dic-va cridar, assenyalant la direcció per la&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;qual havien vingut.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ell va donar una passa cap enrere, observant el plat de truita de pa&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tata, que es balancejava a dreta i esquerra, esperant que un copet de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;tou de dits d&#039;un dimoni decantés la balança cap a qualsevol banda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Si vols que hi vagi tota sola, hi aniré tota sola. De totes maneres, mai&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;m&#039;acompanyes a ses coses on vull anar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No, no, dona. T&#039;acompany. T&#039;acompany.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-I si no saps què rallar amb sa gent, te poses a menjar i a beure com&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;un porc, en un raconet, sense molestar ningú, com fas sempre. I tots&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;contents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Laia Garcia narra aquest relat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Tragèdia micològica en tres actes d&#039;en Adrià Pons. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Els bolets estan al ben mig d&#039;aquesta història. Però no uns bolets normals. La història ens du per el gust de cercar, trobar i degustar uns bolets un poc especials. Tal com es d&#039;especial aquest relat d&#039;Adrià Pons inclòs al llibre dels 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d2bc04e8-1851-5acc-9168-522728171203</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20242/14/1707908531973_1707908616_audio_128.mp3"  length="13109751"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 14 Feb 2024 12:03:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:39</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Els bolets estan al ben mig d&#039;aquesta història. Però no uns bolets normals. La història ens du per el gust de cercar, trobar i degustar uns bolets un poc especials. Tal com es d&#039;especial aquest relat d&#039;Adrià Pons inclòs al llibre dels 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20242/14/1707908531973_1707908855_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El sopar, d&#039;en Josep Masanés. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Preparar un sopar per s&#039;altre persona estimada. Però quin? I com? L&#039;ajuda es necessària i tot està en que surti bé. Josep Masanés ens proposa un relat encantador amb un bon menú.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d0c2d7d4-2add-5a9d-9014-1a4e6c95e1c0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20242/9/1707476675163_1707476735_audio_128.mp3"  length="7735214"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 09 Feb 2024 12:05:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Preparar un sopar per s&#039;altre persona estimada. Però quin? I com? L&#039;ajuda es necessària i tot està en que surti bé. Josep Masanés ens proposa un relat encantador amb un bon menú.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Dinar per a dos, un relat d&#039;en Llorenç Allés. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Dinar per a dos va ser el relat que va quedar en tercer lloc en el Premi que el Restaurant Molí de Foc va otorgar amb motiu de la celebració dels seus 25 anys. Aquesta història es un viatge a la ment d&#039;una persona que té a la gastronomia una manera d&#039;expressar i recuperar l&#039;amor per un altre membre de la seva família. Una història trista i colpidora que va escriure Llorenç Allès.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2d1d6f02-f68f-56c5-9ab2-7fa7aa78bb46</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20242/5/1707118482967_1707118516_audio_128.mp3"  length="13053327"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 05 Feb 2024 08:35:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:37</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Dinar per a dos va ser el relat que va quedar en tercer lloc en el Premi que el Restaurant Molí de Foc va otorgar amb motiu de la celebració dels seus 25 anys. Aquesta història es un viatge a la ment d&#039;una persona que té a la gastronomia una manera d&#039;expressar i recuperar l&#039;amor per un altre membre de la seva família. Una història trista i colpidora que va escriure Llorenç Allès.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20242/05/1707118482967_1707118815_asset_still.png" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>L&#039;essència de Menorca. Relat finalista del Premi dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;El protagonista d&#039;aquest relat vol aconseguir el que ningú ha fet abans; emprar la ciència per determinar quin es el millor producte agroalimentari de Menorca. Per això farà estudis, emprarà la més recent tecnologia, creuarà dades i aproparà de manera fidedigna el que es pot entendre com la màxima qualitat possible aplicat als productes de l&#039;horta. Tot i que es possible que s&#039;hagi esforçat per res.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c7b02ecd-a5e4-5da8-b82e-9837e3e4383a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20241/26/1706272900194_1706272937_audio_128.mp3"  length="7542535"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 26 Jan 2024 13:42:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:52</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El protagonista d&#039;aquest relat vol aconseguir el que ningú ha fet abans; emprar la ciència per determinar quin es el millor producte agroalimentari de Menorca. Per això farà estudis, emprarà la més recent tecnologia, creuarà dades i aproparà de manera fidedigna el que es pot entendre com la màxima qualitat possible aplicat als productes de l&#039;horta. Tot i que es possible que s&#039;hagi esforçat per res.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20241/26/1706272900194_1706273120_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>L&#039;encontre, d&#039;Anna Miquel Bono. Relat inclós en el llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;En una illa dins un món pandèmic, una persona solitària ha d&#039;acollir a ca seva a un estranger que no xerra el mateix idioma. La convivència es complicada, sobre tot al començament. Però en el transcurs del relat veurem que hi ha determinades qüestions que apropen ambdós, com la cuina.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Anna Miquel Bono ens du a una història de soledat i aïllament que progressa a un retrobament amb d&#039;altre. El camí de L&#039;encontre es també un recorregut per a connectar amb aquelles petites coses de la vida que ens omplen. Com el bon menjar.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6513c499-eae2-526e-8ae0-b5055cc9e64b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20241/19/1705654286785_1705654350_audio_128.mp3"  length="24784187"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 19 Jan 2024 09:52:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En una illa dins un món pandèmic, una persona solitària ha d&#039;acollir a ca seva a un estranger que no xerra el mateix idioma. La convivència es complicada, sobre tot al començament. Però en el transcurs del relat veurem que hi ha determinades qüestions que apropen ambdós, com la cuina.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Anna Miquel Bono ens du a una història de soledat i aïllament que progressa a un retrobament amb d&#039;altre. El camí de L&#039;encontre es també un recorregut per a connectar amb aquelles petites coses de la vida que ens omplen. Com el bon menjar.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20241/19/1705654286785_1705654853_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La fulla, de na Maria Villalonga</title>
                    <description>&lt;p&gt;La fulla es un relat de María Villalonga. En aquest podcast ho narra ella mateixa. Una fulla es el detonant de tota una sèrie de sentiments, alguns dels quals reprimits, surten al voltant d&#039;una cuina.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>284dc7a9-cb8d-52e3-8e3b-722b2b7c42ef</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20241/15/1705315555630_1705315558_audio_128.mp3"  length="5509164"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 15 Jan 2024 11:45:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La fulla es un relat de María Villalonga. En aquest podcast ho narra ella mateixa. Una fulla es el detonant de tota una sèrie de sentiments, alguns dels quals reprimits, surten al voltant d&#039;una cuina.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20241/15/1705315555630_1705315702_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Cicatrius, relat guanyador del Premi dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc, de n&#039;Ana Ortiz Barragán</title>
                    <description>&lt;p&gt;Cicatrius es el relat guanyador del Premi dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc de Sant Climent. El punt de partida d&#039;aquesta història es la d&#039;una persona que es desperta enmig d&#039;una habitació d&#039;hotel, adolorit i sense saber qui es. Tot està destrossat al seu voltant i fins i tot troba a una persona morta al bany. En el transcurs de la història haurà de intentar recuperar la memòria i, probablement, posar tots els sentits per no ser el següent que perd la vida.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>272bdfc0-3f6b-57ed-a601-aef0f098e595</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20241/12/1705062367811_1705062399_audio_128.mp3"  length="23006607"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 12 Jan 2024 13:26:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:24:01</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Cicatrius es el relat guanyador del Premi dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc de Sant Climent. El punt de partida d&#039;aquesta història es la d&#039;una persona que es desperta enmig d&#039;una habitació d&#039;hotel, adolorit i sense saber qui es. Tot està destrossat al seu voltant i fins i tot troba a una persona morta al bany. En el transcurs de la història haurà de intentar recuperar la memòria i, probablement, posar tots els sentits per no ser el següent que perd la vida.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20241/12/1705062367811_1705062647_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La profecia. Un relat d&#039;en Vicent Vila</title>
                    <description>&lt;p&gt;El món s&#039;acaba i una família decideix aprofitar, tant com puguin, els recursos que tenen a disposició per gaudir dels darrers moments; agrupació de la família, algú que treu uns instruments musicals, d&#039;altre que va a cercar el millor producte del rebost,... davant de la certesa de que el món s&#039;acaba, un àpat singular i festiu es viu i es comparteix&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>56c0b3ba-6116-5da9-9b29-a88f4ed233d5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20241/5/1704454216526_1704454227_audio_128.mp3"  length="4749732"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 05 Jan 2024 12:30:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:57</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El món s&#039;acaba i una família decideix aprofitar, tant com puguin, els recursos que tenen a disposició per gaudir dels darrers moments; agrupació de la família, algú que treu uns instruments musicals, d&#039;altre que va a cercar el millor producte del rebost,... davant de la certesa de que el món s&#039;acaba, un àpat singular i festiu es viu i es comparteix&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20241/05/1704454216526_1704454386_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El regalo de los Reyes Magos de O&#039;Henry en la versión de Radio Menorca</title>
                    <description>&lt;p&gt;William Sydney Porter (1862- 1910), conocido por su firma O. Henry, fue un escritor estadounidense conocido principalmente por sus cuentos, como por ejemplo, El regalo de los reyes magos. En la mayoría de los mejores relatos de O. Henry, escritos en los primeros años del siglo xx, se valora principalmente el final imprevisto y los giros repentinos de la trama al final de la historia. Muchos cuentos tienen lugar en la ciudad de Nueva York y retratan generalmente personajes normales y corrientes como dependientes, policías, camareras. Su obra más conocida, Los cuatro millones, hace referencia al número de habitantes de la ciudad de Nueva York a comienzos del siglo xx, y al hecho de que cada uno de estos habitantes constituía para O. Henry «una historia digna de ser contada».&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;El trabajo de O. Henry es en lo fundamental un producto típico del tiempo en que vivió. El escritor supo captar a la perfección el sabor de su época y de su circunstancia. Ya fuese deambulando por los pastos de Texas, indagando en el arte de los timadores o investigando las tensiones de clase en la gran ciudad, el toque del escritor para aislar cada elemento de la sociedad, describiéndolo con suma parquedad y gracia lingüística, era inimitable.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Son muy conocidas sus antologías Heart of the West (Corazón del Oeste), The Four Million (‘Los cuatro millones’) y Cabbages and Kings (‘Repollos y reyes’) en las que exhibe algunos de sus mejores relatos. La tercera, menos conocida, comprende una serie de cuentos, cada uno de los cuales explora cuidadosamente, sobre la base de una compleja estructura, un aspecto concreto de la vida en Anchuria un anquilosado país de Centroamérica.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Otros grandes relatos de O. Henry, traducidos al castellano son: Best seller, Memorias de un perro amarillo, Un amante tacaño, Regalo de Reyes (que el equipo de producción de Radio Menorca trae aquí en formato de podcast), Déjeme tomarle el pulso, Vocación mesiánica, El oro que relucía. También existe una colección antológica de O’ Henry traducida al español, Obras selectas, en dos tomos.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>dece6525-cda8-553d-a780-0eb13615d587</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202312/26/1703596729885_1703596748_audio_128.mp3"  length="13686535"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 26 Dec 2023 14:19:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:14:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;William Sydney Porter (1862- 1910), conocido por su firma O. Henry, fue un escritor estadounidense conocido principalmente por sus cuentos, como por ejemplo, El regalo de los reyes magos. En la mayoría de los mejores relatos de O. Henry, escritos en los primeros años del siglo xx, se valora principalmente el final imprevisto y los giros repentinos de la trama al final de la historia. Muchos cuentos tienen lugar en la ciudad de Nueva York y retratan generalmente personajes normales y corrientes como dependientes, policías, camareras. Su obra más conocida, Los cuatro millones, hace referencia al número de habitantes de la ciudad de Nueva York a comienzos del siglo xx, y al hecho de que cada uno de estos habitantes constituía para O. Henry «una historia digna de ser contada».&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;El trabajo de O. Henry es en lo fundamental un producto típico del tiempo en que vivió. El escritor supo captar a la perfección el sabor de su época y de su circunstancia. Ya fuese deambulando por los pastos de Texas, indagando en el arte de los timadores o investigando las tensiones de clase en la gran ciudad, el toque del escritor para aislar cada elemento de la sociedad, describiéndolo con suma parquedad y gracia lingüística, era inimitable.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Son muy conocidas sus antologías Heart of the West (Corazón del Oeste), The Four Million (‘Los cuatro millones’) y Cabbages and Kings (‘Repollos y reyes’) en las que exhibe algunos de sus mejores relatos. La tercera, menos conocida, comprende una serie de cuentos, cada uno de los cuales explora cuidadosamente, sobre la base de una compleja estructura, un aspecto concreto de la vida en Anchuria un anquilosado país de Centroamérica.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Otros grandes relatos de O. Henry, traducidos al castellano son: Best seller, Memorias de un perro amarillo, Un amante tacaño, Regalo de Reyes (que el equipo de producción de Radio Menorca trae aquí en formato de podcast), Déjeme tomarle el pulso, Vocación mesiánica, El oro que relucía. También existe una colección antológica de O’ Henry traducida al español, Obras selectas, en dos tomos.&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202312/26/1703596729885_1703597099_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Una llauna de llet condensada. De Thaïs Fadrique. Dels finalistes al Premi del Concurs literari pels 25 anys del Restaurant Molí de Foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;És una senzilla i molt discreta llauna de llet condensada, comença dient aquest relat. Continúa: un producte típic dins el paisatge d&#039;una botiga d&#039;ultramarins dels anys trenta. Mai fou oberta, però el rovell i el pas del temps sota terra l&#039;han foradada en alguns indrets, i també l&#039;han deformada un poc.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En aquest relat al que posa veu Jordi Pérez, viatgem per paisatges i moments de la història dispars. Guerra inclosa. Un recorregut en el que, si aquesta llauna pogués xerrar, ens explicaria tantes i tan peculiars històries personals associades a ella.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>df5e77ca-1f7f-5bdf-974f-c4e29d4ec1c8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202312/26/1703585384361_1703585475_audio_128.mp3"  length="24518365"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 26 Dec 2023 11:11:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;És una senzilla i molt discreta llauna de llet condensada, comença dient aquest relat. Continúa: un producte típic dins el paisatge d&#039;una botiga d&#039;ultramarins dels anys trenta. Mai fou oberta, però el rovell i el pas del temps sota terra l&#039;han foradada en alguns indrets, i també l&#039;han deformada un poc.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En aquest relat al que posa veu Jordi Pérez, viatgem per paisatges i moments de la història dispars. Guerra inclosa. Un recorregut en el que, si aquesta llauna pogués xerrar, ens explicaria tantes i tan peculiars històries personals associades a ella.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202312/26/1703585384361_1703585830_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El Monte de las Ánimas de Gustavo Adolfo Bécquer en la versión del equipo de Radio Menorca</title>
                    <description>&lt;p&gt;El Monte de las Ánimas es uno de los relatos que forman parte de la colección de Gustavo Adolfo Bécquer llamada Soria. La leyenda cuenta lo que le ocurrió a un joven llamado Alonso al intentar complacer a su prima durante la noche de difuntos, la noche de la festividad de Todos los Santos. Se publicó el 7 de noviembre de 1861 con dieciséis leyendas más, en el diario El Contemporáneo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;La narración principal está precedida de un preámbulo y cerrada por un epílogo, y se estructura en tres partes: Al principio&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Alonso cuenta a su prima Beatriz la leyenda del Monte de las Ánimas. Más tarde&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp;Beatriz desafía a Alonso a que vaya al Monte de las Ánimas a recuperar una cinta que ha perdido. Finalmente,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;durante la noche, Alonso muere en el monte y Beatriz muere de miedo. En el epílogo, se nos cuenta el castigo eterno que sufre Beatriz.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>14265e28-e82a-5aa8-87d0-4bf4ceb16626</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202312/22/1703251927797_1703251951_audio_128.mp3"  length="18976644"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 22 Dec 2023 14:32:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:19:45</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El Monte de las Ánimas es uno de los relatos que forman parte de la colección de Gustavo Adolfo Bécquer llamada Soria. La leyenda cuenta lo que le ocurrió a un joven llamado Alonso al intentar complacer a su prima durante la noche de difuntos, la noche de la festividad de Todos los Santos. Se publicó el 7 de noviembre de 1861 con dieciséis leyendas más, en el diario El Contemporáneo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;La narración principal está precedida de un preámbulo y cerrada por un epílogo, y se estructura en tres partes: Al principio&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Alonso cuenta a su prima Beatriz la leyenda del Monte de las Ánimas. Más tarde&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp;Beatriz desafía a Alonso a que vaya al Monte de las Ánimas a recuperar una cinta que ha perdido. Finalmente,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;durante la noche, Alonso muere en el monte y Beatriz muere de miedo. En el epílogo, se nos cuenta el castigo eterno que sufre Beatriz.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202312/22/1703251927797_1703252133_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La essència del cuscussó. Josep Portella. Finalista dels relats dels 25 anys d&#039;Es Molí de foc</title>
                    <description>&lt;p&gt;Josep Portella explica d&#039;una manera clara i a través d&#039;una recepta tradicional, com han canviat els temps a l&#039;hora de la celebració de tradicions com el Nadal. L&#039;essència del cuscussó ajudarà a veure&#039;s reflectit en el text a moltes persones que van viure aquella forma de celebrar ses festes nadalenques a Menorca o, a tots aquells que n&#039;han sentit xerrar als seus majors.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>55f12f17-9a6e-5a0d-9bdb-200787610d31</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202312/15/1702654915362_1702654971_audio_128.mp3"  length="17623711"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 15 Dec 2023 16:42:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:18:23</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Josep Portella explica d&#039;una manera clara i a través d&#039;una recepta tradicional, com han canviat els temps a l&#039;hora de la celebració de tradicions com el Nadal. L&#039;essència del cuscussó ajudarà a veure&#039;s reflectit en el text a moltes persones que van viure aquella forma de celebrar ses festes nadalenques a Menorca o, a tots aquells que n&#039;han sentit xerrar als seus majors.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202312/15/1702654915362_1702655186_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Rebost 1996 de na Esther Torres Roig</title>
                    <description>&lt;p&gt;Relat que entrellaça generacions dins una mateixa família, amb la cuina i els plats com a nexe. Sensacions gastronòmiques que van més enllà del temps. Un relat escrit per na Esther Torres Roig i que pertany al llibre que recull els 25 anys del Restaurant Molí de foc de Sant Climent.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>492c1ec2-ae73-56a4-a9ee-547c9b0aa492</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202312/7/1701958737558_1701958787_audio_128.mp3"  length="6062959"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 07 Dec 2023 15:19:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:19</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Relat que entrellaça generacions dins una mateixa família, amb la cuina i els plats com a nexe. Sensacions gastronòmiques que van més enllà del temps. Un relat escrit per na Esther Torres Roig i que pertany al llibre que recull els 25 anys del Restaurant Molí de foc de Sant Climent.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202312/07/1701958737558_1701959001_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Ensucrada. De na Llucia Palliser Santana i Carles Mercadal Victory</title>
                    <description>&lt;p&gt;Na Catalina Cardona es frega les mans greixoses i es mira distreta el pedaç de cotó. De ben segur pertanyé a algun llençol de cotó natural del dot de la mare, rebregat per l&#039;ús, el sabó i el temps.&amp;nbsp; Així comença aquest relat que ens du a un entorn de cuina de forn i d&#039;estima, no absent de drama i records.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>14b4d069-d7de-5738-86b5-18a0d1f7129d</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202311/23/1700738101457_1700738139_audio_128.mp3"  length="9002048"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 23 Nov 2023 12:15:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:23</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Na Catalina Cardona es frega les mans greixoses i es mira distreta el pedaç de cotó. De ben segur pertanyé a algun llençol de cotó natural del dot de la mare, rebregat per l&#039;ús, el sabó i el temps.&amp;nbsp; Així comença aquest relat que ens du a un entorn de cuina de forn i d&#039;estima, no absent de drama i records.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202311/23/1700738101457_1700740280_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Dominó, un microrelato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Laura está espiando a Pedro porque quiere averiguar cómo consigue obtener los mejores alimentos (esencialmente verduras) de toda la comarca. Hay un secreto en el origen de todo que Laura sólo averiguará si sigue los pasos de Pedro.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler que cuenta con la voz de Eva Pons&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c8c5ee75-715e-55a5-9eb4-25c757d0b8a6</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202310/27/1698420113650_1698420124_audio_128.mp3"  length="1621307"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 Oct 2023 17:22:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:41</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Laura está espiando a Pedro porque quiere averiguar cómo consigue obtener los mejores alimentos (esencialmente verduras) de toda la comarca. Hay un secreto en el origen de todo que Laura sólo averiguará si sigue los pasos de Pedro.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler que cuenta con la voz de Eva Pons&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202310/27/1698420113650_1698420289_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El caso de Bruce Falk</title>
                    <description>&lt;p&gt;Javier Tejero pone la voz a este relato de Luis Soler sobre el personaje de Bruce Falk, un escritor frustrado. Quiere emular a su figura paterna, un renombrado autor que se ha llevado los más destacados laureles en el mundo de la literatura, pero no consigue encontrar a sus musas hasta el día en el que descubre la influencia positiva que ejerce sobre él una determinada planta y su flor.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0b65dec8-d7f8-535f-87cb-dfaca28f7488</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/202310/6/1696577029642_1696577029_audio_128.mp3"  length="9813725"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 06 Oct 2023 09:23:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:13</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Javier Tejero pone la voz a este relato de Luis Soler sobre el personaje de Bruce Falk, un escritor frustrado. Quiere emular a su figura paterna, un renombrado autor que se ha llevado los más destacados laureles en el mundo de la literatura, pero no consigue encontrar a sus musas hasta el día en el que descubre la influencia positiva que ejerce sobre él una determinada planta y su flor.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/202310/06/1696577029642_1696577280_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La recepta. Relat d&#039;en Lluís Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Comença el confinament de la pandemia de l&#039;any 2020 a Maó. Una dona que viu a un pis del centre amb els seu dos fills decideix fer un diari de com viu aquells dies, alhora que cerca on va quedar apuntada la recepta de l&#039;arrop que feia la seva àvia.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pili Lucena fa la narració d&#039;aquest relat escrit per en Lluís Soler&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f3e699b3-8445-501f-8b89-3e23118ff44c</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20239/27/1695816846628_1695816861_audio_128.mp3"  length="10935110"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 27 Sep 2023 14:14:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:23</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Comença el confinament de la pandemia de l&#039;any 2020 a Maó. Una dona que viu a un pis del centre amb els seu dos fills decideix fer un diari de com viu aquells dies, alhora que cerca on va quedar apuntada la recepta de l&#039;arrop que feia la seva àvia.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pili Lucena fa la narració d&#039;aquest relat escrit per en Lluís Soler&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20239/27/1695816846628_1695817082_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La reina (relato)</title>
                    <description>&lt;p&gt;La reina es un relato breve de Luis Soler donde plantea la situacion de una mujer que vive en un mundo futuro distópico en el que las sucesivas pandemias dejan a la humanidad al borde de la extinción. En su condición de mujer fértil, se va a convertir en una reina pero, al mismo tiempo, en una esclava.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Narrado por Pili Lucena&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a5d8575e-cb1e-5c70-9b84-6252e3a80fe3</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20239/27/1695816608847_1695816626_audio_128.mp3"  length="3338702"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 27 Sep 2023 14:10:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:28</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;La reina es un relato breve de Luis Soler donde plantea la situacion de una mujer que vive en un mundo futuro distópico en el que las sucesivas pandemias dejan a la humanidad al borde de la extinción. En su condición de mujer fértil, se va a convertir en una reina pero, al mismo tiempo, en una esclava.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Narrado por Pili Lucena&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20239/27/1695816608847_1695816809_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Massa prest. Un relat d&#039;en Dani Bagur</title>
                    <description>&lt;p&gt;Fina Salord expressava a l&#039;article Cartografia actual de la literatura&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;a Menorca (novembre 2000), escrivia:&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp;No&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;hi ha dubte que les nou convocatòries del Premi de Narració Curta de Sa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Nostra-Diari Menorca han contribuït a esperonar inquietuds, algunes de les&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;quals ja s’han traduït en obra editada. És el cas de Maite Salord (Ciutadella&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;1965) amb I del somni, tot (Menorca 1998), novel·la breu de tractament mític,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;i de Dani Bagur (Maó 1973), autor de les narracions autoeditades per la festa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;del llibre d’enguany i ja exhaurides Homus, que l’emparenta amb la nissaga&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;que té en Quim Monzó el seu cap més visible.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Es d&#039;aquest Dani Bagur quimmonzonià que hem estret un dels relats continguts a Homus. Amb les veus principals d&#039;en Lluís Soler i Adriana Aguilar.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>04431d4d-4b87-5107-8e39-3ed37d206ecd</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20239/20/1695229860940_1695229869_audio_128.mp3"  length="12985617"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 20 Sep 2023 19:11:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:31</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Fina Salord expressava a l&#039;article Cartografia actual de la literatura&amp;nbsp;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;a Menorca (novembre 2000), escrivia:&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;&amp;nbsp;No&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;hi ha dubte que les nou convocatòries del Premi de Narració Curta de Sa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Nostra-Diari Menorca han contribuït a esperonar inquietuds, algunes de les&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;quals ja s’han traduït en obra editada. És el cas de Maite Salord (Ciutadella&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;1965) amb I del somni, tot (Menorca 1998), novel·la breu de tractament mític,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;i de Dani Bagur (Maó 1973), autor de les narracions autoeditades per la festa&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;del llibre d’enguany i ja exhaurides Homus, que l’emparenta amb la nissaga&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;que té en Quim Monzó el seu cap més visible.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Es d&#039;aquest Dani Bagur quimmonzonià que hem estret un dels relats continguts a Homus. Amb les veus principals d&#039;en Lluís Soler i Adriana Aguilar.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20239/20/1695229860940_1695230248_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Menjaràs de la meva ma</title>
                    <description>&lt;p&gt;A la protagonista d&#039;aquest relat, una jove estudiant, li diuen &#039;bruixa&#039; perquè sembla que qualque cosa sap d&#039;encanteris. Antigues receptes i la recerca de plantes afrodisíaques son també protagonistes per crear un àpat dirigit cap a s&#039;al·lot que li agrada.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat d&#039;en Lluís Soler amb la veu de Maria Villalonga.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>76d92696-7259-5680-a70a-e93050fdfa3e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20239/15/1694787679224_1694787693_audio_128.mp3"  length="11722127"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 15 Sep 2023 16:21:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:12:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;A la protagonista d&#039;aquest relat, una jove estudiant, li diuen &#039;bruixa&#039; perquè sembla que qualque cosa sap d&#039;encanteris. Antigues receptes i la recerca de plantes afrodisíaques son també protagonistes per crear un àpat dirigit cap a s&#039;al·lot que li agrada.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relat d&#039;en Lluís Soler amb la veu de Maria Villalonga.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20239/15/1694787679224_1694787982_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Una historia cogida al vuelo</title>
                    <description>&lt;p&gt;Basado en un hecho real, este relato traslada al oyente la increíble aventura de una persona que decide involucrarse en el rescate de una joven que fue engañada y quedó atrapada en una cárcel tailandesa. Moviendo tantos hilos como se pudo hasta conseguir la liberación de esta chica. Algo que se desvela en el tiempo de espera para coger un vuelo hacia Menorca. Otro relato de Luis Soler que cuenta con la voz de Jordi Odrí como unos de los personajes principales&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d3062063-319f-53cb-b3df-37d5c425331e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20238/25/1692945070736_1692945080_audio_128.mp3"  length="10908360"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 25 Aug 2023 08:31:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:11:23</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Basado en un hecho real, este relato traslada al oyente la increíble aventura de una persona que decide involucrarse en el rescate de una joven que fue engañada y quedó atrapada en una cárcel tailandesa. Moviendo tantos hilos como se pudo hasta conseguir la liberación de esta chica. Algo que se desvela en el tiempo de espera para coger un vuelo hacia Menorca. Otro relato de Luis Soler que cuenta con la voz de Jordi Odrí como unos de los personajes principales&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20238/25/1692945070736_1692945466_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Más allá</title>
                    <description>&lt;p&gt;Un artista recoge el único extraño cuadro de la exposición que ha tenido en la sala Sant Antoni. Ese último día, además del cuadro, también recoge el libro de visitas y las impresiones de quienes han pasado por la exposición. ¿Qué hay tras un marco cruzado por una cuerda? Otro relato de Luis Soler&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a93fb493-d720-58dd-a72c-2c78407af35e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20238/18/1692350174866_1692350174_audio_128.mp3"  length="4110672"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 18 Aug 2023 11:16:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Un artista recoge el único extraño cuadro de la exposición que ha tenido en la sala Sant Antoni. Ese último día, además del cuadro, también recoge el libro de visitas y las impresiones de quienes han pasado por la exposición. ¿Qué hay tras un marco cruzado por una cuerda? Otro relato de Luis Soler&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20238/18/1692350174866_1692350796_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Siempre me habían gustado las ciencias</title>
                    <description>&lt;p&gt;Cuando un menorquín escucha este relato de ficción, enseguida surge la imagen del insigne padre de la toxicología, el médico de origen menorquín Mateu Orfila. Con la voz de Juan Cubas, este nuevo relato de Luis Soler nos lleva a una sala donde se juzga a la viuda de un conocido personaje parisino tras la muerte de éste, quemado en un incendio.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>02320654-6413-5209-ae8b-a92bde00d84f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20238/14/1692017471534_1692017479_audio_128.mp3"  length="8212106"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Aug 2023 14:51:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:34</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Cuando un menorquín escucha este relato de ficción, enseguida surge la imagen del insigne padre de la toxicología, el médico de origen menorquín Mateu Orfila. Con la voz de Juan Cubas, este nuevo relato de Luis Soler nos lleva a una sala donde se juzga a la viuda de un conocido personaje parisino tras la muerte de éste, quemado en un incendio.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20238/14/1692017471534_1692017802_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Un libro muy especial</title>
                    <description>&lt;p&gt;Llega el verano y un joven busca el libro que le regaló la chica que conoció en las vacaciones pasadas. Pero no aparece. También en este último año la familia ha pasado por una mudanza y ahora no hay manera de encontrar el dichoso libro. El joven no quiere que la chica le pregunte por él y que tenga que reconocer que lo ha perdido.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relato escrito por Luis Soler&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1c1859ef-66c0-5c98-868d-fbf76da9e820</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20238/14/1692001065158_1692001067_audio_128.mp3"  length="5401748"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 14 Aug 2023 10:17:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:37</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Llega el verano y un joven busca el libro que le regaló la chica que conoció en las vacaciones pasadas. Pero no aparece. También en este último año la familia ha pasado por una mudanza y ahora no hay manera de encontrar el dichoso libro. El joven no quiere que la chica le pregunte por él y que tenga que reconocer que lo ha perdido.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un relato escrito por Luis Soler&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20238/14/1692001065158_1692001344_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Aquí estoy yo</title>
                    <description>&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler en el que alguien reflexiona al tiempo que lee el horóscopo.&amp;nbsp; ¿Qué nos dicen del amor, la salud, las relaciones estos horóscopos? Y lo más importante, cuando estamos un poco perdidos, ¿realmente nos ayudan a encontrar las respuestas más trascendentes de nuestras vidas?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>88f835cd-b690-5516-b9b4-f63cf268b89e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20238/4/1691142526996_1691142532_audio_128.mp3"  length="3597836"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 04 Aug 2023 11:48:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler en el que alguien reflexiona al tiempo que lee el horóscopo.&amp;nbsp; ¿Qué nos dicen del amor, la salud, las relaciones estos horóscopos? Y lo más importante, cuando estamos un poco perdidos, ¿realmente nos ayudan a encontrar las respuestas más trascendentes de nuestras vidas?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20238/04/1691142526996_1691142793_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La nueva (el relato)</title>
                    <description>&lt;p&gt;En este relato de Luis Soler, el actor Juan Cubas interpreta a un docente que tiene que ayudar a resolver un extraño suceso que ha ocurrido con un grupo de estudiantes de la Facultad de Medicina. El relato empieza así;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;Caluroso verano en Buenos Aires y yo corriendo hacia la Universidad, en particular a la Facultad de Medicina. Era jueves 15 de febrero. Mi buen amigo el rector Ramiro Quirón se apresuró a estrecharme mi sudada mano nada más entrar en su despacho.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Gracias por venir tan pronto, Ramón. Necesitamos tu ayuda. El asunto es grave.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Cuéntame.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Un grupo de cuatro alumnos de quinto de psicología estuvieron ayer noche haciendo travesuras. Estuvieron con una chica de primero. Mezclaron drogas y ahora tenemos un balance de dos alumnos en coma inducido, otro con un ataque de esquizofrenia que ha intentado quitarse la vida y el cuarto con episodios paranoides.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Y la chica ha sufrido algún daño?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- No, solo los chicos de quinto. Los padres vienen de camino y no sé qué puedo decirles. No sé qué pasó anoche pero tienes que ayudarme a averiguarlo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Con quién de ellos puedo hablar?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Alberto Rodin-Vázquez. Es uno de los que organizaron lo de ayer. Es un buen chico pero está irreconocible. Tiene paranoias desde que su jueguecito se le fue de las manos. De los cuatro afectados es el que está más… entero, podría decirse. Sígueme, está por aquí.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fuimos a un cuarto cercano. Parecía una sala de interrogatorios. El chico estaba con el enfermero de la facultad que le oscultaba y anotaba algo en un cuaderno. Le pedí que nos dejara solos. En la mirada del chico se notaba que estaba asustado y un poco ausente. Me senté frente a él y fui directamente al grano.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Alberto, ¿qué pasó ayer?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El chico se giró y miró atrás, como para cerciorarse de que no había nadie. Luego dobló las rodillas haciéndose un ovillo en la silla, encogido y desviando la mirada a un lado. Insistí;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¡Alberto!&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Dió un respingo y abrió los ojos como los de una lechuza, como si acabara de percatarse de mi presencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Ha sido ella. Nosotros no queríamos que nadie se hiciera daño.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Qué ocurrió exactamente ayer?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Era un experimento, ¿entiende? Somos estudiantes de psicología. Solo era un experimento. No tenía que salir nadie herido.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>165c1067-86e4-597c-bb55-180e187fb2b3</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20237/28/1690528119883_1690528122_audio_128.mp3"  length="8974045"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 28 Jul 2023 09:08:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:21</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En este relato de Luis Soler, el actor Juan Cubas interpreta a un docente que tiene que ayudar a resolver un extraño suceso que ha ocurrido con un grupo de estudiantes de la Facultad de Medicina. El relato empieza así;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;Caluroso verano en Buenos Aires y yo corriendo hacia la Universidad, en particular a la Facultad de Medicina. Era jueves 15 de febrero. Mi buen amigo el rector Ramiro Quirón se apresuró a estrecharme mi sudada mano nada más entrar en su despacho.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Gracias por venir tan pronto, Ramón. Necesitamos tu ayuda. El asunto es grave.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Cuéntame.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Un grupo de cuatro alumnos de quinto de psicología estuvieron ayer noche haciendo travesuras. Estuvieron con una chica de primero. Mezclaron drogas y ahora tenemos un balance de dos alumnos en coma inducido, otro con un ataque de esquizofrenia que ha intentado quitarse la vida y el cuarto con episodios paranoides.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Y la chica ha sufrido algún daño?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- No, solo los chicos de quinto. Los padres vienen de camino y no sé qué puedo decirles. No sé qué pasó anoche pero tienes que ayudarme a averiguarlo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Con quién de ellos puedo hablar?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Alberto Rodin-Vázquez. Es uno de los que organizaron lo de ayer. Es un buen chico pero está irreconocible. Tiene paranoias desde que su jueguecito se le fue de las manos. De los cuatro afectados es el que está más… entero, podría decirse. Sígueme, está por aquí.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fuimos a un cuarto cercano. Parecía una sala de interrogatorios. El chico estaba con el enfermero de la facultad que le oscultaba y anotaba algo en un cuaderno. Le pedí que nos dejara solos. En la mirada del chico se notaba que estaba asustado y un poco ausente. Me senté frente a él y fui directamente al grano.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Alberto, ¿qué pasó ayer?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El chico se giró y miró atrás, como para cerciorarse de que no había nadie. Luego dobló las rodillas haciéndose un ovillo en la silla, encogido y desviando la mirada a un lado. Insistí;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¡Alberto!&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Dió un respingo y abrió los ojos como los de una lechuza, como si acabara de percatarse de mi presencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Ha sido ella. Nosotros no queríamos que nadie se hiciera daño.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¿Qué ocurrió exactamente ayer?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- Era un experimento, ¿entiende? Somos estudiantes de psicología. Solo era un experimento. No tenía que salir nadie herido.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20237/28/1690528119883_1690528514_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Ricardito quiere tener fe</title>
                    <description>&lt;p&gt;Este breve relato erótico de Luis Soler cuenta la historia de un joven con dudas al respecto de su fe. Aquí un fragmento:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ricardo salió del cuarto con la cabeza baja y con serias dudas. Lo que sentía es estar desubicado, en un lugar que no era el suyo. Su padre, marinero, lo mantenía lejos del hogar por largos periodos de tiempo. Su madre, enfermiza, estaba al cuidado de sus abuelos de manera que él había sido desplazado por los acontecimientos al cuidado de una tía muy católica que lo había empujado a un destierro religioso en una alejada zona rural de la isla. Ricardo se sentía náufrago de muchas cosas y no veía en la iglesia ningún bálsamo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Despuntaba el día y el padre Marcelino le envió a recoger víveres de la granja que hay cerca de la cala, esa playita solitaria a la que le gustaba escaparse de vez en cuando para nadar desnudo. En el polvoriento camino iba atisbando ya el perfil de la gran casa blanca, medio escondida entre enormes pinos. Un poco más allá estaban los establos, el gallinero y a medio kilómetro una gran era donde se batía el grano de la paja. El sonido de las primeras cigarras que cantaban al calor se hacía más nítido a medida que se acercaba. Le llamó la atención que hubiera una camioneta aparcada en la entrada. Al parecer los propietarios habrían venido unos días de vacaciones.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al acercarse a la puerta de la cocina esperó encontrar a la vieja esposa del payés que cuidaba el ganado. Pero salió una bella joven.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>5cedaa62-4c51-5867-853f-a431387fc577</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20237/20/1689860689083_1689860697_audio_128.mp3"  length="5372073"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Jul 2023 15:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:36</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Este breve relato erótico de Luis Soler cuenta la historia de un joven con dudas al respecto de su fe. Aquí un fragmento:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ricardo salió del cuarto con la cabeza baja y con serias dudas. Lo que sentía es estar desubicado, en un lugar que no era el suyo. Su padre, marinero, lo mantenía lejos del hogar por largos periodos de tiempo. Su madre, enfermiza, estaba al cuidado de sus abuelos de manera que él había sido desplazado por los acontecimientos al cuidado de una tía muy católica que lo había empujado a un destierro religioso en una alejada zona rural de la isla. Ricardo se sentía náufrago de muchas cosas y no veía en la iglesia ningún bálsamo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Despuntaba el día y el padre Marcelino le envió a recoger víveres de la granja que hay cerca de la cala, esa playita solitaria a la que le gustaba escaparse de vez en cuando para nadar desnudo. En el polvoriento camino iba atisbando ya el perfil de la gran casa blanca, medio escondida entre enormes pinos. Un poco más allá estaban los establos, el gallinero y a medio kilómetro una gran era donde se batía el grano de la paja. El sonido de las primeras cigarras que cantaban al calor se hacía más nítido a medida que se acercaba. Le llamó la atención que hubiera una camioneta aparcada en la entrada. Al parecer los propietarios habrían venido unos días de vacaciones.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al acercarse a la puerta de la cocina esperó encontrar a la vieja esposa del payés que cuidaba el ganado. Pero salió una bella joven.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20237/20/1689860689083_1689860938_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Ya veremos, un relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;En este nuevo relato de Luis Soler, el foco se pone en la manera en la que interpretamos la suerte que nos toca vivir. Empieza así:&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Cuando de pequeños jugábamos juntos en la
calle poco nos imaginábamos de nuestro destino. Alba, Mariana y yo teníamos
poco más o menos la misma edad. Fuimos una generación que surgimos de otra raza
de hombres y mujeres más sacrificados. Quizás por eso, con el paso de los años,
el azaroso destino dejó tiempo suficiente a Alba y Mariana para dedicar parte
de sus horas a juzgar a los demás. A mi jamás me gustó ese juego de mayores. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Siempre he oído chismorrear a la gente
del pueblo sobre si o bien Alba o bien Mariana acabarían esposándose conmigo.
Por más de un motivo sabía que eso no pasaría jamás. Para empezar, no hubiera
aceptado. Me divertía de pequeño con ellas, pero no me gustaban. Alba era
presumida y, aunque todo le iba bien en la vida, no había encontrado al marido
ideal. Todo lo que la rodeaba estaba tóxicamente edulcorado. Mariana tenía un
halo de exotismo gótico. Tiraba las cartas como si supiera realmente qué
destino nos tocaría vivir a cada uno de nosotros. Ningún hombre se le acercaba,
quizás por miedo o superstición. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Yo hacía labraba mi propio camino desde
la vieja finca familiar que había heredado, sin importarme lo más mínimo lo que
dijeran los demás. Y particularmente Alba y Mariana, que siempre prejuzgaban a
la plebe. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;





&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Un día se quemó en un incendio la
cosecha. Había pasado un caluroso verano que había dejado las espigas tan secas
que, antes de poder recogerlas, sucumbieron a la chispa del tractor que iba a
segarlas. El incendio arrasó con el cultivo y alcanzó las alacenas y el
granero. Las pérdidas fueron cuantiosas.&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>cb04a728-015c-59c8-8767-01b61bb13d10</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20237/14/1689319864840_1689319878_audio_128.mp3"  length="6144462"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 14 Jul 2023 09:31:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:24</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En este nuevo relato de Luis Soler, el foco se pone en la manera en la que interpretamos la suerte que nos toca vivir. Empieza así:&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Cuando de pequeños jugábamos juntos en la
calle poco nos imaginábamos de nuestro destino. Alba, Mariana y yo teníamos
poco más o menos la misma edad. Fuimos una generación que surgimos de otra raza
de hombres y mujeres más sacrificados. Quizás por eso, con el paso de los años,
el azaroso destino dejó tiempo suficiente a Alba y Mariana para dedicar parte
de sus horas a juzgar a los demás. A mi jamás me gustó ese juego de mayores. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Siempre he oído chismorrear a la gente
del pueblo sobre si o bien Alba o bien Mariana acabarían esposándose conmigo.
Por más de un motivo sabía que eso no pasaría jamás. Para empezar, no hubiera
aceptado. Me divertía de pequeño con ellas, pero no me gustaban. Alba era
presumida y, aunque todo le iba bien en la vida, no había encontrado al marido
ideal. Todo lo que la rodeaba estaba tóxicamente edulcorado. Mariana tenía un
halo de exotismo gótico. Tiraba las cartas como si supiera realmente qué
destino nos tocaría vivir a cada uno de nosotros. Ningún hombre se le acercaba,
quizás por miedo o superstición. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Yo hacía labraba mi propio camino desde
la vieja finca familiar que había heredado, sin importarme lo más mínimo lo que
dijeran los demás. Y particularmente Alba y Mariana, que siempre prejuzgaban a
la plebe. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;





&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot;&gt;Un día se quemó en un incendio la
cosecha. Había pasado un caluroso verano que había dejado las espigas tan secas
que, antes de poder recogerlas, sucumbieron a la chispa del tractor que iba a
segarlas. El incendio arrasó con el cultivo y alcanzó las alacenas y el
granero. Las pérdidas fueron cuantiosas.&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20237/14/1689319864840_1689320029_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Un libro muy especial, de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Este relato de Luis Soler, comienza así: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fue el verano pasado, el último día de vacaciones antes de que volviera a su ciudad. Me prestó su libro con la única petición de que lo leyera. A mi, que nunca me había planteado sujetar entre mis manos ningún escrito como no fuera por obligación del colegio. Ella consiguió que me iniciara en el mundo de las historias escritas en papel. Mientras todos mis amigos seguían con devoción las ociosas propuestas&amp;nbsp; del cine, bajo todo pronóstico, yo me había rendido a la literatura, quizás tontamente enamorado de Marina a raíz de su petición:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;•&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Si me quieres, léelo. Y cuando vuelva, me lo devuelves y me dices a ver qué te ha parecido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hubiera hecho cualquier cosa que me pidiera. Antes de aquellos, de nada sirvieron los imperativos de la escuela ni de mis padres. Era un caso perdido en clase de lengua. Hasta que Marina me hizo creer que encontraría un mensaje secreto e íntimo escrito en esas páginas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Era mediodía y a las seis de la tarde llegaría Marina. Esta vez su familia había alquilado un chalet más alejado de la playa. Tendría que sacar la bicicleta del garaje y pedalear ocho kilómetros, pero no me importaba lo más mínimo. Deseaba con todo mi corazón volver a verla y explicarle cómo había reconocido nuestra propia historia en la de los dos protagonistas del libro. Y que deseaba llegar al final de esa historia con ella, si es que el verano nos lo permitía.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El libro de Marina, convertido en mi Santo Grial, en un codiciado objeto, lo escondí con devoción en el fondo de una pequeña maleta con combinación que tenía en mi habitación. Sin embargo, en mitad del invierno nos mudamos al otro lado del pueblo porque mis padres encontraron un chollo; una casa más grande donde acomodarnos y con espacio para una oficina para mi padre y con otra oficina para mi madre. Realmente, dos habitaciones independientes donde poder desarrollar sus videoreuniones sin molestarse.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;¿Dónde habría quedado mi maleta?&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>37df8381-a503-5d88-92ac-d0366ec3c026</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20236/16/1686934641308_1686934643_audio_128.mp3"  length="5401748"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 16 Jun 2023 18:57:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:37</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Este relato de Luis Soler, comienza así: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fue el verano pasado, el último día de vacaciones antes de que volviera a su ciudad. Me prestó su libro con la única petición de que lo leyera. A mi, que nunca me había planteado sujetar entre mis manos ningún escrito como no fuera por obligación del colegio. Ella consiguió que me iniciara en el mundo de las historias escritas en papel. Mientras todos mis amigos seguían con devoción las ociosas propuestas&amp;nbsp; del cine, bajo todo pronóstico, yo me había rendido a la literatura, quizás tontamente enamorado de Marina a raíz de su petición:&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;•&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Si me quieres, léelo. Y cuando vuelva, me lo devuelves y me dices a ver qué te ha parecido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hubiera hecho cualquier cosa que me pidiera. Antes de aquellos, de nada sirvieron los imperativos de la escuela ni de mis padres. Era un caso perdido en clase de lengua. Hasta que Marina me hizo creer que encontraría un mensaje secreto e íntimo escrito en esas páginas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Era mediodía y a las seis de la tarde llegaría Marina. Esta vez su familia había alquilado un chalet más alejado de la playa. Tendría que sacar la bicicleta del garaje y pedalear ocho kilómetros, pero no me importaba lo más mínimo. Deseaba con todo mi corazón volver a verla y explicarle cómo había reconocido nuestra propia historia en la de los dos protagonistas del libro. Y que deseaba llegar al final de esa historia con ella, si es que el verano nos lo permitía.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El libro de Marina, convertido en mi Santo Grial, en un codiciado objeto, lo escondí con devoción en el fondo de una pequeña maleta con combinación que tenía en mi habitación. Sin embargo, en mitad del invierno nos mudamos al otro lado del pueblo porque mis padres encontraron un chollo; una casa más grande donde acomodarnos y con espacio para una oficina para mi padre y con otra oficina para mi madre. Realmente, dos habitaciones independientes donde poder desarrollar sus videoreuniones sin molestarse.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;¿Dónde habría quedado mi maleta?&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20236/16/1686934641308_1686934786_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La mancha, un relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;En este relato de Luis Soler, con las voces de Juan Cubas y Edu Cendán, se cuenta la historia de Don Rafael. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Don Rafael tenía un método. Una rutina sobre la que desplegaba un plan. Cada día iba avanzando un capítulo más hacia su obra más complicada de llevar a cabo. A lo largo de su vida se había destacado por llevar a cabo complejas hazañas, desde la construcción del famoso y ostentoso puente de Terrabella hasta consolidar un patrimonio dentro de una familia que se había disputado a puñaladas los mejores trozos de la tarta. Don Rafael había sido justo, respetado y resolutivo. Claro que tenía enemigos, pero pocos. Y además también le respetaban. Podría decirse que había cumplido con aquello que se había propuesto en la vida. Aunque tuvo que pasar por momentos muy complicados. El último, el fallecimiento de Encarna, su solícita y amada esposa.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Con el mismo libro de estilo que había llevado siempre, Don Rafael se afanaba en prepararse para el día de su muerte.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A diario iba dando las órdenes precisas para que la familia no acabara a cuchilladas por la suntuosa herencia, algo que ya apreciaba que estaba preparándose. Iba resolviendo temas pendientes, de esos que importan y discernía otras cuestiones más banales que relegaba a sus acólitos. De alguna manera, estaba haciendo un ejercicio de limpieza. Y todo lo hacía con la sensación de que se le acababa el tiempo. El médico le felicitaba por estar tan bien con una edad tan respetable como la suya pero él conocía el tic tac de su propio reloj y tenía la impresión que acometería la más difícil tarea antes de lo que pudiera decir el facultativo. Y empezó a obsesionarse.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>ed341b2a-8938-53f7-932e-e2ab3c466d7a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/26/1682516559656_1682516589_audio_128.mp3"  length="8321611"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 26 Apr 2023 15:43:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:41</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En este relato de Luis Soler, con las voces de Juan Cubas y Edu Cendán, se cuenta la historia de Don Rafael. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Don Rafael tenía un método. Una rutina sobre la que desplegaba un plan. Cada día iba avanzando un capítulo más hacia su obra más complicada de llevar a cabo. A lo largo de su vida se había destacado por llevar a cabo complejas hazañas, desde la construcción del famoso y ostentoso puente de Terrabella hasta consolidar un patrimonio dentro de una familia que se había disputado a puñaladas los mejores trozos de la tarta. Don Rafael había sido justo, respetado y resolutivo. Claro que tenía enemigos, pero pocos. Y además también le respetaban. Podría decirse que había cumplido con aquello que se había propuesto en la vida. Aunque tuvo que pasar por momentos muy complicados. El último, el fallecimiento de Encarna, su solícita y amada esposa.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Con el mismo libro de estilo que había llevado siempre, Don Rafael se afanaba en prepararse para el día de su muerte.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A diario iba dando las órdenes precisas para que la familia no acabara a cuchilladas por la suntuosa herencia, algo que ya apreciaba que estaba preparándose. Iba resolviendo temas pendientes, de esos que importan y discernía otras cuestiones más banales que relegaba a sus acólitos. De alguna manera, estaba haciendo un ejercicio de limpieza. Y todo lo hacía con la sensación de que se le acababa el tiempo. El médico le felicitaba por estar tan bien con una edad tan respetable como la suya pero él conocía el tic tac de su propio reloj y tenía la impresión que acometería la más difícil tarea antes de lo que pudiera decir el facultativo. Y empezó a obsesionarse.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/26/1682516559656_1682516778_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 11</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>4a3ce1ad-fcbd-54f0-b634-200e65ac1d7f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972890925_1681972901_audio_128.mp3"  length="4157484"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:41:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:20</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972890925_1681972939_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 10</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>48d8d069-a423-57da-8b6b-5aa49bc256c8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972815812_1681972824_audio_128.mp3"  length="6564093"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:40:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:50</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972815812_1681972862_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 9</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0fb55fcb-e010-5f6c-9c37-11f30b28236d</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972726921_1681972742_audio_128.mp3"  length="5245849"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:39:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:27</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972726921_1681972776_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 8</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>94edb54e-6cb4-59c6-806f-30d019cbc864</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972650924_1681972658_audio_128.mp3"  length="5415959"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:37:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972650924_1681972695_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 7</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f2cf4003-4d0e-5ade-bf51-2638cb8bd1c5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972553530_1681972571_audio_128.mp3"  length="1744605"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:36:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:48</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972553530_1681972609_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 6</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1a57fa01-894f-5e48-b3ff-ccfe8d2d28e1</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972466610_1681972483_audio_128.mp3"  length="2977585"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:34:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:06</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972466610_1681972522_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 5</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>19ad2206-387b-5441-9d74-b41f2c1f5a30</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972333927_1681972368_audio_128.mp3"  length="3874525"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:32:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:02</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972333927_1681972411_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 4</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>30d74467-5ce3-591d-a433-0bc775ec6215</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972247605_1681972262_audio_128.mp3"  length="3069954"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:31:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:11</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972247605_1681972302_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 3</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>7c96c27d-af5a-51f6-931e-466de8d97076</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681972150920_1681972163_audio_128.mp3"  length="5708112"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:29:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:56</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un
curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per
tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que
l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar
l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan,
tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar.
Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una
atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense
adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin: 0cm;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10.5pt; font-family: Arial, sans-serif;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la
seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri,
humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Roboto;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681972150920_1681972226_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger. Capítol 2</title>
                    <description>&lt;p style=&quot;margin:0cm;mso-hyphenate:none&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin:0cm;mso-hyphenate:none&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri, humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>08f14fb9-20f3-5662-8260-37e1fb667ea8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681971927598_1681971949_audio_128.mp3"  length="12809657"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:25:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:20</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p style=&quot;margin:0cm;mso-hyphenate:none&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;En Maties Miralles és un jove que ha anat a Ciutadella a fer un curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar al llevant insular, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo¬perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;margin:0cm;mso-hyphenate:none&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri, humor i tendresa que ara arriba a &#039;La isla de los oyentes&#039; en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681971927598_1681972093_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La paradoxa de Schrödinger Capítol 1</title>
                    <description>&lt;p&gt;En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo­perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri, humor i tendresa que ara arriba a La isla de los oyentes en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a22add7f-7777-5c4a-ab6b-23cc52143054</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/20/1681971525588_1681971631_audio_128.mp3"  length="7927475"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 20 Apr 2023 08:20:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:15</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d&#039;escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l&#039;atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l&#039;argument d&#039;una novel·la: un coo­perant espanyol és segrestat a l&#039;Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l&#039;haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l&#039;encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se&#039;n, per a la resta de la seva vida.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Josep Masanés fa un tomb a la seva narrativa i ens torna a sorprendre, ara amb una història plena de misteri, humor i tendresa que ara arriba a La isla de los oyentes en 11 capítols&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/20/1681971525588_1681971829_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El guardián del olvido</title>
                    <description>&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler que narra Juan Cubas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La historia de una herencia envenenada que empieza así:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Doña Margarita fue una persona excepcional en muchos aspectos. Quedó viuda siendo ella y su marido muy joven. La guerra se lo llevó. Pese a eso, el joven matrimonio había dejado tres vástagos con pocos años de diferencia entre uno y otro. Ahora los tres hermanos se debatían por resolver el engorroso tema del reparto de la herencia de la difunta Doña Margarita. Y no es porque hubiera quedado todo atado y bien atado por Doña Margarita antes de irse, es porque dejó algo importante sin contemplar. Para resolver el problema, un problema muy habitual entre cierto tipo de familias con arraigo por sus propios iconos de linaje, existía una persona que mediaba con acierto. Aunque ni él ni su peculiar oficio eran muy conocidos, su fama le precedía. Virgilio borraba recuerdos de familia. Recuerdos pesados, indeseables, farragosos, incómodos. Normalmente asociados a objetos inertes y polvorientos; el reloj de pared que heredó papá del abuelo, el espejo que reflejó la juventud de tres generaciones de Robins, la correspondencia personal de alguien de la familia que podría cambiar el aura de respeto hacia su memoria. Virgilio, hombre habitualmente parco en palabras y poco sociable, era un hombre recio, de edad respetable, andar y gesto paciente. Tenia la capacidad de resolver ese dificilísimo paso que suponía repartir o deshacerse de esos objetos que se aferraban para bien -y a veces también para mal- a las personas. Cuando tuvieron que acudir los hermanos Velarde a la notaría, se esperaban un trámite sencillo y sin sorpresas. En vida, su madre Doña Margarita ya había esclarecido el reparto de la tarta. La casa de la playa para Ricardito, las acciones de empresas madereras y bonos del Estado a Felipe. Y la casa familiar, aunque simplemente se dedujera por eliminación, a Lito. Además, esa suposición tenía pleno sentido para los hermanos puesto que el apego de Miguel (Miguelito, Lito) por la vieja casa familiar quedaban claramente reflejados en sus comentarios alusivos al cariño que conservaba por la casa. El notario leyó el acta a la velocidad del rayo y cuando llego a la finca centenaria citó las condiciones del reparto al punto de que los hermanos tuvieron que pedir al registrador a repetir esos párrafos a cámara lenta. La voluntad de su madre era que Lito se quedara con unos desconocidos pero nada despreciables ahorros, cuadrando las cuentas por su valor con el resto de las aportaciones y la propiedad de la vieja casa a repartir a partes iguales entre los tres hermanos. Aquello al principio no gustó. Luego abrió un encendido debate sobre el futuro de la casa y finalmente, pese a la oposición enfrentada de Lito, la mayoría decidió venderla y repartirse el dinero. Con la presencia del notario se levantó el acta correspondiente tras la aceptación de la herencia y lo siguiente fue seguir el consejo del secretario que conocía de la existencia del tal Virgilio. Y todo por poner la oreja en la discusión de los hermanos. Frente al dilema de que destino habrían de seguir los candelabros de la escalera, la vieja caja de música del salón que se estropeó hace años, las joyas de Doña Margarita. En el apartado de las joyas había quien recordaba que eran metales y piedras semipreciosas, sin gran valor en una casa de empeños. También acertaron los que se postularon en subastarlas junto a famosas fotos de la prensa de la época en las que se veía a Mamá Margarita haciendo algunas de sus donaciones a comedores sociales. Eso ayudaría sin duda a conseguir mucho más por ellas. Al llegar al apartado de libros y juguetes, que se guardaban inalterables en el desván desde que la niñez aparcó la inocencia en favor de la pubertad rebelde, se tocaron fibras tan sensibles que mantuvieron gravemente enojados a los tres hermanos por varios días. Finalmente contactaron con Virgilio. Se expusieron las posturas divergentes de los hermanos, se visitó la finca fantasmagórica abandonada y Virgilio pidió dos días para proponer la solución. Al cabo del plazo sugirió la venta por un precio justo de mercado y reparto de los dividendos. El codicioso y viejo señor Iglesias, eterno enemigo y competidor de los negocios del padre de la saga Velarde, tenía una oferta de compra. Probablemente la única que obtendrían a corto plazo. A regañadientes aceptarían estudiarla, aunque supusiera que los restos de su padre se removieran en su tumba. Luego deberían escoger un único objeto de la casa. La decisión fue a la par fácil y difícil para cada uno de los hermanos. Y sobre todo abría la duda de; ¿y que pasa con todo lo demás? Eran conscientes del valor de alguno de los objetos; algún cuadro, alguna lámpara de cristal muy rococó, quizás algunas ediciones descatalogadas de cuando la imprenta era un arte. Virgilio insistió en que si se accedían a contratarle se acogie</description>
                    <guid>f9e29cb5-2d3c-5a6c-94a4-fd7baa5bda51</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/5/1680700631505_1680700640_audio_128.mp3"  length="17063227"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 05 Apr 2023 15:17:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:17:46</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Otro relato de Luis Soler que narra Juan Cubas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La historia de una herencia envenenada que empieza así:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Doña Margarita fue una persona excepcional en muchos aspectos. Quedó viuda siendo ella y su marido muy joven. La guerra se lo llevó. Pese a eso, el joven matrimonio había dejado tres vástagos con pocos años de diferencia entre uno y otro. Ahora los tres hermanos se debatían por resolver el engorroso tema del reparto de la herencia de la difunta Doña Margarita. Y no es porque hubiera quedado todo atado y bien atado por Doña Margarita antes de irse, es porque dejó algo importante sin contemplar. Para resolver el problema, un problema muy habitual entre cierto tipo de familias con arraigo por sus propios iconos de linaje, existía una persona que mediaba con acierto. Aunque ni él ni su peculiar oficio eran muy conocidos, su fama le precedía. Virgilio borraba recuerdos de familia. Recuerdos pesados, indeseables, farragosos, incómodos. Normalmente asociados a objetos inertes y polvorientos; el reloj de pared que heredó papá del abuelo, el espejo que reflejó la juventud de tres generaciones de Robins, la correspondencia personal de alguien de la familia que podría cambiar el aura de respeto hacia su memoria. Virgilio, hombre habitualmente parco en palabras y poco sociable, era un hombre recio, de edad respetable, andar y gesto paciente. Tenia la capacidad de resolver ese dificilísimo paso que suponía repartir o deshacerse de esos objetos que se aferraban para bien -y a veces también para mal- a las personas. Cuando tuvieron que acudir los hermanos Velarde a la notaría, se esperaban un trámite sencillo y sin sorpresas. En vida, su madre Doña Margarita ya había esclarecido el reparto de la tarta. La casa de la playa para Ricardito, las acciones de empresas madereras y bonos del Estado a Felipe. Y la casa familiar, aunque simplemente se dedujera por eliminación, a Lito. Además, esa suposición tenía pleno sentido para los hermanos puesto que el apego de Miguel (Miguelito, Lito) por la vieja casa familiar quedaban claramente reflejados en sus comentarios alusivos al cariño que conservaba por la casa. El notario leyó el acta a la velocidad del rayo y cuando llego a la finca centenaria citó las condiciones del reparto al punto de que los hermanos tuvieron que pedir al registrador a repetir esos párrafos a cámara lenta. La voluntad de su madre era que Lito se quedara con unos desconocidos pero nada despreciables ahorros, cuadrando las cuentas por su valor con el resto de las aportaciones y la propiedad de la vieja casa a repartir a partes iguales entre los tres hermanos. Aquello al principio no gustó. Luego abrió un encendido debate sobre el futuro de la casa y finalmente, pese a la oposición enfrentada de Lito, la mayoría decidió venderla y repartirse el dinero. Con la presencia del notario se levantó el acta correspondiente tras la aceptación de la herencia y lo siguiente fue seguir el consejo del secretario que conocía de la existencia del tal Virgilio. Y todo por poner la oreja en la discusión de los hermanos. Frente al dilema de que destino habrían de seguir los candelabros de la escalera, la vieja caja de música del salón que se estropeó hace años, las joyas de Doña Margarita. En el apartado de las joyas había quien recordaba que eran metales y piedras semipreciosas, sin gran valor en una casa de empeños. También acertaron los que se postularon en subastarlas junto a famosas fotos de la prensa de la época en las que se veía a Mamá Margarita haciendo algunas de sus donaciones a comedores sociales. Eso ayudaría sin duda a conseguir mucho más por ellas. Al llegar al apartado de libros y juguetes, que se guardaban inalterables en el desván desde que la niñez aparcó la inocencia en favor de la pubertad rebelde, se tocaron fibras tan sensibles que mantuvieron gravemente enojados a los tres hermanos por varios días. Finalmente contactaron con Virgilio. Se expusieron las posturas divergentes de los hermanos, se visitó la finca fantasmagórica abandonada y Virgilio pidió dos días para proponer la solución. Al cabo del plazo sugirió la venta por un precio justo de mercado y reparto de los dividendos. El codicioso y viejo señor Iglesias, eterno enemigo y competidor de los negocios del padre de la saga Velarde, tenía una oferta de compra. Probablemente la única que obtendrían a corto plazo. A regañadientes aceptarían estudiarla, aunque supusiera que los restos de su padre se removieran en su tumba. Luego deberían escoger un único objeto de la casa. La decisión fue a la par fácil y difícil para cada uno de los hermanos. Y sobre todo abría la duda de; ¿y que pasa con todo lo demás? Eran conscientes del valor de alguno de los objetos; algún cuadro, alguna lámpara de cristal muy rococó, quizás algunas ediciones descatalogadas de cuando la imprenta era un arte. Virgilio insistió en que si se accedían a contratarle se acogie</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/05/1680700631505_1680700869_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Ostras, un relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p&gt;Ocho voces en una historia de Luis Soler que cuenta la investigación de un policía que persigue hasta Mónaco a un médico, pensando que tiene algo que ver en la muerte de Marcos García. Un relato narrado por Jordi Odrí que empieza así;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La terraza de Café Tívoli, en Mónaco, es un lugar mucho más pequeño de lo que uno se pueda imaginar. Sobre todo si lo comparamos al tamaño de la fama que atesora el local. Al parecer, se necesita reserva para tomar algo de su exclusiva carta. Mucha exclusividad, lujo y precios impagables para la mayoría de los mortales. Quien va al Tívoli sabe a lo que va. Allí se habían citado dos personas; el policía Arturo Orfila y el médico Winston Juaneda.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Buenos días Orfila. Me sorprendió que me llamara. No sabía que también Usted pasaba sus vacaciones aquí en Mónaco. Síentese hombre. ¿Le apetece algo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No gracias. Solo quería hacerle unas preguntas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Está trabajando o de vacaciones?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Digamos que tengo unas preguntas a formularle.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Me tiene intrigado. Usted dirá.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hizo un gesto al camarero y le señaló algo en la carta. El camarero asintió, cogió las cartas y se retiró.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;En enero pasado entró por Urgencias en el Hospital en el que usted trabaja un hombre que tenía dolores abdominales. ¿Lo recuerda?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Solo con esa información, no.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Se llamaba Marcos García. Unos 70 años, de cabello blanco y con una marca en la cara, como un lunar. Aquí (y señaló su pómulo izquierdo)&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Sí, eso ya me dice algo. Creo recordar a un tipo así. Un melanoma facial. Siento no poder dar mucha información. Primero porque es confidencial y, sobre todo, porque no recuerdo con mucho detalle a todos los pacientes de Urgencias. Sería distinto si fueran pacientes míos. En esos casos se derivan a quien corresponda en cada momento y luego, en la mayoría de los casos, deja de haber un seguimiento por parte de quienes hacen la guardia. ¿Por qué me está preguntado esto?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Aquel hombre falleció.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Vaya, cuánto lo siento. Pero, ¿qué tiene que ver conmigo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Es curioso. En principio nada, porque he seguido los registros en mi investigación y demuestran que usted apenas estuvo un momento con él. Luego hubo un cambio de guardia y, empezaron sus vacaciones. De eso hace varios meses.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No sabía que hubiera fallecido. Y el motivo de que esté aún de vacaciones es porque he pedido una excedencia. Mi mujer y yo hemos decidido dar un giro a nuestras vidas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El policía miró a su alrededor y añadió&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Y vaya vacaciones. Por todo lo alto.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En ese momento llegó el camarero y sirvió una bandeja de ostras frescas al médico que se dispuso la servilleta como babero.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Gusta Usted?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Arturo Orfila hizo una mueca de desagrado y contestó:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Jonathan Swift hizo una reflexión sobre quienes se comen una ostra y lo suscribo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Cómo dice?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Las ostras son las depuradoras del mar. Limpian la suciedad, filtran el agua.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Pensaba que eso lo hacían los mejillones&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Doctor, no se haga el tonto. Creo que usted conoce muy bien la diferencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A punto de llevarse media concha del bivalvo a la boca, se detuvo y volvió a dejarla en la fuente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Qué está haciendo aquí, comisario?&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>7bd66207-b9fa-5b1d-aaa2-6e90cc6e0422</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20234/4/1680612278836_1680612285_audio_128.mp3"  length="22323244"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 04 Apr 2023 14:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:23:18</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Ocho voces en una historia de Luis Soler que cuenta la investigación de un policía que persigue hasta Mónaco a un médico, pensando que tiene algo que ver en la muerte de Marcos García. Un relato narrado por Jordi Odrí que empieza así;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La terraza de Café Tívoli, en Mónaco, es un lugar mucho más pequeño de lo que uno se pueda imaginar. Sobre todo si lo comparamos al tamaño de la fama que atesora el local. Al parecer, se necesita reserva para tomar algo de su exclusiva carta. Mucha exclusividad, lujo y precios impagables para la mayoría de los mortales. Quien va al Tívoli sabe a lo que va. Allí se habían citado dos personas; el policía Arturo Orfila y el médico Winston Juaneda.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Buenos días Orfila. Me sorprendió que me llamara. No sabía que también Usted pasaba sus vacaciones aquí en Mónaco. Síentese hombre. ¿Le apetece algo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No gracias. Solo quería hacerle unas preguntas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Está trabajando o de vacaciones?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Digamos que tengo unas preguntas a formularle.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Me tiene intrigado. Usted dirá.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hizo un gesto al camarero y le señaló algo en la carta. El camarero asintió, cogió las cartas y se retiró.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;En enero pasado entró por Urgencias en el Hospital en el que usted trabaja un hombre que tenía dolores abdominales. ¿Lo recuerda?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Solo con esa información, no.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Se llamaba Marcos García. Unos 70 años, de cabello blanco y con una marca en la cara, como un lunar. Aquí (y señaló su pómulo izquierdo)&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Sí, eso ya me dice algo. Creo recordar a un tipo así. Un melanoma facial. Siento no poder dar mucha información. Primero porque es confidencial y, sobre todo, porque no recuerdo con mucho detalle a todos los pacientes de Urgencias. Sería distinto si fueran pacientes míos. En esos casos se derivan a quien corresponda en cada momento y luego, en la mayoría de los casos, deja de haber un seguimiento por parte de quienes hacen la guardia. ¿Por qué me está preguntado esto?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Aquel hombre falleció.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Vaya, cuánto lo siento. Pero, ¿qué tiene que ver conmigo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Es curioso. En principio nada, porque he seguido los registros en mi investigación y demuestran que usted apenas estuvo un momento con él. Luego hubo un cambio de guardia y, empezaron sus vacaciones. De eso hace varios meses.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No sabía que hubiera fallecido. Y el motivo de que esté aún de vacaciones es porque he pedido una excedencia. Mi mujer y yo hemos decidido dar un giro a nuestras vidas.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El policía miró a su alrededor y añadió&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Y vaya vacaciones. Por todo lo alto.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En ese momento llegó el camarero y sirvió una bandeja de ostras frescas al médico que se dispuso la servilleta como babero.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Gusta Usted?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Arturo Orfila hizo una mueca de desagrado y contestó:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Jonathan Swift hizo una reflexión sobre quienes se comen una ostra y lo suscribo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Cómo dice?&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Las ostras son las depuradoras del mar. Limpian la suciedad, filtran el agua.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Pensaba que eso lo hacían los mejillones&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Doctor, no se haga el tonto. Creo que usted conoce muy bien la diferencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A punto de llevarse media concha del bivalvo a la boca, se detuvo y volvió a dejarla en la fuente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Qué está haciendo aquí, comisario?&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20234/04/1680612278836_1680612576_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El perro negro, un relato de Luis Soler</title>
                    <description>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Juan Cubas pone la voz a esta historia de Luis Soler que comienza así: &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Quince años y una moto. El mundo puede ser maravilloso, pensaba él mientras iba de camino al instituto. Otra alternativa era la bicicleta, que había utilizado hasta entonces. O aún peor, que sus padres le llevaran hasta la puerta del centro. Mientras tuviera oportunidad evitaría que se volvieran a producir ciertas escenas delante de sus amigos y de los corrillos de chicas adolescentes. Pero conducir una moto propia era un salto cualitativo de narices. Era como estar jugando en otra liga, un paso decisivo para figurar ante los demás como alguien con estilo, con clase.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;A los quince años Miguel Ángel afrontaba una edad difícil. Y no sólo porque se lo repitieran los amigos de sus padres (como si le conocieran), si no porque en ese curso se sumaban muchas más aristas a la complicada vida de un joven. Acné, la competición por las chicas, el yugo de las clases y las notas, sentirse incomprendido por parte de sus progenitores. Y eso sólo como primer plato. Era un tiempo en el que vestir una cazadora o unas basket era marcar la diferencia. Ir al cine a ver Flatliners y no cagarte de miedo era de tíos duros. Y por supuesto tener una ruidosa moto. Por eso, una motocicleta Cady negra de 49 centímetros cúbicos era el corcel mínimo para no ser un jinete raro en el colegio.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Cuando a alguien le acontece un regalo así, se fortalecen los cimientos de la personalidad. Miguel Ángel sentía que podía enfrentarse a todo. Los miedos e inseguridades se desvanecían y, en aquel momento, tenía plena fe en los anuncios publicitarios que aseguraban que con una moto así te podías sentir libre.&amp;nbsp; En la tele también se insinuaba que podías ligar más y Miguel Ángel esperaba deseoso que apareciera la chica morena de pelo rizado del anuncio para pedirle que la llevara de paseo.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>9eafb630-40a9-5cae-9e33-97e7e671dbb5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20233/17/1679053900749_1679053908_audio_128.mp3"  length="10299394"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 17 Mar 2023 12:51:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:43</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Juan Cubas pone la voz a esta historia de Luis Soler que comienza así: &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Quince años y una moto. El mundo puede ser maravilloso, pensaba él mientras iba de camino al instituto. Otra alternativa era la bicicleta, que había utilizado hasta entonces. O aún peor, que sus padres le llevaran hasta la puerta del centro. Mientras tuviera oportunidad evitaría que se volvieran a producir ciertas escenas delante de sus amigos y de los corrillos de chicas adolescentes. Pero conducir una moto propia era un salto cualitativo de narices. Era como estar jugando en otra liga, un paso decisivo para figurar ante los demás como alguien con estilo, con clase.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;A los quince años Miguel Ángel afrontaba una edad difícil. Y no sólo porque se lo repitieran los amigos de sus padres (como si le conocieran), si no porque en ese curso se sumaban muchas más aristas a la complicada vida de un joven. Acné, la competición por las chicas, el yugo de las clases y las notas, sentirse incomprendido por parte de sus progenitores. Y eso sólo como primer plato. Era un tiempo en el que vestir una cazadora o unas basket era marcar la diferencia. Ir al cine a ver Flatliners y no cagarte de miedo era de tíos duros. Y por supuesto tener una ruidosa moto. Por eso, una motocicleta Cady negra de 49 centímetros cúbicos era el corcel mínimo para no ser un jinete raro en el colegio.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin-bottom:0cm;line-height:normal&quot;&gt;&lt;font face=&quot;Arial, sans-serif&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Cuando a alguien le acontece un regalo así, se fortalecen los cimientos de la personalidad. Miguel Ángel sentía que podía enfrentarse a todo. Los miedos e inseguridades se desvanecían y, en aquel momento, tenía plena fe en los anuncios publicitarios que aseguraban que con una moto así te podías sentir libre.&amp;nbsp; En la tele también se insinuaba que podías ligar más y Miguel Ángel esperaba deseoso que apareciera la chica morena de pelo rizado del anuncio para pedirle que la llevara de paseo.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20233/17/1679053900749_1679054141_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Perfecto. Un relato de Luis Soler Dauchy</title>
                    <description>&lt;p&gt;Este relato cuenta la historia de un hombre que lo deja todo cuando está en la cresta de la ola de los negocios. Algo que no entiende muy bien, al menos al principio, su amigo, que narra esta historia en voz de Juan Cubas. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;El relato empieza así: El presidente de la compañía le daba palmaditas a la espalda a mi buen amigo Ricardo. Con razón. Había cerrado una operación de récord en la compañía y se había convertido en una leyenda en la oficina. Ricardo y yo empezamos a trabajar juntos hace casi quince años. Nuestra labor era conseguir beneficios manejando el dinero de los demás. Y por Dios que lo conseguimos. La ambición siempre nos empujó a objetivos inalcanzables para los demás, aunque fuera a costa de agresividad y al filo de las normas del mercado. Ricardo era el mejor, por más que bromeáramos entre nosotros a ver quien acabaría siendo el dueño del distrito financiero.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La historia que relato a continuación es la de cómo cambió la vida de Ricardo, de su camino en busca de la perfección y de cómo recuerdo todo lo que sucedió a partir de aquel día.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al salir de la oficina todo el equipo celebró el nuevo gran éxito de Ricardo. A lo grande. Nos corrimos una juerga como si no hubiera un mañana. Me desperté medio vestido en el sofá de la casa de Ricardo sin saber muy bien cómo llegué allí. Por la cantidad de alcohol y pastillitas que tomamos estoy seguro que yo no conduje. En la ostentosa casa de mi amigo quedaban los restos de la batalla; unas chicas despeinadas en la cama, ropa y complementos desordenados. Pero ni rastro de él.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Unos días más tarde me confirmaron en la oficina que Ricardo no había vuelto. En un primer momento me preocupé.&amp;nbsp; Intenté recordar cómo desapareció. Luego recibimos un escueto mensaje de correo electrónico en el que explicaba que se tomaba unas merecidas vacaciones. Me molestó mucho que no me avisara, que tuviera que enterarme así. Esas vacaciones se convirtieron en meses y un día me ofrecieron el puesto de Ricardo en la compañía.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>0ac860b3-9753-5652-8ee0-59b2971ab09a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20233/3/1677860690118_1677860714_audio_128.mp3"  length="8297787"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 03 Mar 2023 17:25:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Este relato cuenta la historia de un hombre que lo deja todo cuando está en la cresta de la ola de los negocios. Algo que no entiende muy bien, al menos al principio, su amigo, que narra esta historia en voz de Juan Cubas. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;El relato empieza así: El presidente de la compañía le daba palmaditas a la espalda a mi buen amigo Ricardo. Con razón. Había cerrado una operación de récord en la compañía y se había convertido en una leyenda en la oficina. Ricardo y yo empezamos a trabajar juntos hace casi quince años. Nuestra labor era conseguir beneficios manejando el dinero de los demás. Y por Dios que lo conseguimos. La ambición siempre nos empujó a objetivos inalcanzables para los demás, aunque fuera a costa de agresividad y al filo de las normas del mercado. Ricardo era el mejor, por más que bromeáramos entre nosotros a ver quien acabaría siendo el dueño del distrito financiero.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La historia que relato a continuación es la de cómo cambió la vida de Ricardo, de su camino en busca de la perfección y de cómo recuerdo todo lo que sucedió a partir de aquel día.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al salir de la oficina todo el equipo celebró el nuevo gran éxito de Ricardo. A lo grande. Nos corrimos una juerga como si no hubiera un mañana. Me desperté medio vestido en el sofá de la casa de Ricardo sin saber muy bien cómo llegué allí. Por la cantidad de alcohol y pastillitas que tomamos estoy seguro que yo no conduje. En la ostentosa casa de mi amigo quedaban los restos de la batalla; unas chicas despeinadas en la cama, ropa y complementos desordenados. Pero ni rastro de él.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Unos días más tarde me confirmaron en la oficina que Ricardo no había vuelto. En un primer momento me preocupé.&amp;nbsp; Intenté recordar cómo desapareció. Luego recibimos un escueto mensaje de correo electrónico en el que explicaba que se tomaba unas merecidas vacaciones. Me molestó mucho que no me avisara, que tuviera que enterarme así. Esas vacaciones se convirtieron en meses y un día me ofrecieron el puesto de Ricardo en la compañía.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20233/03/1677860690118_1677860969_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Una relación más sana</title>
                    <description>&lt;p&gt;En este relato, conocemos a dos personajes que se sienten desubicados en el mundo en el que viven, tan tecnológico e impersonal. Ambos se buscan, dándose una oportunidad para dejar aflorar sus sentimientos y la necesidad del calor humano. Este relato de Luis Soler, narrado por Juan Cubas, empieza así:&amp;nbsp; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hay muchas cosas que hacen latir el corazón de una persona. La vida es una de ellas, claro. Si no hubiera vida, el silencio, la quietud, la fría muerte ocuparían ese leve ritmo que hace que todo funcione, que todo tenga un sentido.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El corazón de Don Javier aún latía. Pese a que sus achacosos setenta y seis años (los últimos veintiocho viudo) ya no le auguraban mucho recorrido, su corazón latía. Al levantarse del lecho cada mañana para cumplir su rutina autoimpuesta, en su pecho una punzada le recordaba que estaba vivo. Y al bajar la escalera del inmueble y sus cinco pisos, su corazón cogía un mayor ritmo. Don Javier no corría, pero intentaba no parar. Girar por las calles de los capitanes Mendoza y Pinzón y cruzar la Avenida del General Sanjurjo le daba un mejor tono al músculo ventricular. El doctor López Ribas le había dicho en la última visita que tenía un buen corazón. Don Javier se reía para sí mismo pensando en cómo podría presumir de que su médico le había dicho que era un tipo de buen corazón, con el doble sentido que se le podía atribuir a esa afirmación. En el paseo que daba Don Javier, se percataba de lo que hacían el resto de transeúntes; uno paseando al perro y mirando su móvil. Otra hablando por teléfono, o discutiendo con él, porque se lo miraba de frente. Unos jóvenes en el parque ensimismados con a saber qué en la pantalla de sus tabletas. Todo este loco mundo está sumergido en una fantasía, se decía. Y refunfuñaba para sí mismo porque nadie se percataba de su presencia mientras continuaba con su paseo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Laura era una mujer de una cierta edad que aspiraba a salir de aquella ciudad. Con poca fortuna para los hombres y deseando locamente escapar de la prisión de su casa donde había quedado como la cenicienta del cuento, Laura estaba de enhorabuena. El pasado mes de septiembre había encontrado un trabajo en la frutería de la esquina de Calle Miraflores con Avenida Cortez. Era un local modesto en un barrio que mantenía algunos detalles que se resistían a desaparecer con el paso del tiempo. Quizá por eso a Don Javier le gustaba hacer escala allí en sus paseos matutinos. Y también por Laura. Por alguna razón, en ese loco mundo en el que la mayoría de atolondrados humanos habían quedado atrapados por las máquinas sorbe-cerebros, Laura era una flor de primavera. Eran dos ojos que devolvían la mirada. Era una conversación cálida con su voz cándida. Era simple y llanamente humanidad encarnada en una mujer tan viva como el germen de la ilusión por una vida mejor que incubaba en su ser. Y no era especialmente guapa. Tenía una portentosa cabellera, un cuerpo bien proporcionado, pero tenía un innegable sobrepeso y unos dientes desordenados, en un cuerpo que fue creciendo sin decidir cómo colocar su mandíbula. Don Javier no buscaba una aventura ni una relación sentimental. Nada más lejos. Él quería encontrarse con otra persona que le correspondiera con los atributos humanos; conversación, atención, comprensión, cariño.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>e2f951ab-d78b-5276-b46b-65276422b3c6</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20232/24/1677229196424_1677229211_audio_128.mp3"  length="9616866"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 24 Feb 2023 10:00:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:02</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;En este relato, conocemos a dos personajes que se sienten desubicados en el mundo en el que viven, tan tecnológico e impersonal. Ambos se buscan, dándose una oportunidad para dejar aflorar sus sentimientos y la necesidad del calor humano. Este relato de Luis Soler, narrado por Juan Cubas, empieza así:&amp;nbsp; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hay muchas cosas que hacen latir el corazón de una persona. La vida es una de ellas, claro. Si no hubiera vida, el silencio, la quietud, la fría muerte ocuparían ese leve ritmo que hace que todo funcione, que todo tenga un sentido.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El corazón de Don Javier aún latía. Pese a que sus achacosos setenta y seis años (los últimos veintiocho viudo) ya no le auguraban mucho recorrido, su corazón latía. Al levantarse del lecho cada mañana para cumplir su rutina autoimpuesta, en su pecho una punzada le recordaba que estaba vivo. Y al bajar la escalera del inmueble y sus cinco pisos, su corazón cogía un mayor ritmo. Don Javier no corría, pero intentaba no parar. Girar por las calles de los capitanes Mendoza y Pinzón y cruzar la Avenida del General Sanjurjo le daba un mejor tono al músculo ventricular. El doctor López Ribas le había dicho en la última visita que tenía un buen corazón. Don Javier se reía para sí mismo pensando en cómo podría presumir de que su médico le había dicho que era un tipo de buen corazón, con el doble sentido que se le podía atribuir a esa afirmación. En el paseo que daba Don Javier, se percataba de lo que hacían el resto de transeúntes; uno paseando al perro y mirando su móvil. Otra hablando por teléfono, o discutiendo con él, porque se lo miraba de frente. Unos jóvenes en el parque ensimismados con a saber qué en la pantalla de sus tabletas. Todo este loco mundo está sumergido en una fantasía, se decía. Y refunfuñaba para sí mismo porque nadie se percataba de su presencia mientras continuaba con su paseo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Laura era una mujer de una cierta edad que aspiraba a salir de aquella ciudad. Con poca fortuna para los hombres y deseando locamente escapar de la prisión de su casa donde había quedado como la cenicienta del cuento, Laura estaba de enhorabuena. El pasado mes de septiembre había encontrado un trabajo en la frutería de la esquina de Calle Miraflores con Avenida Cortez. Era un local modesto en un barrio que mantenía algunos detalles que se resistían a desaparecer con el paso del tiempo. Quizá por eso a Don Javier le gustaba hacer escala allí en sus paseos matutinos. Y también por Laura. Por alguna razón, en ese loco mundo en el que la mayoría de atolondrados humanos habían quedado atrapados por las máquinas sorbe-cerebros, Laura era una flor de primavera. Eran dos ojos que devolvían la mirada. Era una conversación cálida con su voz cándida. Era simple y llanamente humanidad encarnada en una mujer tan viva como el germen de la ilusión por una vida mejor que incubaba en su ser. Y no era especialmente guapa. Tenía una portentosa cabellera, un cuerpo bien proporcionado, pero tenía un innegable sobrepeso y unos dientes desordenados, en un cuerpo que fue creciendo sin decidir cómo colocar su mandíbula. Don Javier no buscaba una aventura ni una relación sentimental. Nada más lejos. Él quería encontrarse con otra persona que le correspondiera con los atributos humanos; conversación, atención, comprensión, cariño.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20232/24/1677229196424_1677229570_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>La sortija</title>
                    <description>&lt;div&gt;PERSONAJES&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO Un hombre de unos 30 años. Su actitud nerviosa muestra que algo le preocupa.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN. Amigo de Romeo, de su misma edad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES. Una vecina. De unos 50 o 60 años.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;VESTUARIO&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO Está elegantemente vestido, como para ir a una boda. Es evidente que pasa calor con ese vestuario.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN. También va muy elegante&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES. Viste como de ir por casa, con camiseta ancha, pantuflas y sin arreglar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;LUGAR. El interior de un piso de soltero en el que se ve el mobiliario habitual de un piso pequeño; una cama con muchos cojines grandes, sofá, mesita. La acción sucede en tiempo presente.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;SITUACIÓN. Es verano. El hombre que aparece en escena está limpiando con un aspirador el suelo de la habitación mientras fuma un cigarillo electrónico, con cierto nerviosismo o prisa por algo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sortija&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Escrito por Luis Soler Dauchy&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Piso del protagonista&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo está vapeando, es decir, fumando un cigarrillo electrónico al mismo tiempo que está pasando el aspirador por la habitación haciendo especial hincapié bajo la cama.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(Suena un teléfono móvil) Deja de lado, sobre la mesita, y de mala gana el cigarrillo electrónico. Apaga la aspiradora. Mira la pantalla del móvil y fuerza una sonrisa para conseguir un tono conciliador.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO&amp;nbsp; :&amp;nbsp; - Hola cariño, ¿cómo estás preciosa? (una breve pausa)&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sí mi amor. A la una y media nos vemos allí&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Como dije, en el Restaurante Del Puerto, ah sí,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;pero no quiero que corras. Sé ociosa.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Acaba el trabajo y no te apresures.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Yo estoy en casa acabando unas tareas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;No, que si vas corriendo te mareas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Si acaso, acaba lo que haces y luego subes&lt;/div&gt;&lt;div&gt;¿Quieres que quedemos mejor a las tres?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;¿No? Está bien. Entonces a las dos me ves.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Nos vemos luego. Sí, yo también lo deseo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Un beso mi amor. Iré dando un paseo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo retoma el cigarillo electrónico y aspira con fuerza y exhala una bocanada de vapor. Enciende también la aspiradora y sigue aspirando, intentando llegar al punto más recóndito de debajo de la cama con cierta dificultad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Llaman a la puerta. Romeo apaga de nuevo la aspiradora.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - ¿Quién es? ¿Quién llama a esta hora?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES: (desde el otro lado de la puerta) - Soy Dolores. ¿Acabó ya con la aspiradora?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Me pareció escuchar que la había apagado.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - No Dolores, aún no. Y no se la devolveré hasta que no acabe.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES: - Es que yo también la necesito. Hoy toca limpieza a fondo, ¿sabe?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Se la subo en cuanto todo se lo haya tragado.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo enciende la aspiradora de nuevo y en tan solo un momento después vuelven a llamar a la puerta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(visiblemente nervioso e irritado)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - ¿Qué quiere ahora? Si dice aspiradora, la acierta.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: - Soy yo, Julián. Tu amigo del alma. Ábreme la puerta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(le abre la puerta)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Pasa&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: (se tumba en la cama y sobre los cojines como si fuera un cómodo sofá) - ¿Cómo está mi mejor amigo esta mañana?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Desde luego no te reconozco. Creo que esta es&lt;/div&gt;&lt;div&gt;la primera vez en mi vida que te veo, ya ves,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;empuñando una aspiradora con tanta maña.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Estoy un poco ocupado ahora. ¿Qué quieres?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: - ¿A ti qué te parece? Vengo a ver la transformación&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;del capullo en flor, del gusano en mariposón,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;del rompecorazones de Mahón, ay si te vieres,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;en un hombre que claudica a su destino.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(continuará)...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>9b3fc40a-ee97-5264-ba0f-eda4db1b3140</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20232/16/1676564312079_1676564311_audio_128.mp3"  length="9579250"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 16 Feb 2023 17:18:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;div&gt;PERSONAJES&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO Un hombre de unos 30 años. Su actitud nerviosa muestra que algo le preocupa.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN. Amigo de Romeo, de su misma edad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES. Una vecina. De unos 50 o 60 años.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;VESTUARIO&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO Está elegantemente vestido, como para ir a una boda. Es evidente que pasa calor con ese vestuario.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN. También va muy elegante&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES. Viste como de ir por casa, con camiseta ancha, pantuflas y sin arreglar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;LUGAR. El interior de un piso de soltero en el que se ve el mobiliario habitual de un piso pequeño; una cama con muchos cojines grandes, sofá, mesita. La acción sucede en tiempo presente.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;SITUACIÓN. Es verano. El hombre que aparece en escena está limpiando con un aspirador el suelo de la habitación mientras fuma un cigarillo electrónico, con cierto nerviosismo o prisa por algo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sortija&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Escrito por Luis Soler Dauchy&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Piso del protagonista&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo está vapeando, es decir, fumando un cigarrillo electrónico al mismo tiempo que está pasando el aspirador por la habitación haciendo especial hincapié bajo la cama.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(Suena un teléfono móvil) Deja de lado, sobre la mesita, y de mala gana el cigarrillo electrónico. Apaga la aspiradora. Mira la pantalla del móvil y fuerza una sonrisa para conseguir un tono conciliador.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO&amp;nbsp; :&amp;nbsp; - Hola cariño, ¿cómo estás preciosa? (una breve pausa)&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sí mi amor. A la una y media nos vemos allí&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Como dije, en el Restaurante Del Puerto, ah sí,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;pero no quiero que corras. Sé ociosa.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Acaba el trabajo y no te apresures.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Yo estoy en casa acabando unas tareas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;No, que si vas corriendo te mareas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Si acaso, acaba lo que haces y luego subes&lt;/div&gt;&lt;div&gt;¿Quieres que quedemos mejor a las tres?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;¿No? Está bien. Entonces a las dos me ves.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Nos vemos luego. Sí, yo también lo deseo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Un beso mi amor. Iré dando un paseo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo retoma el cigarillo electrónico y aspira con fuerza y exhala una bocanada de vapor. Enciende también la aspiradora y sigue aspirando, intentando llegar al punto más recóndito de debajo de la cama con cierta dificultad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Llaman a la puerta. Romeo apaga de nuevo la aspiradora.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - ¿Quién es? ¿Quién llama a esta hora?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES: (desde el otro lado de la puerta) - Soy Dolores. ¿Acabó ya con la aspiradora?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Me pareció escuchar que la había apagado.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - No Dolores, aún no. Y no se la devolveré hasta que no acabe.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;DOLORES: - Es que yo también la necesito. Hoy toca limpieza a fondo, ¿sabe?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Se la subo en cuanto todo se lo haya tragado.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Romeo enciende la aspiradora de nuevo y en tan solo un momento después vuelven a llamar a la puerta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(visiblemente nervioso e irritado)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - ¿Qué quiere ahora? Si dice aspiradora, la acierta.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: - Soy yo, Julián. Tu amigo del alma. Ábreme la puerta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(le abre la puerta)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Pasa&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: (se tumba en la cama y sobre los cojines como si fuera un cómodo sofá) - ¿Cómo está mi mejor amigo esta mañana?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Desde luego no te reconozco. Creo que esta es&lt;/div&gt;&lt;div&gt;la primera vez en mi vida que te veo, ya ves,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;empuñando una aspiradora con tanta maña.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;ROMEO: - Estoy un poco ocupado ahora. ¿Qué quieres?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;JULIÁN: - ¿A ti qué te parece? Vengo a ver la transformación&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;del capullo en flor, del gusano en mariposón,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;del rompecorazones de Mahón, ay si te vieres,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;en un hombre que claudica a su destino.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(continuará)...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20232/16/1676564312079_1676564698_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>En el último minuto</title>
                    <description>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ésta una obra de microteatro. Emplea una escenografía mínima y su&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;duración no es superior a 15 minutos. Está concebida para ser representada&lt;/p&gt;&lt;p&gt;profesionalmente en salas de microteatro, o, de manera aficionada, en&lt;/p&gt;&lt;p&gt;cualquier espacio.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;PERSONAJES : JAVIER Hombre mayor, hipocondríaco y desconfiado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS Vendedor sereno, inteligente y un poco enigmático.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;VESTUARIO : JAVIER viste de estar por casa y CARLOS viste formal.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;LUGAR : La acción tiene lugar en casa de JAVIER en tiempo presente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;SITUACIÓN Javier se siente al final de su vida y cree que el día de hoy es el&lt;/p&gt;&lt;p&gt;último de su existencia. La llegada de Carlos, un vendedor que ofrece&lt;/p&gt;&lt;p&gt;soluciones de todo tipo, abre una expectativa a Javier. ¿Podrá venderle algo&lt;/p&gt;&lt;p&gt;que le salve la vida?¿Y su alma?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el último minuto&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Por Gualterio de Monsonís&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Salón de casa de JAVIER.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER está sentado en una mecedora, con una manta de cuadros sobre las&lt;/p&gt;&lt;p&gt;piernas. Está leyendo unos papeles. JAVIER lleva bata, usa gafas de leer y&lt;/p&gt;&lt;p&gt;tiene una mesa camilla cerca con un vaso de agua, libros y un platito con una&lt;/p&gt;&lt;p&gt;pastilla y cajas de medicamentos. Tiene una edad avanzada, canas, aspecto&lt;/p&gt;&lt;p&gt;de cansado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER (habla para sí mismo) Esto es el colmo. Falta de plaquetas, falta de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;hierro, falta de visión, falta de calcio, falta de sueño... En lugar de envejecer&lt;/p&gt;&lt;p&gt;parece que soy un colador.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(Llaman a la puerta).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER ¿Quién es?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(Contesta desde la puerta).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Soy Carlos, me envía Remigia, la vecina.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. No estoy&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Pero si le estoy oyendo Don Javier.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. No abro a desconocidos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Por favor Don Javier, que no es Usted un niño. Además, sólo será&lt;/p&gt;&lt;p&gt;un momento. Creo que le va a interesar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. Puede abrir la puerta. No está cerrada. Pero quédese allí mismo. No&lt;/p&gt;&lt;p&gt;quiero contagiarle de coronavirus. (Tose falsamente)&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Entra CARLOS. Joven vendedor. Viste formal. Lleva un maletín con&lt;/p&gt;&lt;p&gt;catálogos de productos y folios, libretas, bolígrafos&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS Hola Don Javier. Gracias por recibirme. Remigia, su vecina, me ha&lt;/p&gt;&lt;p&gt;hablado de Usted. Soy vendedor de remedios farmacéuticos y me ha&lt;/p&gt;&lt;p&gt;explicado que quizás alguno de mis productos le sería útil.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER ¡Que bien! (con sorna) Un sacacuartos en mi casa. Pues va a salir&lt;/p&gt;&lt;p&gt;escaldado joven. No tengo un duro para sea lo que sea que venda. Desde&lt;/p&gt;&lt;p&gt;luego, cada día son más atrevidos Ustedes los vendedores puerta a puerta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Me han dicho que le vendría bien algún reconstituyente. Algo que&lt;/p&gt;&lt;p&gt;le mantenga sano y animado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. Usted me está ya animando la tarde. Pero a partir de aquí creo que&lt;/p&gt;&lt;p&gt;ya me he divertido bastante y, como le he dicho, no tengo intención de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;comprar nada o sea que hágase un favor y vaya al siguiente vecino. Puede&lt;/p&gt;&lt;p&gt;decir que le envío yo si con eso le abren la puerta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Gracias. Pero déjeme al menos que le explique qué tengo. Algo de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;lo que llevo seguro que le sirve.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. ¿Me puede quitar veinte años?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(continuará)&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f5140692-6d9b-58e6-a4db-0ab9842b4101</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20232/16/1676550610584_1676550621_audio_128.mp3"  length="13305774"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 16 Feb 2023 13:30:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:13:53</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 1rem;&quot;&gt;Ésta una obra de microteatro. Emplea una escenografía mínima y su&lt;/span&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;duración no es superior a 15 minutos. Está concebida para ser representada&lt;/p&gt;&lt;p&gt;profesionalmente en salas de microteatro, o, de manera aficionada, en&lt;/p&gt;&lt;p&gt;cualquier espacio.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;PERSONAJES : JAVIER Hombre mayor, hipocondríaco y desconfiado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS Vendedor sereno, inteligente y un poco enigmático.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;VESTUARIO : JAVIER viste de estar por casa y CARLOS viste formal.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;LUGAR : La acción tiene lugar en casa de JAVIER en tiempo presente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;SITUACIÓN Javier se siente al final de su vida y cree que el día de hoy es el&lt;/p&gt;&lt;p&gt;último de su existencia. La llegada de Carlos, un vendedor que ofrece&lt;/p&gt;&lt;p&gt;soluciones de todo tipo, abre una expectativa a Javier. ¿Podrá venderle algo&lt;/p&gt;&lt;p&gt;que le salve la vida?¿Y su alma?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el último minuto&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Por Gualterio de Monsonís&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Salón de casa de JAVIER.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER está sentado en una mecedora, con una manta de cuadros sobre las&lt;/p&gt;&lt;p&gt;piernas. Está leyendo unos papeles. JAVIER lleva bata, usa gafas de leer y&lt;/p&gt;&lt;p&gt;tiene una mesa camilla cerca con un vaso de agua, libros y un platito con una&lt;/p&gt;&lt;p&gt;pastilla y cajas de medicamentos. Tiene una edad avanzada, canas, aspecto&lt;/p&gt;&lt;p&gt;de cansado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER (habla para sí mismo) Esto es el colmo. Falta de plaquetas, falta de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;hierro, falta de visión, falta de calcio, falta de sueño... En lugar de envejecer&lt;/p&gt;&lt;p&gt;parece que soy un colador.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(Llaman a la puerta).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER ¿Quién es?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(Contesta desde la puerta).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Soy Carlos, me envía Remigia, la vecina.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. No estoy&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Pero si le estoy oyendo Don Javier.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. No abro a desconocidos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Por favor Don Javier, que no es Usted un niño. Además, sólo será&lt;/p&gt;&lt;p&gt;un momento. Creo que le va a interesar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. Puede abrir la puerta. No está cerrada. Pero quédese allí mismo. No&lt;/p&gt;&lt;p&gt;quiero contagiarle de coronavirus. (Tose falsamente)&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Entra CARLOS. Joven vendedor. Viste formal. Lleva un maletín con&lt;/p&gt;&lt;p&gt;catálogos de productos y folios, libretas, bolígrafos&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS Hola Don Javier. Gracias por recibirme. Remigia, su vecina, me ha&lt;/p&gt;&lt;p&gt;hablado de Usted. Soy vendedor de remedios farmacéuticos y me ha&lt;/p&gt;&lt;p&gt;explicado que quizás alguno de mis productos le sería útil.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER ¡Que bien! (con sorna) Un sacacuartos en mi casa. Pues va a salir&lt;/p&gt;&lt;p&gt;escaldado joven. No tengo un duro para sea lo que sea que venda. Desde&lt;/p&gt;&lt;p&gt;luego, cada día son más atrevidos Ustedes los vendedores puerta a puerta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Me han dicho que le vendría bien algún reconstituyente. Algo que&lt;/p&gt;&lt;p&gt;le mantenga sano y animado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. Usted me está ya animando la tarde. Pero a partir de aquí creo que&lt;/p&gt;&lt;p&gt;ya me he divertido bastante y, como le he dicho, no tengo intención de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;comprar nada o sea que hágase un favor y vaya al siguiente vecino. Puede&lt;/p&gt;&lt;p&gt;decir que le envío yo si con eso le abren la puerta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;CARLOS. Gracias. Pero déjeme al menos que le explique qué tengo. Algo de&lt;/p&gt;&lt;p&gt;lo que llevo seguro que le sirve.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;JAVIER. ¿Me puede quitar veinte años?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(continuará)&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20232/16/1676550610584_1676551070_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>Ciego de lujuria</title>
                    <description>&lt;p&gt;Relato erótico de Luis Soler Dauchy incluido en la recopilación Voyeur de Ediciones Irreverentes&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquí un fragmento: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;No me esperaba que María José me enviara un mensaje al móvil. Primero; no recordaba haberle dado mi número. Segundo; no era capaz de imaginarme qué interés podría tener en quedar conmigo. Es cierto que cada vez que nos veíamos, me parecía intuir en su mirada un brillo especial. Yo fantaseaba pensando que quizás le gustaba, pero sin mucho afán. Pero hay que tener en cuenta que las circunstancias en las que nos hubiéramos visto antes eran siempre similares; en el momento de dejar a mi esposa Paqui en la reunión semanal del grupo de las Princesas, en el momento de recogerla y, ocasionalmente, si coincidían en casa para tomar un café al tiempo que yo partía hacia la oficina. Digamos que sabía quién era Maria José, pero no puedo decir que la conociera. Maria José me pidió que fuera a una tienda que se llamaba Copas y que encontraría en el centro. También me pidió discreción. Seguí las indicaciones. Fui buscando un bar y me encontré con una pequeña tienda de lencería. Al entrar, la falta de espacio me resultó un tanto claustrofóbica. Las prendas íntimas no dejaban mucho espacio para moverse, apenas para llegar al micro mostrador y a un no mucho más amplio probador. En ese instante pensé que había caído en una encerrona. Los sujetadores de tallas grandes parecían apuntarme. Era difícil pasar sin rozar alguna prenda. Maria José me sonrió ampliamente al verme llegar y me invitó a pasar. En dos pasos recorrí la tienda entera. Al lado de la caja estilo retro, Maria José me saludo con un efusivo:&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Hola guapo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;No me esperaba un saludo así. Y confirmé que había algo de encerrona. Sus ojos me lo decían.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No entiendo muy bien porqué me has pedido que venga. ¿Quieres que le lleve algo a Paqui?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Vas mal. La cosa no va por ahí. Pero antes de que salgas, hablaremos de ti y hablaremos de ella.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Pasa algo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Sí. Lo cierto es que sí. No voy a irme por las ramas. Me apetecería jugar a las adivinanzas, pero creo que no tenemos mucho tiempo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Me parece bien. Yo no tengo mucho tiempo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Pues vamos allá. Empezaré por lo que me cuesta más. – tomó aire, hinchó sus pechos y soltó el aire poco a poco. Me llegó su cálido aliento con un ligero sabor a fresa ácida. – Me gustas. – Soltó el poco aire que le quedaba con una risa nerviosa.- Bueno. Ya lo he dicho. No quiero que pienses que soy una chica lanzada. Normalmente no me considero así. Pero es que quería que lo supieras.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</description>
                    <guid>60426627-a106-5396-bf5c-b7bd40da6b8e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20232/16/1676550101835_1676550114_audio_128.mp3"  length="21203113"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 16 Feb 2023 13:21:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:22:08</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Relato erótico de Luis Soler Dauchy incluido en la recopilación Voyeur de Ediciones Irreverentes&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquí un fragmento: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;No me esperaba que María José me enviara un mensaje al móvil. Primero; no recordaba haberle dado mi número. Segundo; no era capaz de imaginarme qué interés podría tener en quedar conmigo. Es cierto que cada vez que nos veíamos, me parecía intuir en su mirada un brillo especial. Yo fantaseaba pensando que quizás le gustaba, pero sin mucho afán. Pero hay que tener en cuenta que las circunstancias en las que nos hubiéramos visto antes eran siempre similares; en el momento de dejar a mi esposa Paqui en la reunión semanal del grupo de las Princesas, en el momento de recogerla y, ocasionalmente, si coincidían en casa para tomar un café al tiempo que yo partía hacia la oficina. Digamos que sabía quién era Maria José, pero no puedo decir que la conociera. Maria José me pidió que fuera a una tienda que se llamaba Copas y que encontraría en el centro. También me pidió discreción. Seguí las indicaciones. Fui buscando un bar y me encontré con una pequeña tienda de lencería. Al entrar, la falta de espacio me resultó un tanto claustrofóbica. Las prendas íntimas no dejaban mucho espacio para moverse, apenas para llegar al micro mostrador y a un no mucho más amplio probador. En ese instante pensé que había caído en una encerrona. Los sujetadores de tallas grandes parecían apuntarme. Era difícil pasar sin rozar alguna prenda. Maria José me sonrió ampliamente al verme llegar y me invitó a pasar. En dos pasos recorrí la tienda entera. Al lado de la caja estilo retro, Maria José me saludo con un efusivo:&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Hola guapo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;No me esperaba un saludo así. Y confirmé que había algo de encerrona. Sus ojos me lo decían.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No entiendo muy bien porqué me has pedido que venga. ¿Quieres que le lleve algo a Paqui?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;No. Vas mal. La cosa no va por ahí. Pero antes de que salgas, hablaremos de ti y hablaremos de ella.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;¿Pasa algo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Sí. Lo cierto es que sí. No voy a irme por las ramas. Me apetecería jugar a las adivinanzas, pero creo que no tenemos mucho tiempo.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Me parece bien. Yo no tengo mucho tiempo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;span style=&quot;white-space:pre&quot;&gt;	&lt;/span&gt;Pues vamos allá. Empezaré por lo que me cuesta más. – tomó aire, hinchó sus pechos y soltó el aire poco a poco. Me llegó su cálido aliento con un ligero sabor a fresa ácida. – Me gustas. – Soltó el poco aire que le quedaba con una risa nerviosa.- Bueno. Ya lo he dicho. No quiero que pienses que soy una chica lanzada. Normalmente no me considero así. Pero es que quería que lo supieras.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20232/16/1676550101835_1676550531_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>El ratón roedor</title>
                    <description>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Este cuento infantil escrito por Luis Soler, tiene la interpretación de Manel Navarro. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Aquí un fragmento:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;En el Valle de piedra viven unas pocas familias que trabajan el campo y viven de lo que cultivan. No son muchos y se conocen todos. Cuando a uno le falta algo, se lo pide a otro. Y así van solucionando sus problemas. Pero a final del verano, y por primera vez en mucho tiempo, el problema es grave. Han robado a Juan Barriga. Preocupado, ha alertado al resto de vecinos y han decidido encontrarse en la plaza al acabar la jornada. Todos han venido a escuchar a Juan.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Entraron por la noche y se llevaron mis sacos de habas secas – dice Juan&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Estaremos alerta y, si sabemos algo de tus habas te lo haremos saber.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; A mi no me han robado nada – dice Raúl Espaldas- pero tengo un ratón que viene a comerse el grano de mi casa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Sólo un par de días después ya hay una nueva alarma en el Valle de piedra. A Antón Barbilla le han robado la carretilla. De nuevo se reúnen los vecinos para escuchar los detalles de lo que ocurrió. Y Antón explica como antes estaba allí su carretilla y ahora no. Y Raúl Espaldas dice;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; A mi no me han robado la carretilla. Si necesitas la mía te la prestó Antón. Lo que yo tengo en casa es un ratón. Un ratón ladrón, que entra de noche a comerse el grano.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Los vecinos están preocupados porque alguien se llevó una carretilla, pero no le dan mucha importancia a lo que le preocupa a Raúl. En definitiva sólo se trata de un ratón.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Raúl decide actuar. Prepara trampas con queso, pasa noches en vela, encierra el grano bajo llave. Pero ese ratón se las ingenia para entrar y morder sus sacos de trigo y maíz. A la mañana siguiente llaman a la puerta de Raúl. De nuevo habrá reunión al atardecer en la plaza. Esta vez será por Andrés Mentón.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Sollozando Andrés cuenta a los vecinos que un ladrón se llevó azada, pico y pala. Ahora ya no tiene Andrés con que trabajar la tierra y se desespera. </description>
                    <guid>73696654-0b6f-5fde-98fa-b3f9417b147a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20232/16/1676544948439_1676544951_audio_128.mp3"  length="4967488"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 16 Feb 2023 11:55:00 +0100</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:10</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Este cuento infantil escrito por Luis Soler, tiene la interpretación de Manel Navarro. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Aquí un fragmento:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;En el Valle de piedra viven unas pocas familias que trabajan el campo y viven de lo que cultivan. No son muchos y se conocen todos. Cuando a uno le falta algo, se lo pide a otro. Y así van solucionando sus problemas. Pero a final del verano, y por primera vez en mucho tiempo, el problema es grave. Han robado a Juan Barriga. Preocupado, ha alertado al resto de vecinos y han decidido encontrarse en la plaza al acabar la jornada. Todos han venido a escuchar a Juan.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Entraron por la noche y se llevaron mis sacos de habas secas – dice Juan&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Estaremos alerta y, si sabemos algo de tus habas te lo haremos saber.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; A mi no me han robado nada – dice Raúl Espaldas- pero tengo un ratón que viene a comerse el grano de mi casa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Sólo un par de días después ya hay una nueva alarma en el Valle de piedra. A Antón Barbilla le han robado la carretilla. De nuevo se reúnen los vecinos para escuchar los detalles de lo que ocurrió. Y Antón explica como antes estaba allí su carretilla y ahora no. Y Raúl Espaldas dice;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;-&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; A mi no me han robado la carretilla. Si necesitas la mía te la prestó Antón. Lo que yo tengo en casa es un ratón. Un ratón ladrón, que entra de noche a comerse el grano.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Los vecinos están preocupados porque alguien se llevó una carretilla, pero no le dan mucha importancia a lo que le preocupa a Raúl. En definitiva sólo se trata de un ratón.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Raúl decide actuar. Prepara trampas con queso, pasa noches en vela, encierra el grano bajo llave. Pero ese ratón se las ingenia para entrar y morder sus sacos de trigo y maíz. A la mañana siguiente llaman a la puerta de Raúl. De nuevo habrá reunión al atardecer en la plaza. Esta vez será por Andrés Mentón.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;background-image: initial; background-position: initial; background-size: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 14px;&quot;&gt;Sollozando Andrés cuenta a los vecinos que un ladrón se llevó azada, pico y pala. Ahora ya no tiene Andrés con que trabajar la tierra y se desespera. </itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20232/16/1676544948439_1676545176_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 28. Lady Lang. Las llaves</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Lady Lang titulado Las llaves.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>3912cfb1-4bde-5d8b-a1f9-5e8a3829343d</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20226/1/1654074804210_1654074823_audio_128.mp3"  length="7842630"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Wed, 01 Jun 2022 11:13:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:11</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Lady Lang titulado Las llaves.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20226/01/1654074804210_1654074873_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 40. Reme-Dios. Maldita gota</title>
                    <description>&lt;p&gt;Reme-Dios escribe Maldita gota, otro de los relatos que encontrarás incluidos en el libro In Extremis&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>20f8ef5e-9339-5587-b601-7971a5fa2ab8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/30/1653898199451_1653898227_audio_128.mp3"  length="10126359"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 May 2022 10:10:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:34</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Reme-Dios escribe Maldita gota, otro de los relatos que encontrarás incluidos en el libro In Extremis&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/30/1653898199451_1653898467_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 39. Inma Pitaluga. El efecto nocebo</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta El efecto nocebo, una historia de Inma Pitaluga&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>72ed703b-ae81-5d07-819f-9bd2b2051c55</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/30/1653898074069_1653898101_audio_128.mp3"  length="9047606"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 May 2022 10:08:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:26</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta El efecto nocebo, una historia de Inma Pitaluga&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/30/1653898074069_1653898154_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 38. Matira Picardo. Rojo atolón</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta Rojo atolón, un relato de Matira Picardo&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>751e45e6-92cd-572b-bf53-4c7b9b8dae1b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/30/1653897944871_1653897980_audio_128.mp3"  length="9688755"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 May 2022 10:06:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:06</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta Rojo atolón, un relato de Matira Picardo&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/30/1653897944871_1653898041_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 37. Rafael Oliver Puig. Cromapons</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis ens du el relat d&#039;en Rafael Oliver Puig amb la història titulada Cromapons&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>4db6e9fa-1650-548b-a02c-7ee76077a1d7</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/30/1653897798427_1653897822_audio_128.mp3"  length="6028687"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 May 2022 10:03:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:17</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis ens du el relat d&#039;en Rafael Oliver Puig amb la història titulada Cromapons&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/30/1653897798427_1653897908_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 36. Oliva. Gemellicius inversus</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta Gemellicius inversus, un relato de Oliva&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>cc7fb93e-c7a9-5512-ab1b-048c77aee8f6</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/30/1653897674620_1653897708_audio_128.mp3"  length="9989268"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 30 May 2022 10:01:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:25</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta Gemellicius inversus, un relato de Oliva&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/30/1653897674620_1653897759_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 50. Eva Vinent Pons. Azar</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis trae el último de los relatos incluido en sus páginas. Se trata de la historia Azar escrita por Eva Vinent Pons.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>1b6bb054-d750-502c-ba45-0a3d7f24abad</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653675036049_1653675064_audio_128.mp3"  length="7242858"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:11:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis trae el último de los relatos incluido en sus páginas. Se trata de la historia Azar escrita por Eva Vinent Pons.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653675036049_1653675134_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 49. María Villalonga Pons. Púdin de pasas</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato de María Villalonga Pons con el título Pudín de pasas&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>3313f245-9ed0-58f2-9cd6-753f0d0ba671</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674908963_1653674933_audio_128.mp3"  length="7828001"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:08:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato de María Villalonga Pons con el título Pudín de pasas&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674908963_1653675004_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 48. Urpi. Página 100</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis es un libro de relatos que incluye éste de Urpi titulado Página 100&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>c84cec76-5c11-57a2-9865-97ba2d014318</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674746241_1653674775_audio_128.mp3"  length="10767926"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:06:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis es un libro de relatos que incluye éste de Urpi titulado Página 100&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674746241_1653674878_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 47. Joan Triay Vidal. La contracta</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;en Joan Triay Vidal titulat La contracta&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>922809fb-d59f-5b7d-8b09-f1bb49ee2baf</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674625565_1653674656_audio_128.mp3"  length="7850571"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:04:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;en Joan Triay Vidal titulat La contracta&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674625565_1653674723_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 46. Luis Soler Dauchy. Ricky King</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis recoge el relato de Luis Soler Dauchy titulado Ricky King&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6f6173f9-959e-5f34-bec1-b4b5ebf19baf</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674493653_1653674542_audio_128.mp3"  length="5387537"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:02:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:37</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis recoge el relato de Luis Soler Dauchy titulado Ricky King&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674493653_1653674593_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 45. Mela Sánchez. Una urgencia</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta la obra de Mela Sánchez titulada Una urgencia.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b6fbfb7c-2ef5-50d3-b142-1329ea7eec20</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674395070_1653674422_audio_128.mp3"  length="5952618"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 20:00:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta la obra de Mela Sánchez titulada Una urgencia.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674395070_1653674469_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 44. Marta Sales Villalonga. Andròmines</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis ens porta el relat Andròmines de na Marta Sales Villalonga&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>73c17c71-14a4-52fa-b936-bae0a042d71c</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674303998_1653674322_audio_128.mp3"  length="9326803"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 19:58:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:44</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis ens porta el relat Andròmines de na Marta Sales Villalonga&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674303998_1653674372_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 43. Queta Riudavets. La cueva</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. La cueva es un relato de Queta Riudavets&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>fdc50a66-8bbd-5fc6-ad59-593768b01ed5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674204633_1653674225_audio_128.mp3"  length="9449265"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 19:57:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:51</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. La cueva es un relato de Queta Riudavets&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674204633_1653674270_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 42. Diego Riera Moreno. El bracito de Pancracio</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta la obra El bracito de Pancracio, un escrito de Diego Riera Moreno&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b98cc4b7-a2ac-562f-8f8f-0f5581a1e519</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653674088824_1653674116_audio_128.mp3"  length="4023737"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 19:55:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta la obra El bracito de Pancracio, un escrito de Diego Riera Moreno&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653674088824_1653674176_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 41. Isabel Ribas Armengol. Boix</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del llibre recopilatori de relats In Extremis, aquí arriba el treball d&#039;Isabel Ribas Armengol amb el títol de Boix&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b87a73a6-b09e-5adc-9a04-407fbc1b4223</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/27/1653673795186_1653673826_audio_128.mp3"  length="8842806"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 27 May 2022 19:50:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del llibre recopilatori de relats In Extremis, aquí arriba el treball d&#039;Isabel Ribas Armengol amb el títol de Boix&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/27/1653673795186_1653673889_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 32. Mercè Morató. Guisantes a la murciana</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis es una recopilación de relatos. Éste es de Mercè Morató y se titula Guisantes a la murciana&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b31f74ec-1a33-5d8a-a495-02d9bf1d5fb8</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690845162_1652690867_audio_128.mp3"  length="4835831"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:47:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:02</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis es una recopilación de relatos. Éste es de Mercè Morató y se titula Guisantes a la murciana&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690845162_1652690941_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 35. Elena Olèo Cortés. Punt decisiu</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta Punt decisiu, un relato de Elena Olèo Cortés&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>9f02a2ab-5b1d-52f9-962e-1d49f3b8a837</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690620704_1652690655_audio_128.mp3"  length="7861020"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta Punt decisiu, un relato de Elena Olèo Cortés&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690620704_1652690707_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 34. Epi Olaizola Irazusta &#039;Irrintzi&#039;. Mirari</title>
                    <description>&lt;p&gt;El relato número 34 de la antología de relatos In extremis es para Irrintzi, que escribe esta historia titulada Mirari&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>8604c23e-5856-502d-869c-afc546061847</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690470092_1652690515_audio_128.mp3"  length="4043799"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:41:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:13</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;El relato número 34 de la antología de relatos In extremis es para Irrintzi, que escribe esta historia titulada Mirari&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690470092_1652690585_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 33. AnGUStia. Nadie sabe</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis trae ahora un relato de anGUStia (se hace llamar así), con el título Nadie sabe&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>028f17e8-9298-57c7-b09a-2cccfcb94486</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690342774_1652690377_audio_128.mp3"  length="5892850"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:39:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:09</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis trae ahora un relato de anGUStia (se hace llamar así), con el título Nadie sabe&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690342774_1652690436_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 31. Carmen Montero. Un día como otro</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis nos trae un relato de Carmen Montero. Se titula Un día como otro&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>67f61897-c719-509c-9d06-b1ff151ecacb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690195509_1652690225_audio_128.mp3"  length="2561715"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:37:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:40</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis nos trae un relato de Carmen Montero. Se titula Un día como otro&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690195509_1652690296_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 30. Alfons Méndez Vidal. Confessions d&#039;un banquer extraviat</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;en Alfons Méndez amb el títol Confessions d&#039;un banquer extraviat&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>53d34a75-5922-550e-98b5-cddaabcaf7fb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/16/1652690039264_1652690078_audio_128.mp3"  length="9115733"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 16 May 2022 10:34:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:30</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;en Alfons Méndez amb el títol Confessions d&#039;un banquer extraviat&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/16/1652690039264_1652690141_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 29. Melo. El poder de un pito</title>
                    <description>&lt;p&gt;Relato El poder de un pito de Melo en el libro In extremis.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0afdbb5c-c7cf-5289-a6b0-a35f26f9e3b2</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/13/1652439479326_1652439497_audio_128.mp3"  length="6360964"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 May 2022 12:58:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:38</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Relato El poder de un pito de Melo en el libro In extremis.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/13/1652439479326_1652439545_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 27. Luisa L. Cortiñas. Los pies colgando</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Luisa L. Cortiñas aporta su relato al libro de los talleres de La isla de los escritores con el título Los pies colgando.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>20664ccb-43a1-58ca-8657-9886ab7e5cae</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/13/1652438486508_1652439197_audio_128.mp3"  length="4934888"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 May 2022 12:53:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:09</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Luisa L. Cortiñas aporta su relato al libro de los talleres de La isla de los escritores con el título Los pies colgando.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/13/1652438486508_1652439284_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 26. Maika Junyent. La mirada de Amanda</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato La mirada de Amanda, de Maika Junyent&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>ce007f89-37cb-5467-b609-2ab16eb2ef8a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/13/1652438354258_1652438389_audio_128.mp3"  length="7361559"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 May 2022 12:39:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:41</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato La mirada de Amanda, de Maika Junyent&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/13/1652438354258_1652438444_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 25. Jasoa. Reportaje gráfico</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis recoge 50 relatos. Uno de ellos, Reportaje gráfico, está escrito por Jasoa.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>4b5f1011-d038-556c-91c3-d0ca520ed6c7</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/13/1652437996552_1652438035_audio_128.mp3"  length="1498009"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 May 2022 12:33:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:01:33</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis recoge 50 relatos. Uno de ellos, Reportaje gráfico, está escrito por Jasoa.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/13/1652437996552_1652438312_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 24. Oriol Humet. Art efímer</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;Oriol Humet titulat Art efímer&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a14fe574-d099-55f0-aead-46f33393a17f</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/13/1652436869891_1652436894_audio_128.mp3"  length="5164765"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Fri, 13 May 2022 12:14:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:23</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat d&#039;Oriol Humet titulat Art efímer&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/13/1652436869891_1652436989_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 23. Vicent Goñalons Rotger. La nit de Pandora</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat La nit de Pandora d&#039;en Vicent Goñalons Rotger&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>df620610-7026-588c-8761-d1e9addc5737</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/12/1652346884744_1652346941_audio_128.mp3"  length="9065996"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 12 May 2022 11:15:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:27</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relat La nit de Pandora d&#039;en Vicent Goñalons Rotger&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/12/1652346884744_1652347006_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 22. Antònia Gomis Bosch. Comiat</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis aporta aquest relat d&#039;Antònia Gomis Bosch titulat Comiat&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>6f7e5b25-69b7-5559-806d-97232911a6f9</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/12/1652346748537_1652346784_audio_128.mp3"  length="5372491"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 12 May 2022 11:13:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:35</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis aporta aquest relat d&#039;Antònia Gomis Bosch titulat Comiat&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/12/1652346748537_1652346856_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 21. Gloria. Desatornillar lo atornillado</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato de Gloria titulado Desatornillar lo atornillado&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>7c625f58-6f5f-5adf-8e4b-523678932d87</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/12/1652346607652_1652346658_audio_128.mp3"  length="4152468"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 12 May 2022 11:10:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:20</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis presenta el relato de Gloria titulado Desatornillar lo atornillado&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/12/1652346607652_1652346708_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 20. Beatriz Gburek. Ceniza de los pormenores</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Beatriz Gburek con el título Ceniza de los pormenores&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>d045a246-b07e-5e33-add3-342d3e62df1e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652118237223_1652118263_audio_128.mp3"  length="4982117"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:44:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:12</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Beatriz Gburek con el título Ceniza de los pormenores&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652118237223_1652118314_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 19. Laia García. Imatge amb resolució</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Un relat de na Laia García amb el títol Imatge amb resolució&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>58bea7f1-1a12-57c2-a795-c74f3b1bca1e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652118087862_1652118137_audio_128.mp3"  length="5321082"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:42:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:33</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Un relat de na Laia García amb el títol Imatge amb resolució&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652118087862_1652118204_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 18. Nicolau Fortuny Jariego. La célula</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Nicolau Fortuny Jariego con el título de La célula&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2c2743ad-1c7e-5811-9094-d6797905f84e</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652117907396_1652117951_audio_128.mp3"  length="3816429"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:39:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:59</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Nicolau Fortuny Jariego con el título de La célula&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652117907396_1652118010_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 17. Maite Florit Sintes. Ningú m&#039;espera</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Relat de na Maite Florit Sintes amb el títol de Ningú m&#039;espera&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>37e6dd1a-6e05-5b8e-9fdc-9c895b025b3a</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652117752856_1652117779_audio_128.mp3"  length="6621353"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:36:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:00:00</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Relat de na Maite Florit Sintes amb el títol de Ningú m&#039;espera&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652117752856_1652117844_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 16. Joaquín Ferrer. Por esta vez, la muerte perdió su cliente</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Joaquín Ferrer escribe Por esta vez, la muerte perdió su cliente. Basado en una experiencia personal.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>2bb9dda8-9e75-5c9f-9073-a53b73430bb5</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652117577638_1652117618_audio_128.mp3"  length="6964079"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:33:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:16</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Joaquín Ferrer escribe Por esta vez, la muerte perdió su cliente. Basado en una experiencia personal.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652117577638_1652117677_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 15. Alejandro Etchemendi. La casa azul de los gordos</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis trae este relato de Alejandro Etchemendi titulado La casa azul de los gordos&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>4ac16878-40b6-5473-9998-f651763e40c0</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652117411725_1652117446_audio_128.mp3"  length="3800546"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:30:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:03:58</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis trae este relato de Alejandro Etchemendi titulado La casa azul de los gordos&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652117411725_1652117504_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 14. Oihane Donnellan Armengod. Abismo</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In extremis escuchamos el relato de Oihane Donnellan Armengod titulado Abismo&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>927b6624-8782-5427-aa22-bb04a0b52dde</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652117104800_1652117139_audio_128.mp3"  length="8834029"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 19:25:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:13</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In extremis escuchamos el relato de Oihane Donnellan Armengod titulado Abismo&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652117104800_1652117208_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 13. Laly Brondo Petrus. Cara a cara</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Laly Brondo Petrus titulado Cara a cara&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>38929cf4-8434-5ae4-9f34-f135a169a80d</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/9/1652114241477_1652114280_audio_128.mp3"  length="7457271"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 09 May 2022 18:38:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:47</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis. Relato de Laly Brondo Petrus titulado Cara a cara&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/09/1652114241477_1652114354_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 12. Maite Brondo. Les flors</title>
                    <description>&lt;p&gt;In extremis aporta el relat de Maite Brondo titulat Les flors.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>0f0e0935-3b28-5530-923e-cfae7a250f0c</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/3/1651578806001_1651578835_audio_128.mp3"  length="2674146"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 03 May 2022 13:53:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:02:47</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;In extremis aporta el relat de Maite Brondo titulat Les flors.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/03/1651578806001_1651578901_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 11. Bimba. La chica del sombrero</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In extremis, Bimba escribe el relato titulado La chica del sombrero&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>e89a3227-ce1d-5a76-bf62-c964830676ab</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/3/1651577169385_1651577197_audio_128.mp3"  length="9656991"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 03 May 2022 13:26:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:10:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In extremis, Bimba escribe el relato titulado La chica del sombrero&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/03/1651577169385_1651577258_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In Extremis. 10. María Badía Cutchet. La Joan</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del llibre In Extremis, el relat de Maria Badia Cutchet titulat La Joan&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>b56f30d1-ba1a-5a4f-9fb5-c3794559faf6</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20225/3/1651576831339_1651576857_audio_128.mp3"  length="4998417"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Tue, 03 May 2022 13:20:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:13</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del llibre In Extremis, el relat de Maria Badia Cutchet titulat La Joan&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20225/03/1651576831339_1651577135_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In Extremis. 09. Lola B. Gallardo. Naranjas amargas</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, relato de Lola B. Gallardo titulado Naranjas amargas&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>427c5620-5f73-5851-9961-7b4c2f4be6bc</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/28/1651157397965_1651157424_audio_128.mp3"  length="6553644"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 28 Apr 2022 16:50:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:06:49</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, relato de Lola B. Gallardo titulado Naranjas amargas&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/28/1651157397965_1651157473_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In Extremis. 08. Eva Astol. Un ramo de begonias amarillas</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, relato de Eva Astol con el título Un ramo de begonias amarillas&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>01757129-0628-514f-a488-23c187df92a2</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/28/1651157277689_1651157312_audio_128.mp3"  length="8958581"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 28 Apr 2022 16:48:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:21</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, relato de Eva Astol con el título Un ramo de begonias amarillas&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/28/1651157277689_1651157363_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 07. Iosune Arriaran. A destemps</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del llibre In Extremis, publiquem el relat d&#039;Iosune Arriarán titulat A destemps&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>a749d285-62e6-503d-9dd0-f97c17b226bf</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/28/1651135209455_1651135251_audio_128.mp3"  length="7279221"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 28 Apr 2022 10:40:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:35</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del llibre In Extremis, publiquem el relat d&#039;Iosune Arriarán titulat A destemps&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/28/1651135209455_1651135305_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In Extremis. 06. Gloria Aragay Cabrero. Viento del Sur</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In extremis, el relato de Gloria Aragay Cabrero titulado Viento del sur.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>bc229440-3d3b-5205-9699-335e3e232e4b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/28/1651134577315_1651134611_audio_128.mp3"  length="5258388"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Thu, 28 Apr 2022 10:30:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:05:29</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In extremis, el relato de Gloria Aragay Cabrero titulado Viento del sur.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/28/1651134577315_1651134706_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In Extremis. 05. José Luis Antón Pacheco. La cita</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, José Luis Antón Pacheco escribe La cita.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>64516a21-f00f-5cb0-aab2-85682b2a1cef</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/25/1650903838978_1650903877_audio_128.mp3"  length="9114479"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 25 Apr 2022 18:24:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:09:30</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In Extremis, José Luis Antón Pacheco escribe La cita.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/25/1650903838978_1650903956_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 04. Analtaliana. Hoja dominical</title>
                    <description>&lt;p&gt;Del libro In extremis, AnaItaliAna escribe Hoja Dominical.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f4cbdfda-5121-5290-a7a0-27f1a21721d7</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/25/1650903480625_1650903724_audio_128.mp3"  length="4228119"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 25 Apr 2022 18:22:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:24</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Del libro In extremis, AnaItaliAna escribe Hoja Dominical.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/25/1650903480625_1650903805_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 03. Aknavi. La Tortilla</title>
                    <description>&lt;p&gt;Aknavi escribe La tortilla, dentro del libro In extremis&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>f852d8eb-2724-546f-8b24-fd5139941634</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/25/1650889647533_1650889670_audio_128.mp3"  length="7849735"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Mon, 25 Apr 2022 14:27:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:08:11</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Aknavi escribe La tortilla, dentro del libro In extremis&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/25/1650889647533_1650889731_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis. 01 El cantar de los cantares. Miguel Abellán &#039;Pincho&#039;</title>
                    <description>&lt;p&gt;Miguel Abellán &#039;Pincho&#039; escribe El cantar de los cantares. Con voz de Melo&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>8417fdba-6ddc-5182-91c9-1a6d8fb7091b</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/23/1650727842756_1650727932_audio_128.mp3"  length="4284125"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Sat, 23 Apr 2022 17:32:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:04:28</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Miguel Abellán &#039;Pincho&#039; escribe El cantar de los cantares. Con voz de Melo&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/23/1650727842756_1650728022_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <item>
                                                            <title>In extremis (audiolibro). 0 Prólogo de Ana Haro</title>
                    <description>&lt;p&gt;Prólogo del libro In Extremis, del taller de La isla de los escritores de Ana Haro.&lt;/p&gt;</description>
                    <guid>77cef108-0e5f-5331-84da-75139d0522cb</guid>
                    <enclosure url="https://prisa-es.mc.tritondigital.com/RADIO_MENORCA_LA_ISLA_DE_LOS_OYENTES_CADENASER_3482_P/media/playser/multimedia/20224/23/1650727227022_1650727299_audio_128.mp3"  length="6779342"  type="audio/mpeg"/>
                    <pubDate>Sat, 23 Apr 2022 17:21:00 +0200</pubDate>
                    <itunes:duration>00:07:04</itunes:duration>
                    <itunes:summary>&lt;p&gt;Prólogo del libro In Extremis, del taller de La isla de los escritores de Ana Haro.&lt;/p&gt;</itunes:summary>
                                            <itunes:image href="https://sdmedia.playser.cadenaser.com/playser/image/20224/23/1650727227022_1650727789_asset_still.jpeg" />
                    
                    
                                    </item>
                            <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
    </channel>
</rss>